A la cacera de la ‘generació vinil'

Llums tènues i de colors i, en un racó, una gran bola de miralls d'aquelles que no podien faltar en les discoteques dels setanta i els vuitanta. Són les sis de la tarda i el bar J de Santa Coloma de Gramenet bull amb una activitat poc habitual per l'hora. La barra és plena i, mentre pels altaveus Alaska es pregunta a qui li importa el que ella digui, taules i cadires del local es van omplint de gent que té ganes de parlar, d'explicar què hi troben a faltar a la ciutat i què hauria de fer l'Ajuntament per posar-hi solució. Avui, el que ells diguin sí que importa, i, per això, alguns regidors del govern es converteixen per unes hores en caçadors de propostes, en una de les activitats organitzades en el marc del procés participatiu per confegir el pla d'acció municipal 2016-2019.

La idea és citar veïns de més de quaranta anys, integrants de la generació vinil, per fer-los parlar. Algunes desenes han respost a la convocatòria i, perquè la xerrada no els acabi assecant la gola, se'ls ofereix una copa. Cerveses i combinats omplen les taules on ja hi ha disposats plats plens de quicos, papers en forma de single de vinil i bolígrafs per a aquells que s'animin a posar per escrit allò què volen. Si no en tenen ganes, no passa res, els regidors ja s'encarreguen de prendre notes; alguns, com ara la responsable de Cultura, Petra Jiménez, amb absoluta dedicació. Al cap d'una curta estona ja n'ha omplert gairebé una desena.

L'ambient convida a rememorar els anys de joventut i gairebé totes les taules acaben parlant de la manca d'espais d'oci “per als que ja tenim una edat”, diu el Paco. “Santa Coloma havia tingut quatre discoteques i quatre cinemes, i d'això ja no en queda res”, es lamenta la Rosario a la mateixa taula. Una mica més enllà, l'Ernest es queixa de la falta de locals que ofereixin música en directe. “La normativa municipal ha matat els concerts i ara hem de marxar del poble per tenir música en directe”, sentencia, poc abans que la mateixa alcaldessa, Núria Parlon, arribi al bar J i s'afegeixi a la conversa. “Els veïns són els primers de trucar a la Guàrdia Urbana si els molesta el soroll”, li recorda la Núria, a l'Ernest. Expliquen que tots dos han estat en concerts en altres ciutats europees on la música en directe té cabuda, però on aquesta mena d'activitats acaben, com a molt tard, a les onze de la nit. “Això aquí és impossible”, coincideixen. El Miguel Ángel és arquitecte i participa en l'organització de l'Open House Barcelona, que ja fa uns anys inclou també visites a Santa Coloma. Reconeix que la ciutat ha millorat molt i que activitats com el mateix Open House porten fins a la ciutat gent de fora, cosa que uns anys enrere hauria estat impensable.

Parlant, parlant van sortint tota mena de propostes. “Ens demanen més zones de pícnic amb barbacoes, llocs on llogar bicicletes, ludoteques per deixar els petits una estona, cinema a l'aire lliure...”, enumera ràpidament la Petra, i hi suma altres peticions com ara un servei de bricolatge per a petites reparacions domèstiques adreçat als que no tenen un home traçut (o una dona manetes) a casa, tallers per aprendre a cultivar un hort al balcó o una escola d'arts plàstiques. De demandes n'hi ha per a tots els gustos, que se sumaran a les gairebé 2.000 que ha recollit el procés en tres setmanes. Fins a final de mes hi haurà temps per afegir-ne més. Llavors vindrà el temps per confirmar a qui li importa el que els colomencs diguin.