Administracions

Alcaldes del Baix Empordà sud demanen veu al Procicat

No discuteixen les limitacions generals, però amb matisos lluny de la metròpoli barcelonina

Insten a una flexibilitat de circulació major entre municipis veïns petits

Els municipis volen opinar en el disseny de les restriccions

El confinament municipal decretat pel govern, a instància del Procicat, s’allarga: dels 10 dies inicials, a 31, com a mínim. I la mesura, discutida fins ara amb la boca petita lluny de l’àrea metropolitana de Barcelona, empeny cada cop més alcaldies a protestar pels greuges que suposa en territoris amb característiques diferents. Al sud del Baix Empordà, els batlles de quatre municipis –els tres de la Vall d’Aro: Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro– i Calonge i Sant Antoni, van anunciar ahir una aliança per reclamar “una mirada de territori” fora de les urbs, i ser tractats com a unitat supramunicipal, en un perímetre compartit per 50.000 habitants –molts menys que Barcelona o els municipis més poblats del país–, però amb famílies repartides entre diversos pobles, mobilitat laboral i escolar i activitats comercials i de restauració que llangueixen, restringides als habitants d’una sola de les poblacions.

Tots quatre alcaldes –amb sigles diverses que van des de JxCat i ERC fins al PSC passant pels independents de Tots per Sant Feliu– defensen la seva “lleialtat” als governs superiors durant els més de 10 mesos de pandèmia, però copsen les distorsions en el dia a dia d’una temporada baixa hivernal que està agreujant els estralls en els petits negocis amb els tancaments de botigues no essencials els caps de setmana, o les reduïdes franges horàries per a l’hostaleria. L’alcalde de Sant Feliu, Carles Motas (TSF), posava com a exemple que les limitacions per a bars i restaurants, en zones poc poblades, encara afavoreixen més les concentracions del poc públic en poques hores. I hi ha negocis que ja ni tan sols es plantegen treballar. Pel que fa a la limitació de desplaçaments fora del municipi, ha acabat de perjudicar els establiments dels municipis menys poblats, però alhora els ciutadans en general, que s’arrisquen a ser sancionats si fan compres in itinere, anant o tornant de la feina o els desplaçaments justificats.

Ajuts estatals

L’alcalde de Castell-Platja d’Aro, Maurici Jiménez (PSC), insistia a recordar que estan “preparats per acollir centenars de milers de persones”, com va passar a l’estiu passat, amb unes dades de contagis relativament baixes que en el cas de la població encara mantenen. I va incidir en l’argument que ja van fer arribar als governs de la Generalitat i l’Estat la setmana passada: que els fons europeus siguin cogestionats pels municipis.

Ara, tots quatre trametran una nova carta conjunta, i els batlles de Santa Cristina i Calonge i Sant Antoni també van exposar els seus punts de vista. La cristinenca Lourdes Fuentes (ERC) va reclamar ajuts estatals immediats per al teixit empresarial, perquè “dels europeus, en parlem molt, però potser no arribaran fins al juny”. I el seu homòleg calongí, Jordi Soler (JxCat), es va mostrar d’acord a ampliar la zona de circulació més cap al nord, com ara cap a Palamós, terme amb el qual “la frontera és un carrer compartit” i amb el qual comparteixen la badia i igualment teixit comercial, familiar i laboral.

Els quatre consistoris també han fet arribar a Palamós l’oferta d’adherir-se a la reivindicació, que també podrien subscriure altres poblacions de la comarca, com ara Colomers, on l’alcalde, Josep López (CUP), ja fa dies que es queixa dels greuges del confinament local per als veïns i negocis d’un poble amb 200 habitants.

LES FRASES

La realitat del territori no és homogènia per a tot Catalunya, més enllà de Barcelona
Carles Motas
ALCALDE de sant feliu de guíxols
Més enllà dels límits administratius, els quatre termes formem una sola unitat al llarg d’uns 20 quilòmetres
Jordi Soler
ALCALDE de CAlonge i sant antoni

L’oposició, a Calonge, en contra de la presencialitat dels funcionaris

E.A

Els grups d’ERC i Avancem, fins al setembre al govern de Calonge i Sant Antoni, van denunciar ahir que bona part de la plantilla municipal ha tornat a fer treball presencial d’ençà de la moció de censura de l’1 d’octubre passat, fet que qualifiquen d’“irresponsabilitat política i sanitària”. En els darrers dies han tingut coneixement d’un brot, amb cinc positius, a l’àrea de Cultura, Ensenyament, Joventut, Igualtat i Festes, a través de fonts de la plantilla. L’alcalde, Jordi Soler, confirmava ahir els cinc casos, en unes dependències situades al castell, de dimensions reduïdes i on prendran mesures a partir d’ara. Però defensava que el treball presencial era necessari, després de disfuncions en els primers mesos de pandèmia, i assumia l’ordre que va donar al secretari quan va recuperar l’alcaldia perquè “tothom que no tingui dispensa mèdica” tornés al treball presencial. Soler i els dos grups que abans duien el govern es disputen l’autoria i aplicació del protocol municipal contra la Covid-19.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’ús del patinet a l’àrea de Barcelona es dispara

Barcelona

Unanimitat a Sant Feliu pel foment del turisme esportiu com a eina de reactivació

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Energia solar municipal per als veïns de Cornellà

CORNELLÀ DEL TERRI

Ajuts per pagar la hipoteca o el lloguer a Calonge i Sant Antoni

CALONGE I SANT ANTONI

Un compostador comunitari a en Bas

La Vall d’en Bas

Llum verd a refer el talús esllavissat de Sant Joan

Sant Joan de les Abadesses
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Ambient més assolellat

Barcelona

Impuls final a la reforma de l’Arqueològic de Banyoles

El camí de ronda de cala Ametller de Sant Feliu, a punt a l’estiu

SANT FELIU DE GUÍXOLS