Administracions

Ajut a les confraries gironines per la retirada de brossa al mar

La Generalitat assigna 254.979 euros a la federació territorial per sufragar la tasca, que ara ja fan desinteressadament

Preveuen elaborar una app per marcar zones ‘brutes’, potenciar l’activitat i divulgar-la

Els diners es repartiran segons les tones de residus recollides per port

La Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona rebrà enguany 254.979 euros del milió que, en total, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) ha assignat al programa de recollida de deixalles marines (Marine Litter). El projecte està cofinançat pel Fons Europeu Marítim de la Pesca (FEMP) i vol potenciar la retirada de residus al medi marí, tant els que suren en superfície com les andròmines i plàstics que acaben al fons, i que sovint afloren quan les embarcacions d’arrossegament recullen les xarxes.

La secretària de la federació, Trini Agúndez, destaca que la neteja desinteressada de brossa extreta del mar “ja fa anys que tots els pescadors de les confraries la fan”. Com a exemple pràctic, el patró major de Palamós, Toni Albalat, explica que miren de documentar-ho, separar-ho per al reciclatge correcte i pesar-ho, ja que fins ara Ecoembes ja els subvencionava la gestió d’alguns residus i així no ho havien d’assumir amb diners de les confraries. Però Agúndez avança que els diners anunciats ara permetran anar més enllà: “Organitzar la feina, agrupar la informació i fer-ne difusió, perquè cal divulgar-ho.”

Contenidors en estudi

La secretària de la federació explica que els diners es distribuiran entre les confraries gironines –Blanes, Sant Feliu, Palamós, l’Estartit, l’Escala, Roses, el Port de la Selva i Llançà–, en funció de les tones de deixalles pescades. A banda de compensar despeses, preveuen adquirir contenidors adaptats a les necessitats d’espai i volums recuperats per cada embarcació.

A més de les embarcacions d’arrossegament, que per les seves característiques ho tenen més fàcil per recollir brossa, se’n podran beneficiar les d’arts menors, com ara les d’encerclament, tresmalls o palangrers.

Entre les feines a fer, també hi ha elaborar una aplicació per a la recollida centralitzada de dades, que podria abastar la geolocalització de zones de mar més brutes. Ara mateix, Agúndez diu que des del maig els tripulants de les embarcacions estan emplenant fitxes, però amb la tecnologia volen fer-ho més operatiu i compartir-ho en temps real. I finalment, abordaran les accions divulgatives, com ara tallers sobre el material recollit, els riscos per als ecosistemes marins i conscienciació perquè no s’aboquin deixalles al mar o s’abandonin a les platges i als espais del litoral. Els terminis de tot plegat, però, s’han endarrerit a causa de la Covid-19, i tampoc saben com hauran de plantejar les accions, però el pla comença a tirar endavant.

L’Estratègia Marítima 2030

Per reduir l’impacte negatiu de les deixalles marines als ecosistemes i la biodiversitat marina, en l’Estratègia Marítima de Catalunya 2030 del DARP es preveu impulsar iniciatives com la d’aquests ajuts, destinats a netejar l’ecosistema i accions per millorar el coneixement i la conscienciació sobre aquesta problemàtica per poder actuar sobre el seu origen.

“Cada vegada hi ha més evidències dels impactes negatius de les deixalles marines sobre la biodiversitat i els ecosistemes marins”, assenyala el departament. Diversos estudis indiquen que prop del 80% d’aquesta contaminació està formada per plàstics i que la principal font són les activitats humanes terrestres.

La problemàtica es pot associar a pèrdues econòmiques directes o indirectes causades per la degradació ecològica o paisatgística d’espais marins, menys biodiversitat, el transport d’espècies invasores o els danys als arts de pesca o durant la navegació.

LA XIFRA

254.979
euros
rebrà la federació de confraries de pesca de Girona per a la retirada de deixalles del medi marí.

LA FRASE

Fa temps que els pescadors retiren deixalles i les duen a port, però cal suport i més divulgació
Trini Agúndez
secretària de la federació de confraries de girona

“Sobretot, traiem plàstics i tovalloletes”

El patró major de Palamós, Toni Albalat, esmenta que gairebé cada dia les embarcacions treuen residus de tota mena. Des de matalassos fins a troncs, cadires de platja o cubells de pintura. Anys enrere topaven amb més llaunes de beguda i pots de iogurt, però “en els darrers temps, sobretot plàstics i tovalloletes” humides de teixit, que també fan estralls als desguassos i al clavegueram. Albalat també aprecia que abans els plàstics eren de grans dimensions, però ara són fragments i aparentment degradats. El problema, però, són les partícules invisibles, que els estudis indiquen que generen impacte sobre la biodiversitat i en la cadena tròfica, per la ingestió de partícules de plàstics i microplàstics, d’efectes encara força desconeguts, però que està emergint com un problema rellevant per a la fauna submarina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més temps per justificar ajudes pel canvi climàtic

Barcelona

Bandera vermella en una platja de Blanes

BLANES

L’afer de l’abocador de Solius, una incògnita

GIRONA
Més recollida selectiva a Pequín, a Olot

Més recollida selectiva a Pequín, a Olot

Olot

Un nou col·lector contra vessaments fecals al mar

Castelldefels

L’observatori d’Albanyà codescobreix exoplanetes

ALBANYÀ

La represa del carrer Vincke de Palamós, al setembre

palamós

Nou aparcament gratuït a Cassà

CASSÀ DE LA SELVA

Enllesteixen a Calonge les reivindicades obres de rehabilitació del CAP

Calonge i S.Antoni / GIRONA