Crida de Graupera a agrupar el sobiranisme davant Colau

Mitja hora abans de començar l’acte, la cua de gent era, literalment, quilomètrica. El fet ens i il·lustra la insòlita expectació que va generar la conferencia que el filòsof Jordi Graupera va oficiar ahir a la tarda al Teatre Victòria, i que va desbordar totes les previsions, fins al punt que va haver d’adoptar el format de doble sessió per l’afluència de públic inscrit, en total unes 2.500 persones. Encara no havia obert boca, i Graupera ja havia aconseguit, possiblement, el primer dels seus objectius, el d’agitar els fonaments del sobiranisme a Barcelona. Una sacsejada que va tenir el seu colofó en la proposta, de llarg recorregut, que va llançar davant els presents, i que consisteix a estructurar una gran llista transversal amb vista a les municipals del 2019 que agrupi tot l’independentisme amb la vista posada a derrotar Ada Colau. A més, el candidat seria triat a través d’unes primàries obertes a les quals, no cal dir-ho, ell mateix té intenció de concorre-hi.

Orador consumat, de Graupera es poden dir, i qüestionar, moltes coses, excepte que sigui algú que no té discurs. En el d’ahir va utilitzar com a gran fil conductor la jornada de l’1 d’octubre, a la qual va donar categoria de transcendental, ja que, a parer seu, va suposar la fi del catalanisme, entès com una “cultura política que mira d’adaptar” les aspiracions nacionals de Catalunya “als limitis que ha imposat l’Estat”. Pel filòsof, però, la celebració del referèndum va suposar un abans i un després, un apoderament col·lectiu que va trencar el rol uniformant dels partits, però que posteriorment ha tingut problemes per canalitzar-se institucionalment i políticament. Sense dir-ho explícitament, a molts dels presents –un públic heterogeni i amb una discreta presència de càrrecs, i bàsicament de Demòcrates– els van venir al cap les tribulacions actuals per formar govern. Però continuem amb Barcelona. En opinió de Graupera, les ciutats ara estan en disposició de disputar l’hegemonia a uns “estats decadents ” i, el cas explícit de la capital catalana, cal decidir “si la volem forta o ambigua i callada... No cedirem l’Ajuntament a qui vol endolcir la decadència”. La seva anàlisi, compartit per sectors sobiranistes de base o entitats, és que aquesta eventual candidatura conjunta permetria derrotar a Colau. “Si el sobiranisme es presenta junt, governarà. Si no, Colau, o qualsevol altre, pot arribar a guanyar per un sol vot de diferència” va recalcar el ponent, que tot seguit va fer una defensa tancada de les primàries, obertes a tothom, com a model per estructurar aquesta llista. “Ens obligaran a treure el suc que cal per guanyar”, va dir, alhora que va proposar que aquells aspirants que perdin, però treguin un 15% o més de vots, vagin directament a la llista.

La irrupció de Graupera ha topat amb les reticències de les direccions del PDeCAT o ERC, que no preveuen cap més escenari que anar a eleccions amb els caps de cartell ja designats –Alfred Bosch, cas dels republicans– o en concurs en les seves primàries internes –Neus Munté o Carles Agustí en l’antiga CDC–. El roc a la faixa que es guarda el filòsof per revertir-ho és que aquest moviment agafi musculatura popular i això acabi passant per sobre dels partits. Per això ja ha iniciat una campanya de recollida de firmes a través del web Barcelona és capital per fer pressió a favor de les primàries. “Vull dur aquest projecte fins a les últimes conseqüències” va ser la seva darrera frase ahir.