303 propostes per a Girona
El pla de govern preveu que la ciutat sigui subseu del Congrés Mundial del Mòbil, que el call esdevingui patrimoni de la humanitat i que a les casernes s'hi faci un CAP
La Girona de l'any 2019 ja està dissenyada. El govern municipal de CiU ha aprovat fa pocs dies el pla de govern dels pròxims quatre anys, que té entre les propostes més agosarades convertir la ciutat en subseu del Congrés Mundial del Mòbil de Barcelona, aprofitant la repercussió que té aquesta cita anual de la capital catalana per treure'n també profit a Girona creant una programació paral·lela i específica. Enllaçat amb l'aspecte tecnològic, el pla també preveu la voluntat que es creï al Barri Vell un districte 4G, així com que hi hagi zones de Wi-Fi públiques d'alta velocitat o l'impuls del projecte Girona, 4 motors smart city, que estaria treballant en paral·lel a la càtedra smart city de la UdG, que es vol que comenci a transferir coneixement a partir de les idees sorgides.
De casernes a CAP
Un altre objectiu estipulat en el pla de govern és aconseguir la cessió de les últimes casernes del carrer Migdia perquè puguin destinar-se al nou centre d'atenció primària de l'Eixample. El govern ja va intentar la cessió perquè s'hi fes el nou institut, però ara es mantenen les converses perquè siguin espai de salut. Entre els projectes importants que ja es preveien en el mandat passat, ara ha de prendre forma la candidatura del call jueu a esdevenir patrimoni de la humanitat per la Unesco.
De les més de tres-centes propostes fetes, també hi ha la voluntat de treure el vial de servei de la plaça Catalunya i convertir-lo en illa de vianants perquè actuï com a connector natural entre la zona comercial del Barri Vell i la de l'Eixample. En matèria urbanística, són molts els plans especials que han de prendre forma, com ara el de Sant Narcís, el castell de Montjuïc, la Devesa, el Barri Vell i tot l'accés sud pel carrer de Barcelona. Malgrat el pas dels anys, l'entorn del TAV es manté entre les prioritats, ara per acabar la reurbanització de la llosa, però també per fer jardins verticals al viaducte, fer un pla d'ús de sota de la via del tren i reduir l'impacte acústic.
Tampoc hi falten projectes de molta polèmica com per exemple el nou hospital Trueta, la reforma de la casa Pastors per fer-hi el museu d'art modern i contemporani i garantir la viabilitat del Parc Científic i Tecnològic, així com vetllar perquè es faci un baixador del TAV a l'aeroport de Vilobí.
El pont del Dimoni, la plaça de la Constitució i el passeig Canalejas
Com sol passar, en les previsions urbanístiques es vol aprofundir en projectes que fa molts anys que són al calaix o que en el mandat passat van quedar pel camí. És el cas de la reforma del passeig Canalejas, que ara el consistori vol tornar a impulsar amb el consens dels veïns i obviant els balcons previstos en un primer projecte. Un dels projectes que ja s'incloïen en el mandat passat és el replantejament de la plaça de la Constitució, per fer-la més amable. El trasllat de l'estació d'autobusos a sota el parc Central ha de permetre refer i executar la nova plaça Espanya i enllaçar-ho amb el replantejament de la connexió d'aquest nus de comunicacions amb la zona comercial. Un altre projecte històric és la reconstrucció del pont del Dimoni, que ara s'hauria de rearmar després que en el mandat anterior es va fer el projecte i se'n va conèixer el cost. La reforma de la central el Molí com a centre de dia i menjador per a gent gran, la reurbanització del vial d'accés a Sant Daniel, el cobriment de les pistes escolars i la construcció d'un pavelló per al barri fet per fases al Cassià Costal són alguns dels altres projectes que el govern de CiU pretén tirar endavant aquests pròxims quatre anys. Obres com per exemple la nova plaça del Pallol, que ara s'està acabant; la reurbanització de la rambla Xavier Cugat, i refer la cruïlla de trànsit del Montessori amb el camí de Fornells són també compromisos fins al 2019.
Assolir un 55% de recollida selectiva
En l'àmbit mediambiental, destaca l'objectiu que s'ha marcat el consistori perquè el nivell de recollida selectiva arribi al 55%. Això implica rebaixar també els impropis de les diverses fraccions i la generació de residus per habitant. Un altre aspecte important serà la inversió de 27 milions d'euros a la planta de Campdorà per millorar l'eficiència i l'eficàcia. Encara en aquest vessant més natural, el consistori impulsarà el projecte Patrimoni verd per protegir les àrees d'especial interès natural i ecològic, així com acabar de desenvolupar l'anella verda de la ciutat. Plans per millorar la recollida dels residus al barri de la Font de la Pólvora o al Barri Vell, que ja s'ha iniciat amb sancions, la introducció del porta a porta en determinats barris i crear un centre d'estudis de la zona de les hortes són alguns dels aspectes que el pla de govern esmenta. Òbviament, també s'hi inclou el projecte Quatre rius i una sèquia” i l'execució del pla especial de la Devesa.
Una ciutat de festivals, plató, teatre i música
La ciutat de Girona ha aconseguit reforçar la seva presència a escala nacional i internacional en determinats aspectes. Si durant l'últim mandat l'apel·latiu de ciutat de festivals s'ha reiterat, ara el pla de govern també projecta que Girona es converteixi en “ciutat plató”, “carrers de música” i “ciutat del teatre”. En aquest sentit tindrà un paper important l'ateneu que s'instal·larà a l'edifici de l'antic cinema Modern, que des de fa anys és l'assignatura pendent dels governs de la ciutat. CiU pretén fer-hi la seu del Centre d'Estudis de la Cançó, així com espais polivalents per a la dansa o assajos teatrals i mantenir-hi la presència del cinema Truffaut. Consolidar el projecte La Volta al barri de Sant Narcís és un altre dels objectius, així com redactar un pla estratègic de museus per millorar la coordinació i l'eficàcia en la gestió. Redefinir el Museu d'Història dels Jueus i el Bòlit són altres de les propostes incloses en el pla de govern.
Una agència turística, comerç al Carme i plans de dinamització
El pla de govern fins al 2015 ja ho preveia i es manté amb la vista posada en aquest mandat perquè la ciutat constitueixi una agència turística de Girona amb la implicació de les administracions públiques però amb la complicitat dels agents privats per a la promoció de la ciutat. Els diversos festivals que es fan al llarg de l'any seran un dels pilars d'aquesta promoció, que també tindrà l'exposició de flors com a segon element clau de reforç de la marca de turisme de Girona a escala internacional. Una proposta és que el carrer del Carme torni a tenir vitalitat comercial com a eix proper al centre i es desenvoluparan diversos plans de millora comercial a barris com ara Sant Narcís, Santa Eugènia i Can Gibert, però també una millora dels mercats. Tot plegat es durà a terme amb l'impuls i la redacció del pla estratègic de comerç “per fer un gir copernicà modernitzant-lo perquè sigui plenament competitiu”. A més, amb la Cambra es farà un mapa de locals buits de la ciutat i formació específica per a l'àmbit comercial.
