Administracions
MIREIA CANALS I BOTINES
SECRETÀRIA GENERAL DE L'EUROREGIÓ PIRINEUS MEDITERRÀNIA
“La por de França pel procés s'ha anat relaxant”
“Des del canvi de govern hi ha voluntat de cooperació. Volem treballar tota la força que ens pot donar l'arc mediterrani. Amb les regions franceses, les Balears i, potser, el País Valencià, sortim reforçats”
“No suposaria cap problema. Hi ha més de cinquanta euroregions i algunes tenen estats independents que en són membres”
LLIGAMS EXTERIORS
Llicenciada en filologia anglesa i doctora en comunicació audiovisual, Mireia Canals és originària de Solsona. Va ser diputada per CiU des del 2010 i portaveu en la Comissió d'Acció Exterior i de la Unió Europea, així com portaveu d'Universitats i Recerca al Parlament de Catalunya. El 2014 va renunciar a l'escó per ocupar la secretaria general de l'Euroregió Pirineus Mediterrània. En les darreres eleccions al Parlament Europeu va ser la número 2 de la llista de CDC, darrere Ramon Tremosa. Ha treballat a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) i és professora en excedència a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic.
L' embrió de l'euroregió Pirineus Mediterrània es va forjar el 19 d'octubre de 1991 a Perpinyà amb la signatura de la Carta de l'Euroregió per part de l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, i pels presidents de dues regions franceses d'Occitània, el Llenguadoc-Rosselló i el Migdia-Pirineus. L'any 2004 s'ampliaria a Aragó (que la va abandonar l'any 2006) i les Illes Balears, que actualment n'ostenta la presidència. El 2009 es crea un ens jurídic europeu amb personalitat pròpia, l'AECT (Agrupació Europea de Cooperació Territorial), amb el suport de la Comissió Europea.
Quines són les competències d'aquest organisme transfronterer?
Estem treballant en ensenyament superior, recerca i innovació amb l'Eurocampus, mitjançant beques, ajuts a la creació de dobles titulacions, formació en intercomprensió lingüística. També es desenvolupen xarxes per la recerca amb professors, investigadors i emprenedors en àmbits com ara la salut, l'aigua i l'agroalimentari. En el món de la cultura tenim una convocatòria anual que afavoreix la creació i la mobilitat dels agents culturals al territori euroregional i organitzem unes jornades que són punt de trobada dels professionals del sector. En l'àmbit del desenvolupament sostenible fem una convocatòria anual d'ajuts a projectes de mitigació i adaptació al canvi climàtic, eficiència energètica i desenvolupament de les energies renovables.
Qui dirigeix l'euroregió? Ha de ser difícil posar d'acord totes les entitats territorials...
La presidència és rotatòria, canvia cada divuit mesos. Actualment l'ostenten les Balears. Hi ha una assemblea general amb tots els territoris i tres seus. A Barcelona, la secretaria general que porta la representació política i la comunicació; a Tolosa del Llenguadoc hi ha la direcció administrativa i de projectes, i a Brussel·les, la representació davant la Unió Europea.
Aragó se'n va despenjar. Amb els canvis de les darreres eleccions podrien canviar d'opinió?
No ens ha arribat cap so de campanes, de l'Aragó. En canvi ens arriben bons sons del País Valencià. Des del canvi de govern hi ha una voluntat de cooperació mútua. Precisament volem treballar tota la força que ens pot donar l'arc mediterrani. Amb les regions franceses, les Balears i, potser, el País Valencià sortim reforçats.
De canvis també n'hi ha, a l'Estat francès. Les dues regions occitanes de l'euroregió han de fusionar-se en una. Com els afectarà aquest canvi?
De quatre membres passarem a tres. Amb menys podrem decidir més ràpidament i més coses. La futura regió que sortirà de la fusió del Llenguadoc-Rosselló i el Migdia-Pirineus serà més forta, i això a Catalunya li convé. A l'octubre tenim canvi de presidència, i li toca al Llenguadoc-Rosselló. Una presidència que caurà en plena campanya electoral regional i al gener s'hauran de fusionar les dues regions. Serà complex, haurem de canviar estatuts, però l'euroregió continuarà funcionant.
No se sap ni quin serà el nom, de la futura regió occitana...
Suposo que ho acabaran decidint a París...
Dins la part “francesa” de l'Euroregió hi ha Catalunya del nord. Tenen alguna iniciativa per tenir-ho en compte?
No, ho tractem amb normalitat. Les llengües oficials són quatre, francès, català, castellà i occità.
La possibilitat que una de les parts esdevingui un estat independent, afectaria el funcionament de l'euroregió?
No suposaria cap mena de problema. Hi ha més de cinquanta euroregions i algunes tenen Estats independents que en són membres.
Els polítics francesos amb els quals tracten, com veuen el procés independentista català?
He notat una certa evolució. Potser sí que hi havia una certa por, però s'ha anat relaxant. Jo explico que l'euroregió continuaria igual. Com a màxim s'haurien de canviar els estatuts.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
