Colau tanca el 2015 amb un superàvit de 100 milions

La liquidació del pressupost de l'Ajuntament de Barcelona de l'exercici del 2015 ha reafirmat la tesi que la institució té una salut econòmica de ferro que contrasta, i molt, amb l'escenari recessiu que castiga el conjunt de les administracions públiques. La diferència és tal que consolidant una tendència que ja s'arrossega des del 2012, quan aleshores governava CiU, el consistori ha tancat l'any amb superàvit. El del 2015, amb Ada Colau ja com a alcaldessa, s'enfila fins als 100.206.578,66 euros. Una xifra insòlita i que només té un precedent equiparable a la del 2013 (+139,3 milions) i que, en aquelles dates, va suscitar un agitat debat polític sobre el fet que un ens públic tanqui l'any amb un volum tan important de diners sense invertir en un escenari de crisi com el que s'ha viscut.

Des del govern de Colau s'assegura que aquest resultat positiu s'explica, bàsicament, per dos motius. Un és que hi ha hagut una major recaptació d'impostos, com en el cas de l'IBI –el més important per a les hisendes locals– i l'impost de plusvàlues, del que va pressupostar l'anterior govern de Xavier Trias a començament del 2015. Un altre factor és que la Generalitat ha reconegut més volum de deute amb l'Ajuntament –ara es parla que voreja els 100 milions– del que també es preveia inicialment. De fet, en els seus primers mesos de feina l'equip econòmic de Barcelona en Comú ja va detectar que els resultats a final d'any serien més bons dels esperats i, per aquest motiu, va impulsar una modificació pressupostària de 101 milions d'euros per invertir, per avançat, una part d'aquest superàvit. Segons dades facilitades ahir, el 98% de les actuacions que es van planificar mitjançant aquesta fórmula –i que incloïen des d'ampliar subvencions o ajuts socials fins a pagar indemnitzacions per litigis urbanístics– s'han pogut executar. “Si ens haguéssim limitat a executar el pressupost que havia previst CiU, avui tindríem més de 200 milions d'euros al calaix, però també una ciutat amb més desigualtats”, va manifestar ahir, a través d'un comunicat, el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello.

El del superàvit, però, no és l'únic indicador que revela la fortalesa dels números de l'Ajuntament. En l'últim any també s'ha amortitzat deute, fins al punt que ha baixat dels 972 als 836 milions d'euros. Això representa un 32,8% dels seus ingressos corrents, una xifra que està molt per sota del paràmetre de perill, que se situa en el 60%. Pel que fa a l'estalvi brut, s'eleva a uns 500 milions i representa un 19,7% respecte als ingressos corrents. Aquest és un valor especialment a tenir en compte, ja que és el que permetrà a Colau finançar nova inversió sense recórrer als bancs.