El rescat de la concessió privada del tramvia valdria entre 227 i 440 milions

L’Ajuntament de Barcelona ja ha entrat de ple en un dels debats més espinosos inherents al projecte de connexió de les dues xarxes del tramvia a través de l’avinguda Diagonal, i que no és cap altre que quin ha de ser el model de gestió futur del servei. Partint de la premissa que ara és privat, i que no són poques les veus que reclamen que ha de passar a ser públic, l’executiu d’Ada Colau ha encarregat un informe de quinze planes que detalla quin marge hi ha per fer-ho i, sobretot, quines conseqüències tindria. I, sobre això, les conclusions són demolidores, ja que l’estudi assenyala que un rescat, avui, de l’actual concessió tindria un cost per a l’erari públic d’entre 227 i 440 milions d’euros. Aquesta suma ingent correspondria al cost de traspassar al nou concessionari –que s’entén que seria l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM)– les obres, instal·lacions mòbils i material que encara no hagi estat amortitzat o el guany cessant que es calcula que deixarien de percebre els actuals gestors.

Amb aquests números a la mà, la consigna que sembla haver adoptat el govern de Colau és la d’esperar. Per ser exactes fins al 2032, que és quan venç l’actual concessió del Trambesòs i el Trambaix. Seria llavors, segons l’informe, quan es donarien les condicions per introduir un sistema d’explotació 100% públic. Abans, però, caldrà aplanar el camí i, per a això, no es repetirà l’esquema que es va implantar amb la xarxa actual, on els operadors privats van ser els que van assumir el cost de construcció de la infraestructura. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona no només pagarà només la urbanització del tram de la Diagonal entre les places de Glòries i Francesc Macià per on s’haurà de fer la unió –i que costarà uns 68 milions d’euros–, sinó també les de l’estructura ferroviària pròpiament dita. És a dir, les vies i la subsegüent catenària.