Administracions

GERARDO PISARELLO

ALCALDE ACCIDENTAL DE BARCELONA

“Amb les Glòries, esperàvem més responsabilitat de l'oposició”

“Estic molt orgullós que aquest hagi estat un govern que hagi impulsat, com cap altre abans, la política republicana i feminista”

“Si es plantegen unes mínimes garanties, hi serem”

Al començament es parlava massa de nosaltres. Ara, però, ja es parla de la ciutat i del que ha de ser
Les inversions que són purament especulatives han de ser enemigues de Barcelona
El meu ideal és el de Companys: una república catalana confederada amb una d'estatal
Canviar el model de contractació pública no és una decisió neutra i comporta combatre privilegis

Arran de la celebrada maternitat d'Ada Colau, Gerardo Pisarello (Tucumán, 1970) ha agafat temporalment la batuta de l'Ajuntament de Barcelona en qualitat d'alcalde accidental. En aquesta entrevista, feta dijous, ja exerceix com a tal.

Com prova això de ser alcalde?
Ho porto amb responsabilitat, però també amb normalitat. Ja sabíem que passaria i, per tant, estàvem preparats. A més, sabem que tenim una alcaldessa a qui li costa desconnectar [riu], però el nostre deure és transmetre-li la tranquil·litat que la ciutat estarà en bones mans.
Tot just estrenar-se en el càrrec, però, hereta un senyor embolic com el de les Glòries. S'esperava el bloqueig de l'oposició?
Esperàvem més responsabilitat i que no fes un ús tan instrumental del que està passant, perquè tothom sap que, en el context que tenim, fer un projecte nou és el mal menor. No volíem arribar a aquesta situació, però hem pres una decisió que creiem que és valenta i responsable.
Vostès, però, ja fa prop de dos anys que governen. Alguna responsabilitat deuen tenir sobre el control de l'obra, no?
És una obra que fa temps que està qüestionada, i els mecanismes de control han anat al ritme que han anat... Però un cop tot el que ha passat s'ha posat damunt la taula, les decisions que s'han de prendre han de ser molt clares. I quant surt a la llum que els sobrecostos són més grans del que pensàvem, i que els retards són els que són, el deure que tenim com a govern és entomar el tema i, repeteixo, adoptar una determinació clara.
El dels manters és un altre debat candent. Ara que s'acosta la temporada d'estiu, què faran quan la seva presència sigui més visible?
Sempre hem dit que aquest fenomen existeix des de fa molts anys, i no només a Barcelona. El que hem constatat és que la resposta que s'havia donat fins ara, que era purament sancionadora, no ha funcionat. I ara presentem una estratègia a mitjà i a llarg termini que té dues potes fonamentals: la primera és llançar un missatge clar que la venda ambulant no autoritzada no està permesa a Barcelona. Però, com que sabem que és un fenomen que no desapareixerà per art de màgia, el que també hem fet, i aquesta creiem que és la novetat, és fer servir totes les eines que tenim com a consistori per donar una sortida sociolaboral digna a les persones que exerceixen aquesta activitat.
Estem a punt d'arribar a l'equador del mandat municipal. Com a govern, han complert les pròpies expectatives de canvi o han hagut d'aplicar més pragmatisme del previst i desitjat?
En cert sentit, hem fet el que havíem de fer. Primer, plantejant un pla de xoc, sobretot en termes econòmics, perquè creiem, i ho seguim fent, que combatre la precarització i les desigualtats ha de ser un primer objectiu. També som conscients, però, que, un cop consolidada aquesta fase, ha arribat el moment de parlar dels grans projectes de canvi del que ha de ser Barcelona en els pròxims deu anys. Al començament es parlava massa de nosaltres, però ara ja s'està parlant de la ciutat i del que ha de ser.
És una obvietat dir que el pacte amb el PSC ha complicat la relació amb grups com ERC?
Les grans mesures socials que hem aprovat, les modificacions pressupostàries, les ordenances fiscals i la política en matèria d'habitatge s'han pogut pactar amb diverses formacions. Per tant, i malgrat aquestes tensions que es poden produir, som un govern que ha estat capaç d'arribar a aquestes enteses. Pensem, per exemple, que d'altres d'anteriors havien plantejat accions com el tancament de la Model. I això es farà durant aquest mandat. I serà així gràcies als acords a què hem arribat amb partits del consistori, però també amb la Generalitat.
Mirant enrere, episodis com l'exposició del Born no constaten, potser, un cert excés de l'element simbòlic en el seu relat de govern?
S'ha de saber combinar tot. No es pot abusar de la política simbòlica quan no es fan canvis materials. Però també és veritat que per fer aquestes polítiques en àmbits com ara l'habitatge, la salut i l'educació, també has de ser capaç de ser valent a l'hora de canviar el marc cultural en què vivim. Jo estic molt orgullós que aquest hagi estat un govern que hagi impulsat, com cap altre, la política republicana i la presència de la tradició feminista a la ciutat. I aquests canvis de simbologia o culturals són molt importants perquè les polítiques concretes que afecten la gent també siguin possibles.
La precarietat laboral és un dels principals maldecaps que té com a responsable de les polítiques d'ocupació?
