Barcelona doblarà els pisos públics de lloguer fins al 2022
El consistori aspira a acabar el mandat amb 800 de lliurats
El govern de Colau no complirà part dels seus objectius
Amb el convenciment generalitzat que ja som en precampanya de les municipals, i que la de l’habitatge serà –o hauria de ser– una de les qüestions centrals de discussió a Barcelona, l’oposició ja fa setmanes que caldeja el debat acusant el govern municipal de no haver fet prou per engreixar el parc públic de la ciutat. Ahir, però, l’executiu d’Ada Colau va passar al contraatac per intentar demostrar, amb xifres a la mà, que no només està fent els deures, sinó que s’hi està aplicant amb un esforç sense precedents. “No tenim notícia que cap administració a l’Estat que estigui duent a terme un programa de la magnitud del nostre”, va asseverar el gerent de l’àrea d’Habitatge, Javier Burón. I, per il·lustrar-ho, va avançar que amb el volum de promocions en marxa més altres polítiques subsidiàries, com la cessió o compra de pisos ja construïts, Barcelona haurà doblat, el 2022, el seu estoc de pisos municipals de lloguer, passant dels 6.000 actuals a 13.000. En termes pressupostaris, això haurà suposat una inversió de 580 milions, dels quals, per cert, una immensa part –550– els haurà afluixat el consistori.
4.547 pisos en dansa
Avui dia, l’Ajuntament té 66 projectes en marxa per fer 4.547 pisos. Pel regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, aquest nombre no només coincideix, sinó que supera, els 4.000 que Barcelona en Comú es va comprometre a fer en la passada campanya electoral. Ni de bon tros, però, tots estaran acabats al final del mandat. De fet, la majoria –3.325– estan en fase de redacció del projecte, o tot just s’ha enllestit. Així les coses, els càlculs que fa la corporació són que el 2019 en podrà entregar uns 800, partint de la base que 557 ja estan acabats i 665 més, en obres.
Bona part d’aquests pisos que properament s’integraran a la borsa municipal, o bé ja van ser projectats, o fins i tot licitats inicialment, en el mandat passat. Sobre això, tant Burón com Muntaner van emfatitzar ahir que durant l’etapa de CiU a l’alcaldia, la maquinària de construcció de parc públic es va alentir substancialment, i que tornar-la a posar en solfa ha costat molt d’esforç, tenint en compte que les polítiques d’habitatge exigeixen molts tràmits i, per tant, temps. Una exemple d’això és que per executar qualsevol promoció cal, d’entrada, convocar tres concursos: un per triar l’arquitecte, un segon per al projecte i el darrer per escollir contractista. I això equival a mesos, o anys, en tramitacions.
Una de les altres polítiques troncals de Colau ha estat adquirir immobles ja construïts o aconseguir-ne la cessió, de particulars o de bancs com la Sareb, per posar-los al mercat en condicions de lloguer assequible. Aquí, però, a BComú no li surten els números, ja que també en va prometre 4.000 i ben just n’assolirà uns 2.000. I és que, d’entrada, es va preveure que a la capital hi havia molts més pisos buits dels que s’ha acabat certificant.
