Administracions

Municipal

Palafrugell cobrarà als veïns que ocupen el carrer al litoral

El nou govern local regularà les terrasses d’habitatges privats amb tarifes similars a les dels hostalers, especialment a Llafranc i Tamariu

Altres veïns i entitats no veuen bé privatitzar l’espai públic

El nou govern municipal de Palafrugell (ERC i el PDeCAT) vol posar per primer cop condicions als veïns que des de fa dècades paren terrasses a l’estiu al front marítim. El fenomen de les eixides al carrer s’arrossega des dels temps en què Llafranc, Tamariu o Calella eren viles de pescadors, amb petites barraques sense pati que convidaven a fer vida al carrer, però s’ha mantingut amb la conversió dels edificis en segones residències. L’alcalde, Josep Piferrer, argumenta que fins ara l’ocupació s’ha fet de manera totalment alegal i entre els dos escenaris possibles –impedir-la o regular-la– s’han decantat per equiparar les terrasses privades a les d’establiments d’hostaleria, amb el cobrament d’una taxa anual per l’ocupació de l’espai públic.

El regidor de Via Pública, Lluís Ros, explica que aquest any encara no ingressaran diners, en espera de contactar amb els veïns interessats i incloure la taxa en les ordenances fiscals del 2018. Ros avança que, de manera genèrica, les terrasses no podran sobresortir més de 4,5 metres respecte a la façana ni excedir-ne l’amplada. La tarifa s’assimilarà a la dels establiments privats, que aquest any volta els 74 euros per cada metre quadrat. I la conceben amb caràcter anual, ja que els particulars “tindran opció d’instal·lar pèrgoles, tendals i fins i tot paravents laterals”, detalla el regidor.

Crítiques veïnals

Però la mesura no satisfà altres veïns i representants d’entitats com Salvem el Crit o Amics de la Unesco de Palafrugell, que han registrat en les darreres setmanes instàncies en què critiquen la instal·lació de voladissos de plàstic fixos amb llums a la seva façana “per transformar part de la via pública en la seva terrassa privada”.

Les queixes sobretot fan referència al tram del passeig Cipsela que al juliol es va acabar de reformar, i argumenten que les terrasses d’establiments són privades, tot i que d’ús obert al públic, mentre que els “espais privatitzats” no beneficien els aliens a les propietats i resten metres quadrats al passeig.

L’executiu, en canvi, defensa que la presència de nombroses terrasses tancades dels hostalers ja fa que els passejants utilitzin la vorera de mar. Piferrer hi afegeix que amb la regulació s’establiran uns criteris estètics que tots els interessats hauran de complir, per millorar la imatge del front marítim amb uns paràmetres unificats, i de retruc, amb un retorn econòmic. El regidor Lluís Ros també avala la taxa perquè els particulars “guanyen un espai d’estada privilegiat de cara al mar”.

Per bé que la queixa només fa referència al passeig Cipsela, el regidor Lluís Ros recorda que la regulació els ha de permetre endreçar amb un criteri homogeni situacions semblants a Calella, al carrer Francesc de Blanes de Llafranc o al passeig del Mar de Tamariu, on també hi ha polèmiques recurrents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona