Culmina la rehabilitació del vell casino de Castell d’Aro
L’immoble, adquirit pel municipi el 2014, reobre al públic un cop reformat com a espai per a actes socials i culturals
També acollirà oficines i un punt d’atenció turística i connecta amb el Museu de la Nina
Els veïns de Castell d’Aro han redescobert, aquest cap de setmana, l’antic casino, un cop finalitzat el gros de les obres de rehabilitació integral de l’edifici, executades per l’Ajuntament. L’immoble va ser adquirit pel consistori l’any 2014, per 270.000 euros, i s’hi han destinat uns 475.000 euros per restaurar l’interior i adaptar les instal·lacions als nous usos i normatives. La reestrena de l’immoble ha estat el gran al·licient de les activitats de la festa de Sant Isidre Llaurador, organitzada al poble aquest passat cap de setmana.
Un centenar de persones es va aplegar ahir al migdia en la inauguració oficial, a la sala d’actes. L’alcalde, Joan Giraut, va tenir unes paraules de record per a mossèn Agustí Vila, ànima del pessebre vivent, que va morir quan tot just l’operació per adquirir l’immoble, un dels seus anhels, estava emparaulada a finals de 2013.
L’edifici, a tocar del castell de Benedormiens, estava dividit en dos cossos principals amb diverses plantes i un doble accés, ara comunicat interiorment amb una escala i un ascensor comú. Alhora, també s’ha connectat amb l’edifici del Museu de la Nina, pendent ara d’obres d’ampliació i remodelació per reobrir-lo l’estiu de 2019. Un dels elements més característics de l’edifici és l’antiga sala de ball de doble alçada amb una galeria interior, un espai emblemàtic que s’ha recuperat tot mantenint l’essència i l’estètica originals. Gràcies a la recuperació, esdevindrà un nou espai diàfan per fer-hi activitats culturals, socials o comunitàries.
En una altra part de l’edifici s’han instal·lat les oficines tècniques de la regidoria de Cultura, Ensenyament i Patrimoni. Un dels accessos de l’edifici esdevindrà punt d’informació turística en èpoques i moments assenyalats de l’any, i l’altre, de dimensions més àmplies, serà l’entrada principal i comunica amb els nous lavabos i, alhora, amb el Museu de la Nina, que compartirà aquests serveis i podrà mantenir una entrada independent o bé utilitzar aquest accés. La superfície construïda és de 468 metres quadrats.
Un referent històric
L’immoble, construït a l’entorn de l’any 1850, va ser durant més de sis dècades –del 1892 al 1958–, seu del Casino Castellarenc, i després es va utilitzar, en part, com a magatzem, botiga i habitatge, tot i que l’any 2014 ja en feia més de deu que estava sense ús. Durant els primers temps, el casino obria només els diumenges i els dies que plovia i els pagesos no podien anar al camp. Va ser freqüentat per a la lectura de la premsa, l’escolta de partits de futbol a la ràdio de l’entitat, la tradicional manilla de cartes i la celebració de conferències agrícoles, a més de servir de pol per a la constitució de grups teatrals. La història del casino, però, es va iniciar quatre anys abans, l’any 1888, al número 2 del carrer Major.
270 propostes per al pressupost participatiu local
La fase inicial de recollida de propostes del primer pressupost participatiu de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, per decidir col·lectivament el destí de 150.000 euros, s’ha tancat amb 270 iniciatives de 193 persones, grups i entitats diverses. Ara les estan analitzant tècnicament per classificar-les com a vàlides, no aptes o ja previstes d’execució, i es començarà a debatre quines poden ser prioritàries en un debat obert dimarts 29 de maig (19 h) a la sala d’actes de l’ajuntament, per definir el llistat que es posarà a votació després de l’estiu. De les 270 propostes, 118 van ser presentades a títol personal (44%), 112 en grup (41%) –37 de les quals de 16 entitats locals– i 40 són anònimes (15%). L’origen en la recepció de les propostes ha estat divers: 45% en línia mitjançant el web del pressupost participatiu, 34% en butlletes desades en les bústies permanents en espais municipals, 19% recollides en les bústies de l’estand mòbil, i 2% en la sessió informativa per a joves. En conjunt, s’han classificat en categories: la majoria, sobre carrers, voreres, enllumenat, accessibilitat, mobiliari urbà i equipaments, però també places, parcs, zones verdes i espais de trobada; d’altres de caràcter social, educatiu, turístic, cultural i mediambiental; i també sobre mobilitat sostenible, clavegueram, serveis i animals i mascotes.
