Administracions

oci

La taverna multada per soroll a Palamós recull 3.000 firmes

Can Moni ha de pagar 18.000 euros arran d'una sonometria encarregada pel consistori després de les queixes de la veïna del damunt

El taverner ha recorregut contra la sanció i aplega suports populars

En Moni, l'amo de la taverna que du el seu nom al carrer Mauri Vilar de Palamós, ha recollit unes 3.000 firmes de suport contra la sanció de 15.000 euros que el consistori li ha imposat per una infracció de la normativa catalana de protecció contra la contaminació acústica (llei 16/2002). La notícia de la multa la va fer pública al juliol la Federació Catalana d'Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm), a la qual està adherida l'Associació de Tavernes de Palamós, i des d'aleshores s'ha incrementat en 3.000 euros més com a conseqüència d'un recàrrec en haver-se superat el termini per al pagament voluntari. En total, doncs, ja s'ha enfilat fins als 18.000 euros.

Contra la sanció s'ha presentat recurs davant la justícia ordinària, i el secretari de Fecasarm, l'advocat Joaquim Boadas, destaca que han instat a la suspensió cautelar de la multa econòmica per evitar nous recàrrecs. En l'argumentació de la demanda, Boadas qüestiona l'elevada quantia de la sanció, “sense cap precedent a Catalunya i sobre l'única base d'un mesurament acústic fet el 8 de juliol de 2015”, en plena temporada turística. Exigiran les dades que acreditin que l'aparell estava homologat, ben calibrat i en un emplaçament on altres sorolls aliens –d'altres locals o punts del carrer– no poguessin condicionar les dades.

L'alcalde, Lluís Puig, lamenta la sanció, però defensa que “es tracta d'un procediment que es resol a escala tècnica, arran d'un seguit de queixes i denúncies que daten d'abans de 2011”. Data la prova sonomètrica del 24 d'abril del 2015, fora de temporada. I diu que el govern local no hi pot fer res més que aplicar la normativa, o bé la sentència judicial que resolgui el contenciós. “En altres casos, hi ha hagut possibilitat de mediació entre empresari i veí, però en aquest no”, admet.

Conflicte d'interessos

Pel que fa al propietari, Josep Torner, en Moni, se sent víctima d'una “persecució” des del 2011. Va engegar el negoci fa vint anys, primer com a llogater, però carrega contra la denunciant i revela que la pressió va créixer d'ençà que tots dos van competir per adquirir el local. Diu que d'entrada, en veure que la subhasta feia que el preu anés pujant, es va oferir a desistir del dret de tempteig si a canvi el deixaven continuar un any d'inquilí mentre buscava un altre local. Però quan va demanar posar per escrit el pacte verbal, la veïna li va dir que tindria tres mesos per marxar i finalment va optar per quedar-se'l ell. “A partir d'aquell dia, no puc parlar de violència física, però sí d'un odi visceral”, explica amb un punt d'ironia, amb abocament de galledes d'aigua i escombraries, per una banda, i una denúncia per irregularitats urbanístiques, per la seva. Per acabar-ho d'adobar, Boadas defensa que el taverner no pot insonoritzar el sostre perquè el pis de la veïna “té degoters i humitats”, una situació que inutilitzaria l'aïllament i generaria riscos que s'esfondrés el fals sostre i d'insalubritat.

LA XIFRA

18.000
euros
sumen els 15.000 de sanció per soroll i els 3.000 del recàrrec, tot i que hi han recorregut davant la justícia.

Impulsor del ‘pinxo' a Palamós

Can Moni va obrir les portes el 1996 com la taverna precursora, al barri vell de Palamós, d'un moviment que dues dècades després ha consolidat l'oferta i la demanda. Hi han proliferat altres locals similars, que avui s'acosten a la quinzena, amb una gran acceptació tant per part del públic autòcton com dels milers de turistes estrangers que cada any visiten la població. En Moni explica que es va inspirar en els locals bascos de pinxos que havia visitat diverses vegades, per revitalitzar la vida del barri vell i recuperar, alhora, un esperit de tavernes marineres que havia caigut en l'oblit.

El 2012 l'Associació de Tavernes va presentar la marca gastronòmica que les aplegava en clau local i els seus agremiats van reconèixer la iniciativa inicial d'en Moni, que ja estava immers en el conflicte dels sorolls. Aquest estiu ni tan sols li han renovat el permís per a la terrassa del carrer Mauri Vilar, pels expedients sancionadors. I admet que tot plegat repercuteix en el negoci i en la imatge. El benefici anual acreditat del local és d'uns 11.000 euros i la sanció l'aboca a tancar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sant Feliu vol activar les microreserves marines

El municipi i la Fundació Mar custodiaran dues zones marines per al bioconeixement (ZMB) a cala Vigatà i la Volta de l’Ametller

Els centres de busseig demanen que s’hi prioritzi l’abalisament de seguretat

SANT FELIU DE GUÍXOLS
 
EL TEMPS
SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA

Tarda de bonança a l’espera d’alguns canvis

barcelona
 

La pitjor temporada de bolets des de l’any 2007 a Catalunya

berga
 

El 78% de les inversions del projecte Manresa 2022 prové de subvencions

Manresa
 
medi ambient

Es vol implicar tothom a preservar el delta de la Tordera

malgrat de mar
 
municipal
transport públic

Sant Cebrià vol millorar el servei del bus urbà i interurbà

sant cebrià de vallalta
 

Increment d’un 9,4% del pressupost de la Diputació

girona
 
medi ambient

La Banqueta reclama que es reposin els arbres talats al canal d’Urgell a Juneda

JUNEDA
 
consells comarcals
recollida selectiva

Recollida de deixalles a la carta al Ripollès

Ripoll