ADMINISTRACIONS
Els veïns aproven amb un 6,6 els ajuntaments gironins
És un estudi de l'Associació Catalana de Municipis
Tenen prou confiança amb el seu alcalde
No es correspon, però, amb la qualitat de vida desitjada
Els gironins valoren com a més honestos els seus polítics
Els residents de les localitats gironines valoren els seus governs municipals amb una nota mitjana de 6,58 punts sobre 10, segons l'Observatori de Política Municipal (OPM) publicat recentment per l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Aquesta nota, que fa referència a la feina de l'Ajuntament respectiu durant l'últim any, és la més alta entre les demarcacions catalanes: Barcelona obté un 6,06; Lleida, un 6,08, i Tarragona, un 5,89 sobre 10.
Els veïns de les poblacions de les comarques de Girona són els que tenen en més estima la tasca dels seus ajuntaments d'entre les quatre demarcacions. Són els que tenen més confiança amb els seus polítics i valoren per damunt de les altres la seva labor. Preguntats pel grau de confiança envers el seu Ajuntament, els gironins es destaquen perquè la majoria (41%) han puntuat “força” i un 16% “molta”, assolint un diferencial positiu del 23,6%, molt semblant a la qualificació de les comarques de Lleida (25,7%), però molt superior a la valoració de les comarques de Barcelona (4,4%) i inusualment superior a les de Tarragona, que valoren amb una mitjana negativa de -9,4%.
Els residents gironins també consideren que els seus respectius governs municipals fan uns esforços econòmics superiors als dels altres. La seva percepció sobre l'esforç que fan per reduir el nivell d'endeutament municipal, el finançament de serveis i prestacions que haurien de fer altres administracions, l'esforç per continuar fent inversions i la voluntat que els ciutadans es vegin el menys afectats possible, malgrat disposar de menys recursos, és una percepció més positiva que en les altres demarcacions.
“Honestos o corruptes”
Un sentit semblant, la seva percepció sobre l'honestedat dels polítics. Posats sobre la disjuntiva que la majoria dels polítics municipals són honestos i només uns quants són corruptes o, a la inversa, que només uns quants són honestos i, la majoria, corruptes, els veïns de les comarques gironines són els que més massivament han qualificat d'honestos la majoria de polítics, un 66,9% contra un 27,0%. En les altres demarcacions, les xifres s'han acostat més al 50%.
En la línia de confiança amb el govern municipal respectiu, els residents gironins també consideren que és el seu Ajuntament el que ha ajudat més persones i famílies amb dificultats, amb una proporció superior a les altres demarcacions.
Pel que fa al grau de confiança que els mereix el seu alcalde, la seva resposta és més positiva que la mitjana catalana, només superada pels veïns de les comarques de Lleida. El 36,0% dels gironins van respondre que “força” confiança i un 24,9% “molta” confiança, registrant un índex extraordinàriament positiu, del 38,4%, que contrasta amb els residents a les comarques de Barcelona (29,4%).
LES XIFRES
Una qualitat de vida deficient, malgrat tot
Malgrat que els veïns de les poblacions gironines estan més satisfets que els de les altres demarcacions sobre l'actuació dels seus governs municipals, aquesta premissa no es correspon amb el grau de satisfacció que tenen de la seva qualitat de vida, comparada amb la percepció de les altres comarques catalanes. Paradoxalment, la qualitat de vida percebuda pels veïns de Barcelona (80,9%), Tarragona (82,5%) i Lleida (75,9%) és en tots els casos superior a la dels veïns gironins, que només registren un índex del 74,3%. Aquest diferencial positiu és el resultat d'un càlcul estadístic sobre un barem que va de la percepció “molt bona”, “bona”, “regular”, “dolenta” fins a la “molt dolenta”. Segons això, els veïns gironins, com els de la resta de Catalunya, han puntuat majoritàriament l'opció de “bona” amb un 53,9% però, a continuació, l'opció més puntuada ha estat la de “regular”, amb un 24,5%. Els veïns de les altres tres demarcacions han puntuat després de la “bona”, la “molt bona”, i han fet pujar l'índex sensiblement. La deducció és que el veïns gironins són més exigents que els altres o que la qualitat de vida desitjada no depèn de la qualitat de les actuacions o decisions institucionals.
L'estudi de l'ACM s'ha fet sobre una població de més de 18 anys en els municipis catalans, menys a la ciutat de Barcelona. Va ser una enquesta telefònica entre el 2 i el 13 de maig sobre una mostra de 1.200 enquestes. El marge d'error és de més/menys 2,89%, amb un nivell de confiança del 95,5%.
Afany per arreglar els carrers i mantenir-los nets
J.O
Mantenir les ciutats netes sempre ha estat una demanda rellevant per part dels ciutadans als seus alcaldes, però els veïns de les comarques gironines els han demanat, abans que això, que els arreglin els carrers, les voreres i la il·luminació urbana. La carta als Reis es complementa amb la demanda de més equipaments i més places de pàrquing gratuïtes. Aquesta reclamació és també una mica singular si la comparem amb les altres demarcacions, que no la tenen tan amunt en el seu rànquing de prioritats. En canvi, sí que hi tenen la demanda de més “seguretat ciutadana”, cosa que a les nostres comarques no està en un lloc tan preferent.
Contradicció
També cal destacar que la petició de “creació de llocs de treball i l'impuls a l'activitat econòmica i industrial” ocupa el lloc 16è de l'interès dels veïns de les comarques gironines, mentre que en el conjunt de Catalunya aquesta ocupa el lloc número 7. Aquesta inquietud ciutadana manté una certa contradicció amb la pregunta següent de l'informe, que demana als residents que relacionin les principals problemàtiques del seu municipi. Així doncs, aquesta relació l'encapçalen les “mesures per afavorir la creació de llocs de treball” en totes les demarcacions, també a la de Girona.
