Modèlica en el nom i prou

Aprofitant la frase feta, la seva és una història que il·lustra allò que el nom no sempre fa la cosa. Inaugurada el 9 de juny del 1904, la Model havia de ser això, un model o referent d'un centre penitenciari modern en el seu temps, estructurat en cel·les individuals i un centre neuràlgic –el seu icònic panòptic– des d'on es controlava tot, i ajustada a uns principis on la rehabilitació del reu havia de prevaldre per sobre de l'objectiu estrictament punitiu. El mateix creixement de Barcelona com a ciutat, que va acabar encerclant una presó construïda inicialment als afores, i sobretot l'evolució social i política del país, van rebentar les costures del penal. Les seves previsions de capacitat, uns 800 interns, no van trigar gaire a fer curt. El franquisme va convertir la Model en un sinònim de repressió –engarjolaments massius, maltractaments, condicions pèssimes...– i, alhora, en un epicentre de la lluita subversiva, amb protestes i vagues de caràcter polític, contra la dictadura. Un context que va tenir un dels seus episodis més infausts en les execucions –al llarg de tota la seva història, una quarantena– que han tingut lloc entre els seus murs a través del mètode del garrot vil. De tots aquests, el més ressenyat va ser l'assassinat de Salvador Puig Antich, perpetrat el 2 de març del 1974.

L'arribada de la democràcia no alleuja les tensions al penal. El perfil tipus de l'intern ja és el del delinqüent comú, en un anys d'amuntegament a les cel·les, del boom de l'heroïna i del naixement de col·lectius com ara la Copel (Coordinadora de Presos Espanyols en Lluita). Són anys, també, de fugides sonades, com ara quan 45 interns s'escapoleixen per les clavegueres l'estiu del 1978. Ni de bon tros va ser la primera. Uns quants anys enrere, el 1933, uns altres 59 ho havien aconseguit a través del mateix sistema. La història, llunyana i recent, de la Model, també parla d'amotinaments. Un dels més recordats, potser, és el que va protagonitzar un grup capitanejat per El Vaquilla l'abril del 1984, que van retenir quatre funcionaris amb l'exigència de droga. Cinc d'aquells presos, entre ells el mateix Vaquilla, serien condemnats a 14 anys de reclusió pels fets.

Francesc Ferrer i Guàrdia, Salvador Seguí el Noi del Sucre, Francesc Layret, el president Companys, Helios Gómez –que va decorar la seva cel·la de la quarta galeria com la capella gitana–, Lluís Maria Xirinacs o Javier de la Rosa –recorden la seva imatge menjant un entrepà entre barrots?– són alguns dels noms més glossats que han passat per la Model, una presó que, de modèlica, només n'ha tingut el nom.