Colau anuncia un nou pla Delta de 1.500 milions per revitalitzar el Llobregat

Tot i ser un acte que ha anat perdent prestigi amb el temps, la conferència que des de fa 34 anys pronuncia l'alcalde de Barcelona de torn cada mes de gener al Col·legi de Periodistes encara conserva el valor simbòlic d'escenificació de l'arrencada d'un nou curs polític a escala municipal. En aquestes circumstàncies, Ada Colau va aprofitar ahir aquest altaveu mediàtic per anunciar la que serà una de les prioritats del seu govern en els propers mesos: recosir urbanísticament, econòmicament i socialment tota la franja de la capital catalana que dona al riu Llobregat. Una actuació de caràcter estructural que l'Ajuntament de Barcelona vol començar a perfilar ara que un altre dels projectes troncals del mandat, el pla de barris centrat en l'eix Besòs –i que, casualitat o no, va ser presentat en societat en la conferència de l'any passat–, ja està en la primera fase de plasmació sobre el terreny.

Davant d'un auditori format essencialment per polítics locals i periodistes, Colau va iniciar la defensa del seu programa amb una referència a la descripció literària, però també tòpica, de Barcelona com una urbs encaixada entre el mar i la muntanya. En aquest sentit, l'alcaldessa va reivindicar una nova “perspectiva” que implica mirar la ciutat, i definir-la, a partir dels dos rius –el Besòs i el Llobregat–, que no són una “frontera”, sinó “dos eixos vertebradors”. Arribats a aquest punt de la conferència, va explicar que el seu pla –que va arribar a definir com un segon pla Delta– no posarà tant l'accent en les infraestructures com el seu antecessor. Per ara la idea és poc més que això, tot i que Colau va avançar que la iniciativa s'estructurarà a partir d'una trentena de projectes, alguns dels quals ja fa anys que estan planificats, tot i que mai s'han concretat. Exemples? Crear un nou connector viari verd entre la Marina i el centre de la ciutat a través de Montjuïc, ampliar Mercabarna i constituir una plataforma per destinar sòl industrial en desús de la zona a pimes i empreses d'economia social. Un pla, en resum, amb una previsió de deu anys i pressupostat en 1.500 milions d'euros, la meitat dels qualshaurien de sortir de capital privat.