Administracions

Energia

Pobles que s’alien amb el sol

Rupià, Cornellà del Terri, la Cellera de Ter i Amer presenten projectes de comunitats energètiques per generar electricitat fotovoltaica i distribuir-la entre equipaments i veïns adherits

La Diputació en subvencionarà l’arrencada

Rupià, al Baix Empordà, i altres tres municipis gironins –Amer i la Cellera de Ter (Selva) i Cornellà del Terri (Pla de l’Estany)– seran els pioners de les comarques gironines a adherir-se a un projecte de la Diputació de Girona per crear comunitats locals d’energia. La idea se centra a explotar la generació d’electricitat renovable –en aquests casos, a través del sol amb plaques fotovoltaiques–. La Diputació subvenciona la iniciativa amb 160.000 euros –40.000 per a cadascuna de les quatre poblacions–, destinats a posar en marxa les primeres fases de cada projectes i l’assessorament tècnic, a càrrec de Km0 Energy.

Com a plataforma de llançament, prenen de base teulats ara desaprofitats d’edificis o equipaments municipals, per subministrar energia a instal·lacions municipals, habitatges en situació de pobresa energètica i les llars que s’hagin sumat al projecte, dins un radi d’acció de 500 metres. A banda dels municipis esmentats, la Diputació també estudia les opcions de Breda, la Vall d’en Bas i Vilafant.

A Rupià, que dimecres va aplegar una quarantena de veïns per presentar el projecte, preveuen instal·lar les plaques solars sobre la coberta de la pista poliesportiva, d’uns 750 metres quadrats. La gran pèrgola metàl·lica no va agradar a molts veïns quan es va instal·lar, farà uns trenta anys, però ara, segons avançava el regidor de Transició Energètica, Badreix Tarragó, i tot i que potser l’hauran de sanejar i reforçar, esdevindrà una oportunitat. Hi plantegen una instal·lació inicial d’entre 20 i 40 kW de potència, en funció de la demanda dels veïns, i la fórmula triada per simplificar els tràmits serà la de comunitat energètica, una mena de plataforma per estalviar cooperatives o societats. Els ajuntaments pilotaran cadascun dels projectes, i també gestionaran els excedents energètics dels veïns: es reintroduiran a la xarxa i el retorn monetari –tot i que escàs per la legislació– cobrirà les despeses periòdiques de manteniment d’unes instal·lacions pensades per durar un mínim de 25 anys.

La presentació de les comunitats també s’ha completat ja a Cornellà del Terri, on preveuen instal·lar 500 metres quadrats de plaques als teulats de l’escola, i dijous a la Cellera i Amer. En tots els casos, els municipis preveuen cobrir part de la demanda diürna d’energia, tot i que en el cas de l’enllumenat públic, de moment no es plantegen instal·lar bateries que, ara mateix, no surten gaire econòmiques. I pel que fa a les llars que s’hi adhereixin, els oferiran participar-hi econòmicament com a socis. En el cas de Rupià, per una aportació inicial i única d’entre 400 i 500 euros, rebrien uns 200 watts, ampliables a 500 pel doble de l’import. L’electricitat pot servir per fer anar frigorífics, congeladors o restar el consum d’altres electrodomèstics de la factura, amb un estalvi anual d’entre 50 i 120 euros, de manera que l’aportació s’amortitzaria en uns vuit anys.

La diputada de Medi Ambient, Anna Barnadas, va destacar el canvi de model: “Fins ara, les polítiques energètiques de la Diputació s’han centrat en accions per a la millora de l’eficiència energètica d’edificis i instal·lacions municipals, com l’enllumenat públic”, però ara volen “posar els ciutadans al centre de l’esquema energètic. Els ciutadans deixen de ser actors passius, que només paguen la factura, i passen a ser actors actius (productors, consumidors i gestors)”. La diputada d’Assistència a Petits Municipis, Eva Viñolas, també va subratllar que molts micropobles ho tenen bé, perquè són “un terç dels municipis que aglutinen un 40% del territori” per instal·lar equips i amb poca població per abastir. Pel que fa a Rupià, menys de 300 habitants i la major part dins del radi de cobertura. Però malgrat que el projecte pot créixer, el govern encapçalat per Daniel Serrano també té clar que els teulats del nucli antic són sagrats i que els nous horts solars, amb plaques envaint camps de conreu, de moment no són l’aposta.

724.378
kWh anuals
d’electricitat renovable produïda i consumida localment calcula la Diputació de Girona que es podria generar, només, si les quatre primeres comunitats energètiques de Rupià, Cornellà del Terri, Amer i la Cellera prosperen i veïns de cada poble s’hi sumen.
343.616
Tn de CO2
anuals deixarien d’emetre’s a l’atmosfera, en aquest escenari


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Aigua de Sils, afectada de nou per un herbicida

sils

Prova pilot a Girona d’una xarxa de reg intel·ligent

girona

El Besòs es recupera del vessament del desembre

montornès del vallès
medi ambient

Rècord de polls de flamenc

Roses ha confiscat més de tres mil articles del ‘top manta’

roses
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Els ruixats no acabaran de desaparèixer

Barcelona

Pròrroga per a la passarel·la de la vall del Ter i de Llémena

GIRONA

Estalvi de llum al pavelló Roser Llop de Figueres

FIGUERES

El TSJC exigeix un responsable del buidatge de Vacamorta

la bisbal d’empordà