Elèctrica pública el 2018

El ple de l'Ajuntament de Barcelona donarà llum verd avui a un dels últims tràmits per constituir una empresa subministradora elèctrica de titularitat 100% pública que, pel seu volum d'activitat, serà la més gran de tot l'Estat espanyol. Fins a l'entrada en servei d'aquest operador, però, encara hauran de passar alguns mesos, els mateixos que caldrà esperar per obtenir la corresponent llicència del govern estatal o per ajustar el seu encaix com a comercialitzadora en l'estructura de Tersa, l'empresa participada per l'Ajuntament i l'Àrea Metropolitana dedicada al tractament de residus i la gestió d'energies renovables. En aquest context, la nova societat, batejada com a Barcelona Energia, no començarà a funcionar abans de l'últim trimestre del 2018.

En una fase inicial, la subministradora es dedicarà a abastir de corrent els edificis o equipaments de titularitat municipal, així com serveis auxiliars com ara l'enllumenat públic. Tot plegat representa un consum anual estimat de 179 gigawatts per hora i una despesa aproximada de 35 milions d'euros. La previsió que ha fet el consistori és que el gruix d'aquest volum –fins a 171 gigawatts– es podrà cobrir gràcies a la pròpia producció de Tersa, ja sigui a través de la valorització de residus o altres fonts netes com podria ser, per exemple, la icònica placa fotovoltaica del Fòrum. El que falti per cobrir la demanda estimada s'adquirirà al mercat elèctric, com faria qualsevol altra comercialitzadora. Una altra opció que estudia el consistori és adquirir també excedents d'energies renovables que produeixin els particulars. Plantejada així, però, aquesta és una fórmula que presenta alguns interrogants des del punt de vista legal. Cal, doncs, mirar-s'ho bé.

Els càlculs del govern d'Ada Colau són que, així d'entrada, el consistori barceloní s'estalviarà mig milió d'euros anuals en la factura elèctrica. A això, però, cal afegir-hi un element més de fons que fonamenta l'operació: en tant que un ens propi municipal, Barcelona Energia, ja serà el que assumirà automàticament i sense concurs aquest contracte intern de subministrament, que avui ha provocat un maldecap polític d'altura a l'executiu local. Per fer memòria, cal recordar que les grans companyies van impugnar el concurs –que s'haurà de repetir– per l'obligació contractual que se'ls imposava de fer-se corresponsables en les mesures per fer front a la pobresa energètica. L'entrada al mercat de l'operador municipal desfarà aquest nus existent.

En una segona fase, a principi del 2019, Barcelona Energia també oferirà la possibilitat d'abastir particulars. Aquí, però, estarà subjecte a una limitació molt important. Com a organisme propi de l'Ajuntament, per llei només podrà destinar un 20% del volum de negoci a aquesta quota de mercat. Inicialment, això vol dir unes 20.000 llars respecte de les 660.000 que té la capital catalana. Per ampliar aquest segment de clients potencials tan limitat, una estratègia possible serà fer créixer el 80% restant donant servei, per exemple, a altres organismes públics d'abast metropolità.

El regidor d'Energia de l'Ajuntament, Eloi Badia, va explicar ahir que la nova empresa no està concebuda com un negoci a l'ús, que pretén esprémer el benefici, i per aquest motiu els que contractin el servei rebran assessorament per ajustar la seva tarifa, d'acord amb la potència contractada, a la baixa. “Tothom pagarà el mínim indispensable que detectem en el rebut”, va assegurar. Pel que fa a la pluja d'interessats que es preveu que hi haurà, el consistori encara no té gaire clar com s'ho farà per assignar les úniques 20.000 llars que podrà cobrir d'entrada. Interpel·lat sobre si espera que les grans companyies elèctriques posin pals a les pedres al projecte, Badia va dir: “Per ara, no han presentat ni una sola al·legació.”