Els contractes de l'assessora de la Paeria, a anticorrupció
El Comú troba encara més irregularitats administratives en la feina feta a la regidoria de Comerç, Mercats i Consum
Els informes constaten que va gestionar uns premis que ja s'havien lliurat quan se la va contractar
Els contractes de l'exassessora externa de la regidoria de Comerç, Consum i Mercats de la Paeria Sara Díaz podrien acabar a l'Oficina Antifrau i a la fiscalia anticorrupció. El grup municipal del Comú de Lleida es plantejarà en els pròxims dies si eleva la documentació a aquestes instàncies ateses les nombroses irregularitats detectades, que en alguns casos els porten a “pensar” en possibles delictes o a “intuir-los”, segons va explicar Carlos González, portaveu del Comú.
La informació que, a poc a poc, l'equip de govern de la Paeria va facilitant a l'oposició genera encara més dubtes als grups. Així, ara han comprovat que entre els treballs que se suposa que va fer l'assessora, que també havia estat secretària del grup del PSC, hi ha la gestió d'uns premis del sector del comerç de la ciutat que ja s'havien lliurat quan se'n va iniciar la contractació. Els premis es van entregar el 24 d'abril d'aquest any i el contracte de l'assessora es va signar el 15 de juny. L'anterior havia acabat al mes de març.
El tinent d'alcalde de Comerç i responsable directe de Díaz, Rafael Peris, va confirmar ahir a la Comissió per a la Transparència que aquesta feina la va fer sense estar contractada. L'altre regidor del Comú, Sergi Talamonte, va afirmar: “No és propi d'una administració seriosa no pagar per feines com ara gestionar una gala. I, a més, fer feines sense estar assegurat pot suposar un frau a la Seguretat Social.”
Aquest grup municipal també ha tingut accés a contractes de la Paeria amb la mateixa persona i anteriors al 2012, i hi han trobat a faltar el currículum de l'assessora.
La resta de grups, però, no es van mullar; no creuen que hi hagi possibles delictes i, per tant, van deixar sol el Comú. És per això que la comissió es va inhibir en aquest assumpte. Tanmateix, el Comú entén que “els dossiers lliurats fins ara no justifiquen la tasca que ha fet l'exsecretària del PSC i que ha suposat una despesa de 183.580 euros entre els anys 2011 i 2015”, segons Talamonte.
Pacte de mínims per auditar els serveis municipals de gestió indirecta
La Comissió per a la Transparència de la Paeria va assolir ahir, després de prop de dues hores de debat, un acord de mínims per engegar els tràmits i contractar una auditoria que, per ara, només entrarà a analitzar els serveis municipals externalitzats com ara els serveis d'aigua, neteja i recollida d'escombraries, radars i autobusos, entre d'altres. Entre les pretensions d'uns i altres, al final hi va haver unanimitat per convocar un procediment obert i transparent que inclogui aspectes econòmics, financers i de procediment de les concessions públiques de gestió indirecta i d'altres que la comissió pugui consensuar.
Per tant, es descarta, ara per ara, una auditoria més a fons i més valorativa de la gestió del consistori, de les contractacions i de les empreses i fundacions. En molts d'aquests casos, ja es fan les auditories preceptives que marca la normativa i s'ha ajornat la possibilitat de fer-ne de noves per la despesa que pot suposar i per no duplicar esforços i feina quan no hi ha consens, segons s'infereix de les explicacions dels diversos grups municipals.
L'acord s'acosta més al que havia proposat Ciutadans. La seva portaveu, Ángeles Ribes, havia reclamat una auditoria d'Aigües de Lleida, Ilnet i Moventis, perquè entenien que “han de ser útils com a eina de control i gestió de les concessions”, segons Ribes.
Per la seva part, ERC proposa ampliar l'auditoria als comptes i als sistemes de contractació de la Paeria, a les fundacions i a totes les empreses municipals. El portaveu del grup, Carles Vega, va celebrar el consens, però va assegurar que “és un acord de mínims, ja que auditar només alguns serveis és clarament insuficient”.
La Crida veu amb bons ulls l' acord d'auditar les concessions administratives i els serveis externalitzats, així com que els resultats de tota l'avaluació financera es facin públics per tal que els conegui la ciutadania. Malgrat això, aquests acords no són suficients per a la Crida i aposta perquè “la fiscalització s'ampliï també a les fundacions, a fi que es pugui tenir una anàlisi detallada d'aquests ens i posar fi a la seva opacitat”, segons afirma el grup.
