La Paeria aprova els comptes del 2018 gràcies al PSC, Cs i el PP

L’aliança política entre el PSC, Ciutadans i el PP a l’Ajuntament de Lleida es consolida i no deixa ni una escletxa. Per segon any consecutiu han aprovat el pressupost municipal i, de fet, el pacte estava tancat des de feia setmanes. L’equip de govern del PSC ha incorporat les poques i molt assumibles esmenes dels seus socis habituals i tots tres han tombat, una per una, les 129 que havien presentat els regidors del PDeCAT i Unió, ERC, la Crida-CUP i el Comú, aquests darrers amb pressupost alternatiu inclòs.

El pressupost de la Paeria per a l’exercici del 2018 puja a 164,8 milions, un 1,5% més que el d’aquest any. Preveu congelar taxes i impostos, obtenir més ingressos de l’Estat i destinar, més o menys, els mateixos recursos a polítiques socials i inversions. En aquest darrer cas, uns 13,2 milions, amb actuacions llargament anunciades com ara la reforma de l’entorn de la rambla Ferran, el nou Museu Morera, el Parc de les Arts, l’inici de la remodelació del parc de les Basses i la rehabilitació de l’antiga caserna d’Artilleria de Gardeny. Igual que aquest any, també es reserva un milió d’euros per a pressupostos participatius en què els veïns triaran actuacions a executar. Les decidides enguany encara no s’han fet.

El consens, l’ha generat Joan Milà, el director de recursos humans, que sense voler ha estat el protagonista d’una part del ple perquè l’aprovació de la plantilla, la previsió de dinou noves contractacions i d’enllestir d’una vegada la relació de llocs de treball (RLT) de la Paeria sembla que va pel bon camí. És a dir, que l’expedient no va rebre cap vot en contra i va sumar 16 vots favorables del “tripartit” més la Crida i 11 abstencions, de la resta de grups. A part hi havia els informes favorables dels sindicats, fet que va condicionar els grups.

El ple va escenificar clarament els dos blocs de la Paeria, que, a més, coincideixen amb els del país, entre unionistes i sobiranistes, tot i que el procés i les properes eleccions van quedar força aparcades.

Però també va ser un ple extraordinari de pressupostos força tens per les disputes entre la tinenta d’alcalde d’Economia, Montse Mínguez, i els portaveus de l’oposició. Els grups del PDeCAT, ERC, la Crida i el Comú van criticar l’escàs diàleg del govern amb les esmenes, arribant fins i tot a acceptar-ne del PP que proposaven el mateix que d’altres grups, com va denunciar Rosa Salmerón, del PDeCAT. Mínguez, però, va lamentar no sumar aquest grup a l’acord perquè veia moltes coincidències. En canvi, la tinenta d’alcalde va deixar clar que les propostes de la resta de grups estaven lluny dels objectius del govern.

Des del Comú, els seus regidors Carlos González i Sergi Talamonte van criticar l’opacitat i el clientelisme dels comptes municipals que presentava el govern i van recordar la correcció feta en el pressupost del Parc Científic amb ingressos que no s’han justificat encara des del govern. Ángeles Ribes, de Ciutadans, però, va ser qui va denunciar l’impagament de la Generalitat per retornar crèdits subscrits pels parcs científics catalans.

Des de la Crida, Francesc Gabarrell va lamentar que el pressupost no inclogui recursos per a mesures aprovades en comissió o en mocions. Carles Vega, d’ERC, va dir que darrere del pressupost no es veia cap model de ciutat, que era rígid amb el 80% de partides de despesa fixa, molt clientelista i amb greus incompliments. Un d’ells és la municipalització del servei de zona blava, que s’havia pactat, i que finalment es tornarà a externalitzar.

Finalment, Mínguez va recordar els esforços en atenció social i va criticar les cartes als Reis dels grups sense tenir en compte si hi ha prou recursos.