Glòries vol sortir del pou

Des que Ildefons Cerdà la va projectar, el 1859, una certa malastrugança ha perseguit la plaça de les Glòries. A les dificultats històriques per trobar-hi un encaix dins la gran Barcelona, darrerament s’hi han afegit les múltiples vicissituds que ha viscut l’últim dels grans projectes urbanístics ideats per transformar aquest espai icònic. Acusacions de corrupció, mala planificació de les obres i una col·lecció de contratemps en l’execució han provocat una suma de circumstàncies que va desembocar en la rescissió del contracte a les constructores i l’aturada forçosa, ara farà prop d’un any, d’uns treballs iniciats l’abril del 2015. Un serial que acabarà als jutjats, però que se sintetitza metafòricament amb una única imatge, la de l’aspecte actual de la plaça, esbudellada i a mig fer. Glòries, avui, és un gran pou.

Un cop resolta la nova adjudicació de les obres, fraccionades en cinc lots per evitar nous ensurts, el consistori barceloní té la intenció de reprendre-les la setmana entrant. L’actuació està dividida en dos grans capítols. D’entrada hi ha la part més delicada: l’acabament dels túnels viaris, de 957 metres de longitud total, que han de travessar el subsol de la zona. En una visita programada ahir al migdia pels mitjans de comunicació i veïns de l’entorn a la zona zero de Glòries, es va poder constatar que alguns elements –com ara 500 pantalles de formigó– de la carcassa de la primera de les infraestructures, la que ha d’unir el carrer Castillejos amb Badajoz, ja estan embastats. Ara el que toca, doncs, és atacar la construcció del túnel pròpiament, que estarà encaixat a 25 metres de profunditat en relació amb la rasant de la Gran Via –ara ja se n’han perforat dotze– i que haurà de passar per sota dels quatre corredors ferroviaris que seccionen la plaça, i que tants maldecaps van causar abans de la paralització de les obres. A priori, el segon túnel, el que anirà del carrer Badajoz a la rambla del Poblenou, no hauria de generar tantes dificultats, ja que, d’entrada, només discorrerà a deu metres sota terra. El pressupost global d’aquestes feines, sense IVA, puja a prop de 70 milions d’euros, i la previsió és que estiguin enllestides del tot el primer trimestre del 2021. Si no passa res més pel camí, hauran durat gairebé sis anys.

El projecte de Glòries, però, té un segon gran vèrtex: la urbanització de la superfície. Aquí la solució ideada, i que hauria de resoldre el problema històric de falta de funcionalitat de la plaça més enllà de com a nus viari, és fer-hi un gran parc urbà batejat com la Canòpia. La setmana que ve, també, es començarà a donar forma a una part d’aquest pulmó verd, concretament en aquells trams que no es vegin afectats pels treballs dels túnels. Ahir, durant la inspecció in situ de l’operació, l’alcaldessa Ada Colau va recalcar el nou rol que tindrà aquesta Canòpia en l’esquema urbanístic no només de Barcelona, sinó de tota l’àrea metropolitana: “Glòries passarà de ser un espai de fractura a esdevenir un espai de trobada.” I, ja que hi érem, i amb l’argument que la plaça és un punt de parada per al tramvia, tant un representant veïnal que va prendre la paraula com la mateixa Colau van aprofitar per reclamar, a ERC, un acord polític per aprovar la connexió del Trambesòs i el Trambaix per la Diagonal de cara al ple del dia 23. El pressing no cessa.