El Palau llangueix

És un espai idiosincràtic
de la Barcelona contemporània, on s'han pogut veure partits de bàsquet, vetllades de boxa, mítings més
o menys arrauxats i concerts d'artistes de la talla de Bruce Springsteen (1981), Frank Zappa (1988) i Nirvana (1994). Però el pas del temps, i sobretot la construcció d'una homogènia xarxa d'equipaments a la ciutat com a conseqüència del boom olímpic, han anat arraconant l'antic Palau d'Esports cap a l'abandonament. Isolat a la falda de la muntanya de Montjuïc, l'espai espera notícies sobre el seu futur, que podria girar a l'entorn d'activitats esportives o culturals. O les dues coses alhora.

El govern municipal d'Ada Colau està immers ara mateix en aquest debat. Les àrees de Cultura i Esports han rebut l'encàrrec de crear una taula conjunta per redactar un projecte de futur per al Palau, de propietat municipal i gestionat per l'empresa pública BSM. Un cop es tingui clar l'ús que s'hi vol donar, tocarà afrontar la reforma d'un edifici que
té mancances estructurals severes. Tant és així que, en una inspecció que hi van fer els bombers i
la Guàrdia Urbana fa poc més d'un any, es va comprovar que no reunia les condicions de seguretat exigibles per celebrar-hi actes de concurrència pública. Per això, està clausurat des d'aleshores.

Arran del tancament, i encara durant el mandat passat, BSM va fer un estudi en què es plantegen tres possibles alternatives de futur per a l'equipament, i que són una base per fonamentar la discussió que ara enceta l'executiu d'Ada Colau. La primera és que s'hi facin espectacles de teatre musical per donar continuïtat a
la darrera etapa, en què
va tenir una programació estable. La rehabilitació per adequar el recinte a aquesta finalitat pujaria a 2,5 milions d'euros. Una segona possibilitat és fer una reforma més profunda que permetés encabir-hi tant competicions i actes esportius com esdeveniments estrictament culturals. Aquesta, a priori, sembla l'opció més interessant per multiplicar la rendibilitat i l'ocupació de l'espai. L'handicap és el cost, ja que obligaria a fer unes obres que no baixarien dels sis milions d'euros. La tercera iniciativa és reconvertir-lo en un palau de gel, una proposta pressupostada en 11 milions i que es va formular en un moment en què la idea de fer uns Jocs d'hivern a Barcelona encara circulava pels salons del consistori.

L'executiu no vol donar pistes sobre quines són les seves preferències. L'únic condicionant és que l'activitat del Palau ha d'estar en sintonia amb la revisió en curs del paper del conjunt de centres culturals de Montjuïc.