Urbanisme

Cervera endreça el paisatge

L'any que ve començarà la implantació del 30% de les accions del pla del paisatge, pioner en l'àmbit municipal a Catalunya

L'objectiu és fer una ciutat “més amable” millorant-ne l'entorn urbà i natural

Cervera “sembla un enorme vaixell ancorat en la mar de feixes que és la vall del riu Ondara”. Aquesta descripció tan plàstica és del pintor Joaquim Casas i s'esmenta en la introducció del pla del paisatge de Cervera per reivindicar la importància dels valors estètics. El pla, elaborat amb el suport de l'Observatori del Paisatge, es va presentar el juny passat, després d'un any de feina. Inclou una àmplia diagnosi del municipi, en la qual han participat activament entitats cerverines i segarrenques. També planteja mig centenar d'accions a implantar per a la millora i la conservació l'entorn.

La Paeria ha creat una comissió de seguiment del pla en la qual participaran les entitats i que es reunirà dues vegades a l'any. Ramon Royes, l'alcalde, explica: “El pla no quedarà en un calaix. És un document viu, que anirem aplicant en funció de les necessitats i del pressupost.” I hi afegeix: “L'objectiu és fer una ciutat més amable, amb una bona gestió del paisatge urbà i natural. Tenim una bona eina per aconseguir-ho i sols ens ha costat 9.000 euros. A Catalunya, ens hem de creure la importància del paisatge i el pla serà un exemple per a la resta del país.” El document s'aprovarà en el pròxim ple municipal, tot i que no es requereix legalment: “La participació és important. De cada acció a implantar, se n'encarregarà una entitat, conjuntament amb l'Ajuntament.”

De fet, una de les prioritats de la nova legislatura, anunciades en el programa electoral de CiU, és l'embelliment de Cervera. Royes vol que cerverins i forasters convisquin en una Cervera més neta, amb més jardins i amb un entorn ordenat i bonic. Naturalment, això lliga perfectament amb l'objectiu d'aconseguir més turistes, que es va iniciar en la legislatura passada i que ha donat fruits com la remodelació de la plaça de la Universitat. Cervera ha apostat pel turisme cultural i ha reforçat actius ja existents com ara els festivals musicals. L'atorgament de la capitalitat de la cultura catalana el 2019 es vol usar com a “marca” de ciutat, i també de comarca. “Volem que tots els municipis se la sentin seva i hi participin”, diu Royes. Aquests visitants necessiten tant la millora progressiva del patrimoni arquitectònic i artístic com poder passejar en un entorn agradable.

El pla de mobilitat, també

En el rumb per a l'obtenció d'una millor qualitat paisatgística, també hi influiran projectes com ara la millora del camí de Sant Jaume, que començarà el mes vinent. El govern municipal sap que té una assignatura pendent i potencialment polèmica: la circulació de cotxes pel nucli antic. A finals d'aquest any, vol aprovar un pla de mobilitat. “En sóc partidari per revitalitzar-lo comercialment i fer-lo més agradable. L'experiència de la plaça Universitat ens avala.” La intenció és tancar-lo tots els dies a l'estiu i els feiners durant l'hivern.

La Paeria de Cervera és el primer ajuntament català a redactar i tirar endavant un pla integral sobre el paisatge. Segueix el model de les cartes i catàlegs del paisatge, d'àmbit territorial més extens, quant a filosofia, metodologia i eines, i obre el camí a altres ajuntaments a implantar plans d'ordenació, precisament quan aquest any es compleix una dècada de la llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

LES XIFRES

40
places
d'aparcament preveu obrir el 2016 la Paeria a tocar de l'estació de tren.
8,1
per cent
de sòl nu, vies de comunicació incloses, té el terme de Cervera.

Des d'homogeneïtzar les voreres fins a fer un nou pàrquing

El pla estableix tres objectius per a l'assoliment de la qualitat paisatgística: la rehabilitació i valorització del nucli històric, la dotació d'accessos “endreçats” als nuclis urbans i rurals, i l'actuació sobre el paisatge i el patrimoni agrícola tradicional. A partir d'aquí, proposa mig centenar d'accions.

En les últimes setmanes s'ha fet la restauració de la plaça del Fossar. El pressupost del 2016 inclourà les mesures següents: millorar amb mobiliari urbà la plaça de la biblioteca (25.000 euros), millorar punts degradats de la muralla (50.000 euros) i enjardinar els passejos Jaume Balmes i Estació. A l'entorn de l'estació de tren, l'Ajuntament proposarà incloure per a l'any vinent la remodelació del passeig i l'habilitació d'un aparcament públic amb 40 places. També preveu donar protagonisme als miradors de Cervera, amb l'enjardinament i l'organització d'activitats culturals.

Entre les actuacions amb valor estètic, l'any vinent es vol iniciar converses amb la companyia elèctrica per homogeneïtzar el cablejat i retirar elements elèctrics obsolets. També s'invertirà en l'arranjament de voreres i en la tria d'un nou model de rajola “que no passi de moda”. El 2016, també es volen fer diversos inventaris per poder tirar endavant accions com el manteniment dels accessos als nuclis urbans, l'elaboració d'una guia per a la integració paisatgística de granges i de la zona industrial oest, l'elaboració d'unes noves ordenances municipals de gestió del paisatge rural i el manteniment de cabanes de pedra seca i altres elements d'arquitectural rural. Caldrà, també, trobar els recursos per reparar les peixeres de Vergós i la Prenyanosa, devastades per la llevantada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona