“Amb les Glòries, esperàvem més responsabilitat de l'oposició”

Ho porto amb responsabilitat, però també amb normalitat. Ja sabíem que passaria i, per tant, estàvem preparats. A més, sabem que tenim una alcaldessa a qui li costa desconnectar [riu], però el nostre deure és transmetre-li la tranquil·litat que la ciutat estarà en bones mans.

Esperàvem més responsabilitat i que no fes un ús tan instrumental del que està passant, perquè tothom sap que, en el context que tenim, fer un projecte nou és el mal menor. No volíem arribar a aquesta situació, però hem pres una decisió que creiem que és valenta i responsable.

És una obra que fa temps que està qüestionada, i els mecanismes de control han anat al ritme que han anat... Però un cop tot el que ha passat s'ha posat damunt la taula, les decisions que s'han de prendre han de ser molt clares. I quant surt a la llum que els sobrecostos són més grans del que pensàvem, i que els retards són els que són, el deure que tenim com a govern és entomar el tema i, repeteixo, adoptar una determinació clara.

Sempre hem dit que aquest fenomen existeix des de fa molts anys, i no només a Barcelona. El que hem constatat és que la resposta que s'havia donat fins ara, que era purament sancionadora, no ha funcionat. I ara presentem una estratègia a mitjà i a llarg termini que té dues potes fonamentals: la primera és llançar un missatge clar que la venda ambulant no autoritzada no està permesa a Barcelona. Però, com que sabem que és un fenomen que no desapareixerà per art de màgia, el que també hem fet, i aquesta creiem que és la novetat, és fer servir totes les eines que tenim com a consistori per donar una sortida sociolaboral digna a les persones que exerceixen aquesta activitat.

En cert sentit, hem fet el que havíem de fer. Primer, plantejant un pla de xoc, sobretot en termes econòmics, perquè creiem, i ho seguim fent, que combatre la precarització i les desigualtats ha de ser un primer objectiu. També som conscients, però, que, un cop consolidada aquesta fase, ha arribat el moment de parlar dels grans projectes de canvi del que ha de ser Barcelona en els pròxims deu anys. Al començament es parlava massa de nosaltres, però ara ja s'està parlant de la ciutat i del que ha de ser.

Les grans mesures socials que hem aprovat, les modificacions pressupostàries, les ordenances fiscals i la política en matèria d'habitatge s'han pogut pactar amb diverses formacions. Per tant, i malgrat aquestes tensions que es poden produir, som un govern que ha estat capaç d'arribar a aquestes enteses. Pensem, per exemple, que d'altres d'anteriors havien plantejat accions com el tancament de la Model. I això es farà durant aquest mandat. I serà així gràcies als acords a què hem arribat amb partits del consistori, però també amb la Generalitat.

S'ha de saber combinar tot. No es pot abusar de la política simbòlica quan no es fan canvis materials. Però també és veritat que per fer aquestes polítiques en àmbits com ara l'habitatge, la salut i l'educació, també has de ser capaç de ser valent a l'hora de canviar el marc cultural en què vivim. Jo estic molt orgullós que aquest hagi estat un govern que hagi impulsat, com cap altre, la política republicana i la presència de la tradició feminista a la ciutat. I aquests canvis de simbologia o culturals són molt importants perquè les polítiques concretes que afecten la gent també siguin possibles.

Sens dubte. És un repte cabdal i una qüestió que ens preocupa molt. Es parla molt de recuperació econòmica, però estem constatant que, tot i que s'està reduint l'índex d'atur, les condicions de treball s'estan precaritzant. I això ens exigeix molt com a consistori, tot i que no tenim les eines per fer front a aquesta qüestió. A través de la contractació pública, però, estem llançant un missatge molt clar: premiarem aquelles empreses que paguin per sobre dels seus convenis de referència. També tindrem una veu molt clara per impulsar una cosa que ens sembla que és evident en matèria salarial: a Barcelona, ens sembla que ningú hauria de cobrar un sou de menys de mil euros.

