Colau engreixa la caixa
L'abstenció final de la CUP permet al govern de BComú aprovar una modificació pressupostària quantificada en 275 milions d'euros
La imminència d'un pacte amb el PSC sobrevola la sessió plenària per ratificar els comptes
Les càbales sobre la dissolució dels antiavalots ahir es van difuminar
Hauran calgut mesos d'anades i vingudes, estirabots i no pocs intents d'acostaments polítics fallits. Però ara ja està. El govern de BComú va poder aprovar ahir per ple la modificació del pressupost de l'Ajuntament de Barcelona, actualment prorrogat. Una operació que permetrà injectar als comptes públics un import de 275 milions d'euros, i que s'ha pogut desencallar gràcies al suport d'ERC i el PSC, i l'abstenció final de la CUP. Amb aquesta carpeta ja tancada, la política local barcelonina es desplaça d'eix. Tot l'interès, ara, és quan i com s'anunciarà el pacte d'estabilitat que l'executiu d'Ada Colau i els socialistes tenen més que amanit, però que, en aquest cas també, es fa pregar.
L'equació del pressupost s'ha resolt gràcies a l'aval que les bases de la CUP han donat al preacord assolit amb el govern municipal en la darrera setmana, i que s'ha traduït en l'abstenció. L'entesa es concreta en cinc noves aportacions de la candidatura anticapitalista als comptes –més ajuts per al lloguer, fer un cens de pisos buits, començar a implantar una renda femenina, crear un carnet per als immigrants sense papers i iniciar la re- municipalització de serveis municipals– i que tenen un impacte econòmic de 5,2 milions d'euros. A aquesta xifra, però, s'hi han d'afegir altres mesures que, segons la CUP, ja havia negociat amb anterioritat. La suma de tot plegat arriba als 55,5 milions d'euros.
El que ha quedat fora de tot acord pressupostari és el desmantellament de la unitat d'antiavalots de la Guàrdia Urbana, en contra del que alguns partits i mitjans han donat per fet aquestes últimes hores. “No s'ha aconseguit el que demanàvem”, admetia ahir la regidora de la CUP María José Lecha. La proposta que els fa Colau, i que es concretarà en un pla director que s'aprovarà al maig, és que els agents que ara presten aquesta tasca, senzillament deixin de fer-la. La CUP, però, va més enllà, i vol que la secció on estan adscrits els antiavalots –la Unitat de Suport Policial (USP)– es dissolgui directament. La polèmica, doncs, queda aparcada. Però no tancada. Quan toqui parlar del futur de la Guàrdia Urbana, el de la USP promet ser un debat enverinat.
Per contra, la discussió al ple d'ahir va ser més planera del que es podia preveure. Amb la majoria de grups amb més ganes de girar full sobre els pressupostos que res més, CiU, C's i PP van coincidir a criticar el peatge que el govern ha pagat en les negociacions amb la CUP. “Avui s'instal·la a Barcelona un nou model de ciutat, el dels antisistema”, va proclamar l'edil de la bancada de Convergència, i en aquest cas també Unió, Sònia Recasens. Per la seva banda, Carina Mejías (Ciutadans) es va preguntar, en clau retòrica, “què hi ha darrere la seva abstenció?”, mentre que Alberto Fernández Díaz (PP) va acusar directament Colau de ser “ostatge” de l'esquerra independentista.
Jaume Collboni va destacar el paper “responsable” del PSC, fugint del “tacticisme” pactant un conjunt d'inversions de caràcter social, i evitant una “situació de bloqueig” a la ciutat com l'ocorreguda a Madrid. Discurs de govern. Davant el pacte que s'albira, però, Alfred Bosch (ERC) va fer una nova oferta d'acord entre BComú, els republicans i la CUP. “Hi ha tres forces emergents que representen un anhel de canvi i un somni, i no és impossible que ens entenguem”, va proclamar. El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, li va replicar sense tancar cap porta: “Nosaltres també estem compromesos amb el somni, i per això és important que les forces d'esquerres es posin d'acord.” Enmig de tant de festeig, Maria Rovira (CUP) va llançar un dard al govern: “Penseu bé si el PSC sintonitza amb els anhels de canvi que hi ha a la ciutat.”