Patrimoni
Torroella es farà càrrec de l’església de Santa Maria del Palau durant 40 anys
L’Ajuntament arriba a un acord amb els amos de l’església, del segle XIII, pel qual el municipi en sufragarà la consolidació i restauració
Està molt malmesa
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí es farà càrrec, en règim de cessió per 40 anys, del conjunt arqueològic de Santa Maria del Palau –al sector nord-occidental del massís del Montgrí–. Actualment es conserva part de l’antiga església romànica, datada del segle XIII, i es tenen documentades les restes de l’antic poblat del Palau, que va ser habitat des del segle II aC, en època romana, fins a la baixa edat mitjana. El ple va donar llum verd dijous, per unanimitat, al conveni amb els propietaris de la finca i els plans per restaurar-la, un cop completada una diagnosi i proposta de gestió elaborada per un despatx d’arquitectura especialitzat en patrimoni
L’acord implica el primer pas del projecte de consolidació i conservació necessaris per evitar la pèrdua irreversible del bé patrimonial. Tot i l’abandonament, l’església encara conserva una bona part de l’estructura arquitectònica i els murs de pedra de la nau principal. Diferents elements permeten relacionar-la amb els d’algunes esglésies altmedievals de la rodalia, com ara les dels afores d’Empúries, i, segons l’expert Joan Badia i Homs, es pot situar entre el gòtic primitiu o tardoromànic, amb unes característiques arquitectòniques molt marcades d’aquest estil.
L’església era de planta rectangular d’una sola nau i coberta per una volta apuntada i seguida, sense arcs torals ni triomfal ni cap absis adjacent. En general, les façanes es conserven força bé excepte la de ponent, de la que se’n conserva tan sols l’arrencada a nivell de terra. L’única obertura aparent es troba al mur de llevant, de doble esqueixada i arcs rebaixats.El conjunt s’emplaça en continuïtat a les restes d’un assentament d’època. La seva arquitectura manté els elements essencials del romànic avançat del segle XII de la comarca: volta apuntada, portes d’arcs en degradació, finestres de doble biaix i arcs de mig punt i parament de carreus ben escairats i allisats que formen filades ben seguides, a més de la inexistència d’absis semicircular.A més, es troba situada en un indret arqueològic de gran interès i d’una tipologia que mostra significativament l’evolució històrica del poblament medieval del territori empordanès. Altres estudis i neteges posteriors han posat al descobert el que s’endevina com les restes d’una tomba, del basament de l’altar o del paviment de morter de la nau. L’autor ressalta la importància i interès que suposaria realitzar un estudi en profunditat i una campanya d’excavació arqueològica de la zona.Pel que fa al poblament de Palau, la localització d’aquesta antiga vila es relaciona també amb la proximitat de l’important camí d’Empúries, una via que es dirigia cap al sud vorejant les planes i travessant el massís del Montgrí. Se sospita que la població va ser abandonada en traslladar-se els seus habitants a l’Escala quan aquesta comença a ser habitada i creix.La regidora de Cultura, Anna Maria Mercader, ha agraït la predisposició i facilitats de la propietat a l’hora de formalitzar la cessió d’ús de l’església i explica que aquesta mateixa tardor faran els primers treballs de consolidació, amb 17.000 euros aportats per la Diputació (10.000), l’Ajuntament (5.500) i els amos (1.500). Posteriorment, planificaran més actuacions de conservació, millora i estudi d’acord amb el projecte de diagnosi i gestió. Mercader també agraeix la implicació del Servei de Monuments de la Diputació pel seu suport en la posada en valor d’aquest element patrimonial.Per altra banda, Gerard Cruset, tècnic municipal de Patrimoni i director del Museu de la Mediterrània, destaca la importància que té la recuperació d’aquests vestigis per preservar la memòria d’un dels conjunts patrimonials més importants del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Recorda, precisament, que una de les seves singularitats és el fet de tractar-se d’un espai natural d’alt valor ambiental, que ha esdevingut el resultat de la interacció entre l’home i el medi, en un paisatge fortament humanitzat, testimoni de les civilitzacions més antigues.
LA XIFRA
Rufí ‘aguanta’ davant les vaquetes
Dues setmanes després que els regidors del PDeCAT i Coet registressin la instància per forçar un ple extraordinari per debatre la celebració d’una consulta sobre el futur de les festes amb vaquetes i correbous al municipi, el portaveu dels sobiranistes, Jordi Cordon, va preguntar en el ple de dijous a l’alcalde, Josep Maria Rufí, si el pensava convocar, després del silenci dels darrers dies.
Rufí va demanar calma a Cordon i li va recordar que, segons la llei, els dissabtes no són hàbils des del 2015 i, per tant, tindria de termini per respondre a la sol·licitud fins dimecres de la setmana vinent. Cordon, però, tenia ahir encara dubtes sobre si el ple s’ha de convocar amb un mínim de dos dies d’antelació, llevat d’assumptes “urgents” i sobrevinguts, que no seria el cas. Malgrat tot, Rufí remet al secretari i l’equip jurídic municipal, que continua estudiant si procedeix celebrar la convocatòria, i ahir refermava que “els terminis s’han de complir, però els polítics no han de fer de tècnics”.
D’altra banda, 16 dels 17 regidors van avalar el decret d’alcaldia de suport a l’1-O, llevat de Joan Ramon Aladid (PDeCAT), que no va votar malgrat no absentar-se de la sala.
