Barcelona, amb les famílies dels presos polítics

Amb els ulls visiblement vidriosos quan els parlaments van tocar qüestions més emocionals –les llargues distàncies a recórrer cada cap de setmana per a una visita de tot just quaranta minuts, com ho viuen els fills...– l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va presidir ahir al migdia una rebuda institucional a les dones d’Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Va ser un acte auster, gens ampul·lós, però ple de contingut, en què tota la força va estar en la paraula i que va tenir la complicitat de partits –BComú, PDeCAT, ERC i la CUP–, sindicats, entitats i associacions de la judicatura de tall progressista.

Sota l’auspici de les pintures de la sala de Cròniques del consistori barcelona, Colau va encetar la seva intervenció emfatitzant que el sentit de l’homenatge no era ideològic ni de partit. “Podem no compartir les mateixes idees, però quan es vulneren els drets fonamentals d’unes persones, s’estan vulnerant els de tots”, va remarcar. En la línia de la declaració aprovada per l’Ajuntament la setmana passada, l’alcaldessa va reclamar la llibertat dels empresonats però, alhora, va demanar que mentre aquesta no es produeixi siguin traslladats a centres penitenciaris catalans. “Només des de la crueltat i l’ànim de revenja es pot entendre que se sotmeti les famílies a fer milers de quilòmetres per poder visitar-los. És un doble càstig inacceptable”, va destacar l’alcaldessa. Sobre això, Txell Bonet, esposa de Jordi Cuixart, va fer una reflexió colpidora: “El meu fill –que tot just té deu mesos– ja ha hagut de fer 24.000 quilòmetres per veure al seu pare.” El seu testimoni va anar acompanyat del de la companya de Sànchez, Susanna Barreda, que va apel·lar a seguir pel camí “de la denúncia” per posar fre a la deriva autoritària de l’Estat, exemplificada, també, en casos com el del raper Valtonyc.

Per la seva banda, la dona de Quim Forn, Laura Masvidal, va ser la primera a criticar explicitament la no presència del PSC. “No entenc la seva posició atesa la seva trajectòria de defensa de la democràcia”, va expressar. Una desaprovació que es va fer patent en parlaments posteriors, com el del tinent d’alcalde, Jaume Asens, i que és il·lustrativa del malestar creixent que també hi ha en formacions com el PDeCAT i ERC sobre l’actitud dels socialistes barcelonins respecte de la situació dels presos.