Colau, més alcaldessa que govern

El 16 de maig, Ada Colau és a Nova York per pronunciar una conferència a l'ONU. Porta un discurs protocol·lari que li han redactat, i que descarta només llegir-lo. Massa neutre. Improvisa unes notes, que es convertiran en una arenga pública contra el paper de la vella Europa en la crisi dels refugiats. Colau en estat pur. La proclama no deixa indiferent polítics o mandataris, i l'endemà tacarà portades de diari i obrirà butlletins de notícies. Un any després de guanyar les eleccions municipals, la mateixa ONU constata que Ada Colau és una figura a l'alça. L'activista que es resisteix a deixar de ser-ho ha evolucionat cap a un polític que ha demostrat astúcia i olfacte per llegir les oportunitats. Com més allunyat dels menesters de la gestió municipal, més propici li ha estat l'escenari. El seu paper en la crisi dels refugiats, la capitalització d'un moviment que vol vertebrar una nova esquerra des dels ajuntaments o l'extraordinària habilitat que ha exhibit per mostrar complicitats puntuals quan tocava amb el sobiranisme –generalment davant un envit de l'Estat–, han fet emergir la millor Colau. Barcelona, en resum, té una alcaldessa que quant a dimensió pública pot mirar als ulls, no pas comparar-se encara, a tot un Maragall. Que aviat és dit.

El panorama, però, canvia substancialment quan es baixa el focus al dia a dia de la política local. Ja sigui per les dificultats d'adaptar-se a una institució de l'abast de l'Ajuntament de Barcelona –molts regidors admeten, sense embuts, que no eren conscients de la complexitat de la seva estructura– o, sobretot, per la situació de franca minoria en què es troba –11 edils sobre 41–, en aquest any inicial, el govern de BComú més aviat ha anat fent la viu-viu. A hores d'ara costa identificar quin és el full de ruta que ha de relligar tota la seva acció executiva, més enllà de perseguir objectius genèrics, i que políticament són més aviat transversals, com ara revertir les desigualtats o millorar les condicions de vida de les classes populars. El seu model de ciutat és encara difús.

Un cert desconeixement dels codis singulars que regeixen la política municipal –en què s'aproven moltes qüestions, moltes, en què les diferències ideològiques són un factor subsidiari–, i la ja mencionada minoria en què estan, ha provocat que Colau i el seu equip hagin tingut dificultats per bastir suports entre la resta de partits. Fins a cert punt entossudits a buscar, només, aliances entre els grups d'esquerres –ERC, el PSC i la CUP–, la gestió municipal ha baixat dues marxes en la seva velocitat, i les negociacions per aprovar qüestions com el mateix cartipàs, les ordenances fiscals, la reassignació del superàvit municipal o, darrerament, la modificació del pressupost, han estat no només dificultoses sinó, sobretot, llargues. Molt llargues. Una circumstància, aquesta, que caldrà veure si també acaba arrossegant projectes de calat que el govern de Colau ara té en dansa o al cap, com ara la moratòria hotelera amb la qual pretén posar ordre al mercat turístic –una decisió valenta–, la connexió dels tramvies o el pla per dignificar una quinzena de barris de la capital, una de les apostes programàtiques de l'executiu de BComú. En un any, també hi ha hagut crisis. La més greu és el conflicte latent amb la Guàrdia Urbana (vegeu peça), agreujat en les últimes hores per un cas, el del tinent d'alcalde Jaume Asens, d'imprevisibles conseqüències. El govern, però, també es pot apuntar uns quants mèrits, com ara haver consensuat uns nous horaris comercials en festiu amb les moltes i contraposades entitats del sector.

Tot plegat és el resum del vist fins ara. Pel que fa a quina serà l'evolució de l'executiu de Colau en els pròxims tres anys, estarà molt condicionada al pacte subscrit recentment amb el PSC. Un acord que alleugereix de càrrega de feina l'equip de Colau, però que no li dóna la majoria suficient per tenir estabilitat. Des del punt de vista polític, també caldrà veure com harmonitza un discurs d'esquerres i canvi (BComú), amb un, el dels socialistes, que busca més centralitat.