Topada entre la Generalitat i Colau pels pisos protegits

La mesura aprovada pel ple de l’Ajuntament de la capital catalana el passat 28 de setembre que instaura l’obligació de destinar el 30% de les promocions privades a pisos protegits va provocar ahir una estrepitosa picabaralla entre l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i el govern de la Generalitat. Tot va venir a compte per la decisió de la subcomissió d’Urbanisme de Barcelona, un òrgan essencialment tècnic depenent del govern català, de corregir alguns aspectes de la regulació, al·legant criteris d’encaix jurídic, abans de poder ratificar-la de manera definitiva. Malgrat que la Generalitat considera que es tracta d’esmenes legals que no toquen l’essència de la nova regulació, l’executiu dels comuns ho va interpretar com un intent d’aigualir, per la porta del darrere, l’objectiu perseguit de corresponsabilitzar els privats en les polítiques públiques d’habitatge. Tot plegat, es va veure en un encreuament d’arguments i retrets entre responsables polítics d’ambdues administracions, que va denotar un malestar mutu latent i gens dissimulat.

En tant que la mesura preveu una modificació del planejament vigent, aquesta havia de rebre un últim vistiplau de la subcomissió. I justament per accelerar la seva entrada en vigor, tant Ajuntament com Generalitat havien acordat avançar la seva celebració a ahir. Poc abans de començar, però, la tinenta d’alcalde d’Urbanisme del consistori barceloní, Janet Sanz, va demanar suspendre-la perquè no estava conforme amb els canvis introduïts en el text i que qüestionaven l’apartat que estableix que en els terrenys que van ser adquirits entre l’1 de gener i el 30 de juny de 2016 el percentatge de pisos públics que haurà de fer el promotor serà del 20% i no del 30%. L’argument del govern de Colau per fer aquesta rebaixa és que així s’assegura la viabilitat econòmica de l’operació. Els serveis legals de la Generalitat consideren, però, que vincular aquest criteri de rendibilitat a un percentatge pot ser un argument, de pes per a eventuals reclamacions dels afectats i, per això, aconsellaven que els solars registrats en aquestes dates quedessin fora de l’obligació. I això és el que es va acabar plasmant negre sobre blanc.

Aquesta modificació, però, no va agradar gens a Colau, que ho va interpretar com un intent “de rebaixar la norma” ampliant-ne les exempcions. En una intervenció de to ferm ahir al migdia, l’alcaldessa va recordar que la regulació té un ampli consens polític al darrere i, davant d’això, va manifestar que el paper de la subcomissió “havia de ser el de complir el tràmit de validar-la en funció de la legalitat vigent”. No va dir quin seria l’impacte concret d’aquesta correcció en termes de promocions que quedarien alliberades de construir pisos protegits, però si que va admetre que des de que es va començar a gestar aquesta regulació el sector immobiliari ha buscat dreceres perquè no l’acabi afectant. I, sobre això, Colau va donar xifres: des de l’1 d’octubre, l’Ajuntament ha rebut 391 peticions de llicències o de certificats d’aprofitament urbanístic, documents que són un salconduit per no haver de complir el 30% si s’obtenen abans de la seva entrada en vigor. “Tot això són ocasions perdudes”, es va lamentar l’alcaldessa, que també va atribuir a la Generalitat el retard en l’aplicació pràctica de la mesura.

L’intervenció de Colau va retronar a l’altra banda de la plaça Sant Jaume i, a primera hora de la tarda, va comparèixer el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, per passar al contraatac. En el seu relat, va voler destacar que el capítol escapçat“qualitativament no és important”, però, en canvi, la seva supressió “corregeix el que era una feblesa jurídica molt important”. En aquesta línia, va negar que el paper de la subcomissió “sigui el de fer complir un tràmit, i, quan Colau diu que aquí no hi ha d’haver debat, fa un menyspreu a la legalitat urbanística”.

En aquesta tessitura, els uns i els altres, però, no renuncien a negociar una solució. Tenen de coll fins al 5 de desembre, quan hi haurà un nou intent perquè la Generalitat doni llum verd a la proposta.