diputacions
La Diputació de Girona redueix el deute i apuja el pressupost
Dràstica retallada de l'endeutament: del 83% el 2012 a una previsió del 13% el 2017
Els excedents dels ens autònoms permeten fer créixer un 1,8% el pressupost, fins a gairebé 116 milions
L'equip de govern de la Diputació de Girona va poder presentar ahir l'ens supracomarcal com una de les administracions amb millors números amb motiu de l'aprovació del pressupost per al 2017, que va rebre el suport de tots els grups menys la CUP.
El vicepresident econòmic, Miquel Noguer, va subratllar l'esforç que s'ha fet els darrers anys per reduir l'endeutament: d'una ràtio de deute viu del 83% (gairebé 85 milions) el 2012 s'ha passat a tancar aquest any al 31% (uns 24,4 milions) i a tenir una previsió per a finals de l'any que ve de només el 13% (15,8 milions). “Hem fet els deures amb escreix”, va subratllar. Pel que fa al pressupost de la corporació, el de l'any que ve serà el més alt des del rècord del 2009 (142,7 milions). Des del 2010 s'havia estabilitzat per sobre dels 113 milions –amb l'excepció del 2011 i el 2014, en què van ser bastant més baixos–, però el del 2017 s'acosta als 116 milions (115.940.000). Són uns dos milions més que el del 2016 (113.927.000), cosa que suposa un increment de l'1,8%. Un augment que, segons Noguer, prové dels excedents d'ens dependents de la Diputació. Pel que fa als pressupostos d'aquests ens autònoms, cal destacar l'increment del 8,5% del pressupost de Xaloc –fins a gairebé 9,3 milions–, que incrementarà la plantilla de 157 a 184 persones per la creixent demanda dels ajuntaments en assessorament sobre tributs i per coordinar el desenvolupament de l'Agència Tributària de Catalunya a la demarcació. També creixen els pressupostos de Dipsalut –un 1,9%, fins a 12,2 milions– i del conservatori Isaac Albéniz –un 1,6%, fins a 2,7 milions–. En total, el pressupost general supera els 121,5 milions, un 2,5% més i gairebé tres milions més que el 2016.
El president de la Diputació, Pere Vila, va destacar que la “bona situació econòmica” de la institució els ha permès incrementar sobretot les partides destinades al món local fins a gairebé 40 milions. Cal tenir en compte que, a més dels dos milions de més de pressupost, també hi ha més diners per a ajuts i inversions gràcies a la forta davallada de 4,5 milions de les despeses financeres –passen de 13,8 a 9,3–, deguda no només a la retallada del deute, sinó també a la reducció dels tipus d'interès i a la intenció de fer les convocatòries a principis d'any. S'ha decidit destinar aquests diners de més a subvencions i transferències, que augmenten 4,9 milions –de 68,8 a 73,7–, i dins d'aquestes sobretot les destinades a entitats locals –s'incrementen 3,7 milions, de 33,9 a 37,6.
L'equip de govern va remarcar els increments d'un milió d'euros del fons de subvencions als ajuntaments i de mig milió per als consells comarcals, però també els 200.000 euros més que es destinen a xarxa viària; els 780.000 euros de més en medi ambient, i el fet que es més que duplica l'import destinat a habitatge (de 238.000 a 611.000). Vila, a més, va destacar els 613.000 euros de més per al Patronat de Turisme (fins a 6.548.000 euros), a causa de la previsió d'augment de vols a l'aeroport, i el manteniment del compromís de col·laboració amb la Generalitat, amb aportacions per a les llars d'infants i el Puosc.
Àmplia aprovació
El pressupost va rebre el suport d'ERC, el PSC i IpS, a més del de l'equip de govern, de CiU. Només el diputat de la CUP va votar-hi en contra. Tant ERC com el PSC i IpS van destacar que no era el pressupost que ells haurien fet però que agraïen haver-hi pogut fer aportacions. Tots van destacar l'augment dels ajuts als ajuntaments i el fet que s'està consensuant un canvi de criteris perquè no només es tingui en compte el criteri poblacional. En canvi, van lamentar que no augmenti la quantitat de diners destinada a acció social i van demanar la reducció de les partides de lliure designació. La CUP va reiterar les crítiques que ja havia fet públiques dilluns, i va retreure que es plantegés com un debat “de números i pura gestió” en lloc de polític.
Retard en la reforma de la Casa de Cultura, per a la qual ja no fixen terminis
Ara fa un any, en la presentació del pressupost del 2016, el “nou” equip de govern de la Diputació –llavors feia quatre mesos que s'havia constituït– es va marcar com una de les grans mesures del seu mandat la remodelació integral de la Casa de Cultura de Girona. Van anunciar que aquest any 2016 es destinaria a refer i abaratir el projecte aparcat el 2011 i que després començarien les obres amb la intenció d'enllestir-ho tot aquest mandat. Un any després, però, el procés va “més lent del previst”, va admetre ahir a la premsa el vicepresident de l'àrea de Cultura de la Diputació, Albert Piñeira, que va dir que encara s'ha de redefinir el projecte i ja no es va atrevir a fixar terminis per por de tornar-los a incomplir. Va assegurar que l'obra continua sent una de les “prioritats” de l'equip de govern però que es tracta d'un projecte d'“una complexitat gran” ja que a la Casa de Cultura hi conviuen usos de moltes entitats, algunes de la Diputació i altres no. De moment, s'ha fet una comissió de treball entre tots per intentar establir un pla d'usos. La intenció continua sent desenvolupar l'obra per fases i mirar de trobar espais alternatius en cada moment per a tothom. “Aglutinar tots els interessos no és senzill”, va dir Piñeira. En el ple el diputat de la CUP, Lluc Salellas, també va preguntar per què el projecte no tenia partida el 2017. “El volíem accelerar però l'hem hagut de parar una mica”, va ser la resposta del vicepresident econòmic, Miquel Noguer. Salellas, després al seu compte de Twitter, va lamentar que “sobre el futur de la Casa de Cultura continua el fum” i va considerar “greu” que els governs de la Diputació i l'Ajuntament de Girona “siguin incapaços d'engegar el projecte”.
