Els veïns, farts, trien pagar perquè s'acabi per fi l'obra

Cansament, indignació, atipament, frustració, esgotament... Bona part del centenar de veïns que omplien ahir al vespre el teatre del centre cívic de Sant Narcís van deixar clar que, després de gairebé vuit anys d'obres al parc Central, el que preval per a ells per sobre de tot és que les obres s'acabin d'una vegada. Encara que això suposi que Adif se surti amb la seva i l'Ajuntament de Girona assumeixi el cost de l'enderroc del túnel d'enllaç entre l'estació del tren convencional i la del TAV –conegut com a finger–. Alhora, però, la sensació majoritària també és de desconfiança amb Adif i, per tant, molts apostaven per fortes mobilitzacions per tal de pressionar, amb talls de vies o ocupacions de la llosa. A més, la via judicial no queda descartada, encara que s'entén que fer-ho ara mateix l'únic que faria seria entorpir que s'acabessin aviat les obres de reposició de la llosa. L'alcaldessa, Marta Madrenas, va deixar clar que un cop s'hagi acabat tota l'obra es farà un recopilatori “de tot el que ha fet Adif al llarg d'aquests anys” i es portarà als tribunals.

Madrenas va obrir la reunió amb els veïns fent “un relat sense valoracions” de tota la problemàtica des del 2012 fins avui, fent especial atenció als últims mesos, quan de cop Adif els ha exigit que paguin ells el finger com a condició sine qua non perquè comencin les obres. L'alcaldessa ha revelat que l'ens ferroviari els demana que firmin un aval bancari solidari per import de 490.247,45 euros, que és el cost total de la demolició del finger inclosa en la licitació de l'obra de reposició de la llosa, tot i que després el conjunt del projecte es va adjudicar a Copcisa per un import un 45% més barat. Madrenas calcula que se'ls haurien de demanar uns 270.000 euros i no de gairebé mig milió.

I un cop exposada la situació, l'alcaldessa va plantejar tres possibles opcions: la via judicial contra Adif per exigir-los que ho paguin ells, fet que allargaria la finalització de l'obra dos o tres anys; assumir l'Ajuntament el cost de tirar a terra el finger, cosa que suposa acatar davant d'Adif però que, en principi, ha de suposar un inici bastant immediat de l'obra, i, per acabar, optar per no demolir el finger, una opció que no suposa diners a l'Ajuntament però que faria que calgués tornar a fer tota la licitació i adjudicació, i endarreria l'obra mig any.

En el torn de paraules dels veïns no hi va haver unanimitat ni de bon tros, però sí la prevalença que l'important és que s'acabin les obres i després ja s'engegaran els accions judicials que calguin. Així, es triava l'opció “més ràpida”, que és que el consistori pagui la demolició. Això no treu que la sensació predominant, a més del cansament, era la indignació contra Adif i el temor de molts que encara que es faci el que ells volen tampoc no compleixin. “Tot són mentides”; “Adif no complirà perquè fins ara no ho ha fet”; “No hi ha cap garantia que Adif faci res”, van ser alguns dels comentaris. A més, es té por que hi pugui haver algun problema amb l'adjudicatària pel fet que hagi presentat una oferta tan barata.