Sens dubte. És un repte cabdal i una qüestió que ens preocupa molt. Es parla molt de recuperació econòmica, però estem constatant que, tot i que s'està reduint l'índex d'atur, les condicions de treball s'estan precaritzant. I això ens exigeix molt com a consistori, tot i que no tenim les eines per fer front a aquesta qüestió. A través de la contractació pública, però, estem llançant un missatge molt clar: premiarem aquelles empreses que paguin per sobre dels seus convenis de referència. També tindrem una veu molt clara per impulsar una cosa que ens sembla que és evident en matèria salarial: a Barcelona, ens sembla que ningú hauria de cobrar un sou de menys de mil euros.
Tot i ser un sector clau, no es para massa atenció al turisme en comparació amb altres sectors, com la indústria, que potser són més estratègics?
El turisme és una activitat, efectivament, important a Barcelona, però sempre hem defensat que el monocultiu no és bo. Cal diversificar al màxim l'activitat econòmica a la ciutat. Hem d'apostar per la reindustralització, però ja no es pot fer amb xemeneies fumejant. Ha de ser 4.0, és a dir, aprofitant tots els avenços que s'estan produint en la revolució digital per generar activitats amb valor afegit o nous tipus de manufactura. La gran projecció que Barcelona té al món també ha de servir, precisament, perquè Barcelona pugui triar i dir que aquelles inversions que són purament especulatives, que consisteixen a comprar pisos sencers per apujar els lloguers i que els veïns hagin de marxar, no són benvingudes. És més, han de ser enemigues de la ciutat.
El revés que han rebut en el concurs elèctric l'encaixen com un avís per a navegants de les grans companyies?
Canviar la contractació pública perquè sigui més transparent i perquè hi entrin nous actors no és una decisió neutra i comporta combatre inèrcies fortes i privilegis molt arrelats. Per tant, una contractació pública orientada a enfortir la petita i mitjana empresa i a garantir una concurrència real suposa enfrontar-te a actors econòmics molt forts. En el cas de les elèctriques, hem volgut donar un missatge clar, en la línia que aquest és un consistori valent que està disposat a enfrontar-se a aquests interessos perquè diversos operadors puguin exercir a la ciutat i perquè la ciutadania tingui un servei millor. És una batalla complicada, perquè hi ha un marc normatiu que no sempre és favorable. Però s'ha de fer. I, alhora, hem de fer altres coses, com ara crear un operador energètic, que serà el més gran de l'Estat, i comercialitzara energia 100% renovable.
En casos com el d'aquesta comercialitzadora, però, s'intueix una certa política de titular, ja que l'impacte real sobre la ciutadania –abastirà 20.000 llars sobre 660.000– serà més aviat reduït, no?
El que hem de saber, i també explicar, és que hi ha moltes coses que no només depenen de la voluntat de l'Ajuntament, ja que hi ha una legislació, en molts casos d'àmbit estatal i aprovada conjuntament entre el PP i CiU, que no ens permet arribar tan lluny com voldríem. Però, tot i això, cal llançar un missatge clar contra la resignació i contra la idea que no es pot fer res mentre aquest marc no canviï.
La topada amb un sector de Podem per la creació del nou partit no era evitable?
Els tarannàs personals hi influeixen molt, però hi ha elements objectius que s'han de treballar més. El que és important és fer una alternativa progressista de país, que sigui atractiva per a moltíssima gent. El cicle de l'actual PDeCAT s'ha d'acabar, cal barrar el pas a C's i construir un horitzó en què siguin possibles aliances catalanistes, progressistes i d'esquerres. El país, òbviament, necessita un nou centredreta, però sense cap ombra de corrupció i amb un mínim projecte social. Cal un canvi a Catalunya i cal fer fora el PP i els seus aliats a Espanya.
I quin paper concret aspira a tenir en la nova executiva de la formació?
Vull intentar imprimir a aquest nou espai polític la visió municipalista que estem defensant des de Barcelona. El pujolisme sempre va ser escèptic amb el paper que han de tenir les grans ciutats, i jo em sento més vinculat a la tradició de Pi i Margall, que considerava que el municipalisme és fonamental per construir la Catalunya ciutat.
Per tradició i convicció política, el plantejament del referèndum acordat no li queda curt?
L'estat autonòmic s'ha de superar i la monarquia parlamentària, també. El meu ideal és el del president Companys, de defensa d'una república catalana que es pugui confederar amb una república espanyola. I, per fer-ho, calen aliances a fora, entre altres coses, per poder fer fora el PP. I no és menor que hi hagi cinc milions de persones que hagin votat a favor del dret a decidir i que un 70% dels més joves s'hi manifestin favorables. Si volem construir una república catalana, ens hem d'implicar sense deixar de fer la nostra feina en l'impuls del republicanisme i la plurinacionalitat a l'Estat.
Una de tòpica per acabar. Si no hi ha, com així passarà, un referèndum pactat, quina serà la posició del partit?
Primer, cal escoltar una proposta clara del govern. Perquè una consulta sigui un referèndum d'autodeterminació, i no pas una altra cosa, calen uns mínims. I, si el PP ho bloqueja, no ens podem quedar de braços plegats, però tampoc enganyar la ciutadania. Si el govern planteja unes mínimes garanties, hi serem. I, si no es pot fer, cal pensar en alternatives valentes o intel·ligents. I, si el que es planteja ha de ser una mobilització o una consulta, caldrà veure si això serveix per avançar en les exigències de Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona