Barcelona assaja noves estratègies per perseguir els delinqüents reincidents

Es pot dir que des de fa anys, o fins i tot més d’una dècada, l’Ajuntament de Barcelona està encallat en el debat sobre com fer front al fenomen de la delinqüència multireincident. Les receptes han estat diverses, però fins ara totes han topat amb un mateix escull, que és el de no aconseguir donar una resposta judicial efectiva –o sigui, dissuasiva– a conductes que acostumen a colar-se per les costures del Codi Penal.

Des de fa dues setmanes, el govern d’Ada Colau ha començat a provar una nova estratègia encaminada a perseguir els furts perpetrats per delinqüents habituals. Es tracta, per exemple, de carteristes que la Guàrdia Urbana té més que identificats i que actuen en zones com ara Ciutat Vella o l’Eixample. Com a modus operandi procuren que les sostraccions que cometen no superin els 400 euros de valor, ja que així seran tipificades com a furt i jutjades com a tal, amb la possibilitat real que el cas acabi en no res. Per evitar això, ara s’agrupen tots els robatoris que puguin haver comès durant una setmana en un mateix atestat, emparant-se en la figura legal del delicte continuat. Això propicia que quan aquest procediment unificat arriba al jutjat ja tingui una tipificació més greu que la del simple furt i, per tant, la petició de pena serà superior. Per ara la prova tot just arrenca –hi ha tres afers en curs– i se li haurà de donar temps per calibrar-ne els resultats.

Aquesta qüestió, justament, va ser un dels temes centrals de la junta local de seguretat de Barcelona, la primera que se celebrava després de la derogació de l’article 155. Va estar presidida per l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i el nou conseller d’Interior, Miquel Buch, en un acte essencialment polític i que volia expressar la voluntat de normalitzar relacions institucionals. Dit això, també es va parlar de furts, atès que l’any passat van créixer substancialment a Barcelona –un 9,08%– i aquest any van pel mateix camí, situació que preocupa, i molt, ja que aquestes conductes representen més del 60% dels prop de 190.000 delictius que es produeixen cada any a la capital. Continuar treballant per afinar la coordinació policial per perseguir-los va ser un dels compromisos, en abstracte, de la trobada.

I, és clar, també es va despatxar sobre narcopisos i el Raval. Sobre això va haver-hi poques concrecions i mesures, més enllà del desig conjunt de Colau i Buch d’apressar els estaments judicials per trobar fórmules que permetin donar un tractament punitiu més dur als casos que s’obrin.