Proposen canviar el nom de Calonge per afegir-hi Sant Antoni
L'alcalde, Jordi Soler, signarà el decret per donar inici a l'expedient
Ahir a la tarda en va informar els grups
L'alcalde de Calonge, Jordi Soler, planteja canviar el nom del municipi amb la proposta que passi a dir-se Calonge-Sant Antoni. Soler, que ahir a la tarda va informar la resta de grups d'aquesta iniciativa, signarà previsiblement avui el decret que formalment donarà el tret de sortida que ha de portar aquest municipi a incloure el topònim de Sant Antoni en la seva denominació oficial.
Normalització
“El que volem és reconèixer la realitat actual del municipi, una realitat en què hi ha dos grans nuclis de població”, explica Jordi Soler, que hi afegeix que “fins avui no està recollida en el nom oficial i pensem que cal corregir aquest tema”. Una aposta que, segons l'alcalde, el que vol fer “és normalitzar una situació que de fet ja existeix per integrar les diferents sensibilitats que hi conviuen”. Soler hi afegeix també: “El canvi de nom del municipi és una proposta que el nostre grup polític –CiU– ja portava al programa electoral de l'any 2003.”
El tràmit serà passar-ho pel ple, on es requereix la majoria absoluta del nombre legal i, tot seguit, aquest es trametrà al Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, que el remetrà a l'Institut d'Estudis Catalans perquè aquest emeti un informe en el termini de dos mesos.
LA FRASE
La segregació, una vella aspiració que no va prosperar
El gener del 1991, als carrers de Sant Antoni hi havia enganxades més de 5.000 esqueles que reclamaven la segregació del nucli de Sant Antoni del de Calonge. El tema no era nou: durant la segona República ja es va impulsar, es va debatre al Parlament, però no es va arribar a aprovar en esclatar la Guerra Civil espanyola. A finals del anys 70, els segregacionistes ja eren al Centre d'Iniciatives i Promocions Turístiques i es parlava d'un referèndum. No va ser fins a l'arribada de Sant Antoni Independent (SAI), amb representació a l'Ajuntament, que es va portar per la via judicial. El juliol del 2005, el Tribunal Suprem va desestimar la proposta perquè, al seu parer, contravenia la llei municipal i de règim local del 1987 i el reglament de demarcació territorial i població dels ens locals del 1988, ja que perjudicaria l'economia de la localitat de la qual se separaria.
