POLÍTICA
Pressupost a escena
Colau comença a negociar els comptes amb l'oposició amb la perspectiva última d'aprovar-los per una qüestió de confiança
La proposta base de l'equip de govern preveu incrementar la inversió un 8%, fins als 429 milions
El govern rebutja lligar un acord als comptes catalans com demana ERC
Després dels intents no reeixits d'aprovar un programa d'actuació municipal (PAM) i unes ordenances fiscals per la falta d'aliats polítics, el govern municipal de Barcelona s'enfronta ara a una negociació més transcendental i, si cal, més complexa; la del pressupost del 2017. L'equip d'Ada Colau ja ha mantingut els primers contactes amb l'oposició, que no han passat d'una fase de tempteig, però que ja han servit per visualitzar que l'acord serà de tot menys fàcil. L'executiu de BComú i el PSC, però, té un roc a la faixa per si les converses s'encallen, i és forçar la ratificació dels comptes a través d'un mecanisme extraordinari com és la qüestió de confiança.
El document base de pressupost que s'ha posat a discussió s'eleva a 2.580,5 milions d'euros, un 4,7% més respecte a l'actual que, convé recordar, està prorrogat. L'increment previst de despesa es cobrirà amb un augment de la recaptació d'alguns impostos, com ara les plusvàlues. Entre d'altres destaca el repunt del 10,5% –en total, 323, 4 milions– de les consignacions per a polítiques socials. Pel que fa a les inversions, pugen a 429,1 milions, un 8% més respecte a les de l'exercici corrent. Les remodelacions dels mercats de la Vall d'Hebron, Bon Pastor, Sant Andreu, Boqueria o Sant Antoni –27,6 milions– o l'arribada del metro a la Zona Franca –23 milions– són algunes de les anunciades. Igualment, als comptes també es destinen diverses partides a incrementar la plantilla de l'Ajuntament en uns 400 treballadors, la meitat dels quals, si fa no fa, seran per a serveis socials.
Malgrat que durant la presentació, ahir, d'aquesta proposta tant el primer com el segon tinents d'alcalde, Gerardo Pisarello (BComú) i Jaume Collboni (PSC), van insistir que aquest és un document de sortida i que hi ha total predisposició a esmenar-lo amb el concurs de l'oposició, les possibilitats d'aprovar-lo a través d'un acord polític són més aviat poques. Especialment complicada es veu l'entesa amb un aliat d'antuvi, ERC, que ara posa, entre d'altres condicions, vincular la negociació dels comptes del consistori amb els de la Generalitat. Una posició insòlita en la política municipal barcelonina, i que obre un escenari en el qual el govern de Colau sembla no voler entrar. Especialment implacable es va mostrar ahir Collboni, que, sense citar-lo directament, va acusar el líder dels republicans, Alfred Bosch, d'actuar “com un delegat de la Generalitat” per haver fixat aquesta condició. Amb la CUP, amb qui l'executiu també ha fet acords, ara tampoc serà fàcil, ja que abans de parlar de números, els anticapitalistes exigiran avui que cessin les batudes de la Guàrdia Urbana contra col·lectius com els manters.
Amb CiU, amb qui Pisarello i Collboni es van veure ahir, l'escenari tampoc és propici, ja que els convergents tenen la sospita que no hi ha voluntat negociadora real atès que el govern ja té decidit tirar endavant el pressupost per la via de la qüestió de confiança. Una opció que seria una darrera baula, però a la qual destacats membres de l'equip de Colau no fan en absolut fàstics. I és que si, finalment, s'opta per activar aquesta fórmula, l'oposició tindrà trenta dies per presentar una moció de censura o sinó els comptes que presenti el govern quedaran automàticament ratificats.
El proper dia 15 serà una primera data per veure si hi ha marge d'entesa, ja que caldrà decidir en comissió si es continua la tramitació dels pressupostos o bé si la resta dels grups els tomben ja d'entrada.
