medi ambient
Una agència de boscos a demanda
El rebuig dels alcaldes d’ERC i la CUP al nou ens del Consell Comarcal obliga a replantejar-lo
El servei actuarà només en ajuntaments que li ho demanin i la Generalitat reitera el seu compromís contra el ‘Tomicus’
S’acumulen 853 hectàrees de pi pinyer irrecuperable
L’Agència de Boscos del Maresme neix sota sospita de ser utilitzada com a arma d’enfrontament polític. El nou servei, plantejat com a gestor sostenible de la massa forestal de la comarca, va superar el tràmit de la seva creació en el ple de maig del Consell Comarcal. Llavors, però, l’abstenció dels grups d’ERC i la CUP basada en el fet que es trepitjaven competències que corresponien a la Generalitat ja va evidenciar que les discrepàncies amb el govern comarcal –el PDeCAT i el PSC– es mantindrien. El consell d’alcaldes de dimarts passat va ser l’escenari escollit per confirmar l’enfrontament. Quinze alcaldes republicans, de la CUP i l’agrupació de veïns de Sant Cebrià van votar desfavorablement a la creació del nou servei comarcal, mentre que deu batlles (PDeCAT i PSC) ho van fer a favor i un d’ERC es va abstenir. Amb un territori tan fragmentat, el futur de l’agència penjava d’un fil. Malgrat que la votació dels alcaldes no era vinculant –qui té capacitat per crear o treure un servei és el ple de l’ens comarcal–, ahir el Consell va emetre un comunicat en què explicava la “reformulació del servei”.
“No podem ni volem renunciar al nostre paper de defensa territorial i, per tant, seguirem fent d’observatori de l’expansió de la plaga i reclamant la inversió necessària, tant en matèria de boscos com de rieres”, va especificar el president de l’ens, Miquel Àngel Martínez (PDeCAT). En aquest sentit, l’Agència de Boscos continuarà vigent, però només actuarà en aquells municipis que prèviament li hagin demanat per escrit la seva col·laboració. Una mena de servei a la carta “per donar assistència només a aquelles poblacions que així ens ho manifestin”. Per aquest motiu, des del Consell Comarcal s’ha donat ordre d’aturar les actuacions programades a 15 municipis per als dies vinents a l’espera de rebre les peticions formals i la signatura del conveni.
Paral·lelament, tal com recorda el conseller comarcal de Medi Ambient, Josep Triadó (PDeCAT), reconeixent que les competències sobre gestió forestal corresponen al Departament d’Agricultura, se li demanarà “de manera insistent davant la greu amenaça que representa pel Maresme la plaga de l’escarabat Tomicus” que expliqui quin és el pla d’actuació que té per frenar-ne l’expansió i quin serà el calendari d’inversions previst. “Tenim l’obligació de treballar pel territori i respectar la decisió d’aquells ajuntaments que no creuen en l’agència de boscos, però sobretot hem de donar resposta als que sí que volen la nostra ajuda”, assenyala. Triadó destaca que un estudi recent elaborat per tècnics de la Diputació sobre la situació dels boscos del Maresme i el Vallès constata l’evolució alarmant de la plaga i avala les tesis defensades pels tècnics del Consell Comarcal sobre la necessitat d’invertir uns 2 milions d’euros per retirar tota la fusta morta acumulada de les 853 hectàrees de pi pinyer irrecuperable datats del 2016. “Nosaltres continuarem reclamant que la Generalitat ens declari zona d’actuació urgent”, comenta.
ERC argumenta
La portaveu d’ERC al Consell Comarcal i presidenta de la formació a la comarca, Mònica Palacín, va retreure ahir al govern del Consell Comarcal la manca de consens a l’hora de posar en marxa l’agència. “La Generalitat ja disposa dels instruments adients per treballar en coordinació amb els ajuntaments i amb les associacions de propietaris forestals”, va precisar, i hi va afegir que l’ens de nova creació “ni és necessari ni està prou justificat”. “S’és ben conscient des del govern que el Consell Comarcal vol assumir unes competències que no li són pròpies, sense estructura ni pressupost, quan el que hauria d’imposar-se és la coordinació i la col·laboració”, assenyala la representant d’ERC, que recorda que l’administració comarcal “ha de saber escoltar els dubtes que li exposen la meitat dels alcaldes del Maresme”.
Compromís i actuació
D’altra banda, des dels serveis territorials del Departament d’Agricultura a Barcelona, el seu director, Josep Pena, remarca que el compromís de la Generalitat amb la lluita contra la plaga del Tomicus al Maresme “i per a una gestió sostenible dels boscos del territori és indiscutible”. Pena no entra a valorar la creació de l’agència de boscos, però afirma que la col·laboració entre les administracions i les tres associacions de propietaris “s’ha mantingut, es manté i es mantindrà molt activa”. “L’objectiu prioritari i pràcticament únic és lluitar contra la plaga, i si és necessari doblar els esforços per obtenir millors resultats que ningú dubti que treballarem per fer-ho”, diu.
Pel director dels serveis territorials, declarar zona d’actuació urgent els boscos del Maresme “no és l’instrument adequat”. “Aquesta declaració és efectiva quan es tracta d’un fenomen molt delimitat, com ara un incendi, i no pas una plaga dinàmica com la del Tomicus i també quan se li han de destinar ajuts específics que en el cas del Maresme ja s’hi estan abocant”, apunta. Josep Pena advoca per tornar a recuperar un diàleg fluït entre les dues administracions “que tenim un enemic comú a batre” i avança que properament el departament concretarà els ajuts econòmics que destinarà a posar fi a la plaga.
L’ACA inverteix en netejar i conservar rieres urbanes
T.M
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va fer públics la setmana passada els ajuts que destinarà al manteniment i conservació de les rieres urbanes. Es tracta d’un conveni amb els ajuntaments beneficiats a partir del qual l’ACA hi aporta el 80% del cost i el consistori, el 20% restant. En el cas del Maresme, hi ha sis ajuntaments que rebran aquestes inversions per un valor total de 58.634 euros. Una quantitat que representa el 10% dels diners que l’agència destina arreu del territori català. En concret, la inversió més alta correspon a Tordera, on s’hi aporten 12.000 euros per endreçar el riu Tordera al seu pas pel polígon industrial de Can Buscà. La riera de Pineda, amb 11.985,60 euros, ocupa el segon lloc pel que fa a quantitat de diners destinats, seguida de la riera de Vallalta, a Sant Cebrià de Vallalta, des del parc Puigvert fins al final del terme municipal amb 11.976 euros; el torrent de la Roureda de Sant Iscle, amb 10.129,60 euros; la riera de Dosrius a la Font del Sot, amb 7.344,80 euros i, finalment, la riera d’Argentona al seu pas per Mataró, que obtindrà 5.200 euros. L’ACA destinarà més de 577.000 euros per finançar 66 actuacions a Catalunya corresponents als anys 2016 i 2017.
