Els canvis en la demanda i en les normes d'edificació eternitzaran alguns casos
Els promotors alerten que es pot donar el cas que obres que ara s'inicien es venguin abans que les inacabades
Les qualitats i dimensions han evolucionat
“Ens podem trobar ben aviat amb la realitat estranya de veure una grua aixecant habitatges a bon ritme i, pocs carrers més enllà, una estructura abandonada”, alerta el president del Gremi de Promotors i Constructors d'edificis de Girona, Josep Maria Coll. Les llicències d'obres vigents abans de la crisi s'han anat prorrogant d'any en any automàticament des del 2009, a través de les lleis d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat, indica el vocal d'exercici professional del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) a la demarcació, Antoni Vilanova. El darrer termini ara s'ha allargat fins al desembre del 2018, però tot i la cobertura burocràtica, coincideix amb Coll que en algunes promocions abandonades les obres trigaran a reactivar-se.
Els motius se centren, sobretot, en el mecanisme d'oferta i demanda i diferents factors, que fan referència tant a l'emplaçament d'algunes promocions, les dimensions i la distribució interior o l'evolució de les normatives constructives. “Els requisits d'aïllament acústic entre habitatges, per exemple, són més exigents ara que fa quatre o cinc anys”, exemplifica Vilanova.
El codi tècnic de l'edificació també ha endurit els criteris de resistència de les estructures de formigó, que en la majoria de casos es podrien corregir però fa que els promotors prefereixin començar una obra de zero. En el cas de promocions saquejades o malmeses per bretolades, l'opció més senzilla seria restaurar-les. Però els preus de sortida i la incertesa sobre la titularitat, l'ajustament a les llicències o els costos reals de cada obra tampoc no ho posen fàcil.
Llocs estratègics
Coll, per la seva banda, destaca que l'emplaçament de les noves construccions torna a ser cabdal. “La gent torna a voler comprar un habitatge allà on li fa falta, per viure-hi o treballar”, a diferència de fa una dècada, quan hi havia més predisposició a cercar llocs on el sòl fos més barat, encara que això impliqués allargar els desplaçaments diaris. Amb tot, el president del Gremi de Promotors diu que, a més de Girona, la demanda s'està recuperant en municipis grans, com ara “Olot, Palafrugell i fins i tot Figueres”.
La Sareb els ofereix als promotors
Des de la Sareb, argumenten que entre les dues opcions possibles –vendre o acabar–, el mandat de la societat és liquidar els actius. Per intentar-ho, han fet diverses campanyes i contactes amb els promotors locals, però al gremi gironí destaquen que els procediments no són gaire fluids. “Els llistats d'ofertes són reiteratius, amb obres en llocs o amb preus que tenen poques sortides en el mercat”, justifica Coll. L'altra trava és burocràtica: “Els mecanismes de gestió són feixucs i lents, la informació ha anat migrant a través de diferents plataformes”, hi afegeix el president del gremi, i s'han trobat amb documentació desactualitzada, per exemple, pel que fa a dades de titularitat registral. De cara al públic, aquesta setmana, al portal d'obres parades de la Sareb a la demarcació només hi apareixia una petita promoció de sis habitatges i quatre aparcaments, per 330.000 euros, al Pedró de Palamós.