El turisme és una activitat, efectivament, important a Barcelona, però sempre hem defensat que el monocultiu no és bo. Cal diversificar al màxim l'activitat econòmica a la ciutat. Hem d'apostar per la reindustralització, però ja no es pot fer amb xemeneies fumejant. Ha de ser 4.0, és a dir, aprofitant tots els avenços que s'estan produint en la revolució digital per generar activitats amb valor afegit o nous tipus de manufactura. La gran projecció que Barcelona té al món també ha de servir, precisament, perquè Barcelona pugui triar i dir que aquelles inversions que són purament especulatives, que consisteixen a comprar pisos sencers per apujar els lloguers i que els veïns hagin de marxar, no són benvingudes. És més, han de ser enemigues de la ciutat.

Canviar la contractació pública perquè sigui més transparent i perquè hi entrin nous actors no és una decisió neutra i comporta combatre inèrcies fortes i privilegis molt arrelats. Per tant, una contractació pública orientada a enfortir la petita i mitjana empresa i a garantir una concurrència real suposa enfrontar-te a actors econòmics molt forts. En el cas de les elèctriques, hem volgut donar un missatge clar, en la línia que aquest és un consistori valent que està disposat a enfrontar-se a aquests interessos perquè diversos operadors puguin exercir a la ciutat i perquè la ciutadania tingui un servei millor. És una batalla complicada, perquè hi ha un marc normatiu que no sempre és favorable. Però s'ha de fer. I, alhora, hem de fer altres coses, com ara crear un operador energètic, que serà el més gran de l'Estat, i comercialitzara energia 100% renovable.

El que hem de saber, i també explicar, és que hi ha moltes coses que no només depenen de la voluntat de l'Ajuntament, ja que hi ha una legislació, en molts casos d'àmbit estatal i aprovada conjuntament entre el PP i CiU, que no ens permet arribar tan lluny com voldríem. Però, tot i això, cal llançar un missatge clar contra la resignació i contra la idea que no es pot fer res mentre aquest marc no canviï.

Els tarannàs personals hi influeixen molt, però hi ha elements objectius que s'han de treballar més. El que és important és fer una alternativa progressista de país, que sigui atractiva per a moltíssima gent. El cicle de l'actual PDeCAT s'ha d'acabar, cal barrar el pas a C's i construir un horitzó en què siguin possibles aliances catalanistes, progressistes i d'esquerres. El país, òbviament, necessita un nou centredreta, però sense cap ombra de corrupció i amb un mínim projecte social. Cal un canvi a Catalunya i cal fer fora el PP i els seus aliats a Espanya.

Vull intentar imprimir a aquest nou espai polític la visió municipalista que estem defensant des de Barcelona. El pujolisme sempre va ser escèptic amb el paper que han de tenir les grans ciutats, i jo em sento més vinculat a la tradició de Pi i Margall, que considerava que el municipalisme és fonamental per construir la Catalunya ciutat.

L'estat autonòmic s'ha de superar i la monarquia parlamentària, també. El meu ideal és el del president Companys, de defensa d'una república catalana que es pugui confederar amb una república espanyola. I, per fer-ho, calen aliances a fora, entre altres coses, per poder fer fora el PP. I no és menor que hi hagi cinc milions de persones que hagin votat a favor del dret a decidir i que un 70% dels més joves s'hi manifestin favorables. Si volem construir una república catalana, ens hem d'implicar sense deixar de fer la nostra feina en l'impuls del republicanisme i la plurinacionalitat a l'Estat.

Primer, cal escoltar una proposta clara del govern. Perquè una consulta sigui un referèndum d'autodeterminació, i no pas una altra cosa, calen uns mínims. I, si el PP ho bloqueja, no ens podem quedar de braços plegats, però tampoc enganyar la ciutadania. Si el govern planteja unes mínimes garanties, hi serem. I, si no es pot fer, cal pensar en alternatives valentes o intel·ligents. I, si el que es planteja ha de ser una mobilització o una consulta, caldrà veure si això serveix per avançar en les exigències de Catalunya.