Administracions

Societat

Bombers i metges ajudaran a detectar la pobresa energètica

L'Ajuntament de Barcelona elabora un protocol perquè els equips d'emergència puguin identificar casos de vulnerabilitat durant els seus serveis

El govern de Colau manté l'ultimàtum dialèctic amb les subministradores

Sense oblidar les mesures més reactives, l'Ajuntament de Barcelona vol fer ara un pas més en les polítiques preventives i d'anticipació per fer front a la problemàtica de la pobresa energètica. Una de les pedres angulars d'aquesta estratègia serà utilitzar personal dels serveis d'emergència o d'atenció sanitària que té molt contacte diari amb la població per detectar casos potencials de risc. “Hi ha molts ulls que ens poden servir per veure coses”, resumia ahir el comissionat municipal de Seguretat, Amadeu Recasens, durant l'acte de presentació d'aquesta operació transversal.

El cos de Bombers de l'Ajuntament de Barcelona serà un dels primers instruments per fer aquesta diagnosi, partint de la base que cada any fan unes 17.000 intervencions. I en cadascuna poden arribar a veure i descobrir molts indicadors que van més enllà de la contingència estricta que els ha mobilitzat, i que ja els serveixen, per exemple, per comunicar un possible cas –des d'una persona desatesa fins a un intent de suïcidi– que pugui ser derivat als serveis socials. L'any passat van fer 468 intervencions en aquesta línia. Ara del que es tracta és d'establir un protocol similar per a la pobresa energètica. D'aquesta manera, des de la setmana passada els comandaments del cos tenen ordre de registrar per escrit conductes o elements que detectin i que puguin ser indicatius. La presència al pis de bombones de butà, brasers o fogonets, espelmes, goteres, llums sense bombetes o xarxes punxades són alguns indicis descrits. Tota aquesta informació serà derivada, posteriorment, al punt d'assessorament energètic (PAE) del consistori corresponent perquè obri un expedient. En només una setmana de recorregut, els Bombers ja han elevat sis informes a aquest dispositiu.

En el cas de l'àmbit sanitari, el funcionament de l'engranatge serà molt similar. El personal dels centres d'atenció primària (CAP) i centres d'atenció i seguiment de les drogodependències (CAS) serà, en aquest cas, el qui actuarà com a radar. Per la comissionada de Salut, Gemma Tarafa, present també ahir en l'acte, l'elecció dels metges de primària no és en absolut aleatòria, ja que es consideren un filtre molt potent per conèixer casos de vulnerabilitat a partir de la dada que els barcelonins, de mitjana, van com a mínim un cop a l'any a la consulta del metge de capçalera. Aquest, en el seu cas, haurà d'estar especialment atent a l'existència de patologies o símptomes associats a la pobresa energètica, com podrien ser les malalties respiratòries, cardiovasculars o reumàtiques, a més de trastorns de salut mental o alimentaris. Des de la setmana passada una seixantena de professionals ja han rebut formació sobre el protocol, que també preveu que sigui el PAE de torn qui es faci de càrrec d'abordar una eventual situació de vulnerabilitat.

En el pla més polític i institucional sobre la matèria, l'Ajuntament de Barcelona continua embrancat en la lluita amb les grans companyies perquè signin els convenis previstos en la llei 24/2015 per desenvolupar els protocols d'actuació davant un cas de pobresa energètica. Pel que fa a aquesta qüestió, la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, es va mostrar esquiva sobre si manté l'ultimàtum que va llançar el 28 de novembre passat en la línia que si no hi ha un acord amb aquestes empreses per cofinançar els programes de suport als afectats el consistori deixarà de pagar-les. Cal recordar que el termini que tant la Generalitat com l'Ajuntament es van fixar per desbloquejar aquesta qüestió s'acaba aquest divendres. “Quan els terminis s'esgotin s'hauran de prendre mesures”, es va limitar a avançar Ortiz.

LES FRASES

La signatura dels convenis amb les subministradores no volem que es dilati en el temps
Laia Ortiz
tinenta d'alcalde de drets socials
Els Bombers van fer 17.000 intervencions el 2016. Hi ha molts ulls que poden ajudar a veure coses
Amadeu Recasens
comissionat de seguretat i prevenció
La pobresa energètica genera impactes importants en la salut dels barcelonins
Gemma Tarafa
comissionada de salut

Un miler de talls de llum evitats pel consistori

Durant la presentació ahir d'aquest nou mecanisme d'intervenció, la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, va explicar que l'Ajuntament de Barcelona ha pogut evitar fins a 1. 100 talls de subministraments per pobresa energètica en l'últim any, gràcies als informes de vulnerabilitat que s'han tramitat. D'aquest conjunt de casos, 200 s'han cursat només en l'últim mes. Així mateix, també va revelar que els punts d'assessorament energètic (PAE), l'instrument que ha posat en marxa el consistori al territori per informar sobre aquesta qüestió, han atès 800 persones en els dos primers mesos de funcionament, de les quals 500 havien rebut avisos de tall de llum per impagament, i 184 van requerir una intervenció directa i urgent en l'habitatge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona