ADMINISTRACIONS
Mandats de sis anys per als municipis i cos únic policial
El document estratègic de l'ACM obre la porta a l'elecció directa dels alcaldes
Vol que el 80% de la despesa local sigui municipal per evitar clientelisme de consells comarcals i futures vegueries
El document estratègic per al futur dels municipis aprovat ahir per l'Associació Catalana de Municipis (AMC) proposa que els mandats dels ajuntaments s'allarguin fins a 5 o 6 anys, obre la porta a l'elecció directa dels alcaldes i reivindica la fusió de les policies locals i els Mossos d'Esquadra en un cos policial en què els governs locals tinguin poder de decisió pel que fa a la planificació territorial.
El document Convenció municipalista. El futur del món local és fruit d'un debat públic d'alcaldes, regidors, tècnics i professionals impulsat per l'entitat, fa tres anys, amb vista a les competències, funcionament i finançament que els ajuntaments haurien de tenir en un estat català. Els mandats locals haurien de ser més llargs per tal de poder fer realitat els objectius plantejats el primer any, però al mateix temps s'haurien de limitar per als càrrecs públics. Així, en la convenció es proposen mandats fins a 5 o 6 anys, però també que es limiti el nombre de mandats tant a l'alcalde com als regidors de govern i oposició en els municipis grans.
El document també fa una crida a debatre i consensuar el sistema d'elecció dels alcaldes i obre la porta a l'elecció directa dels ciutadans, una elecció directa que l'ACM ja planteja per als futurs veguers.
L'elecció dels regidors de districte o barri també es podria fer directament pels ciutadans “si ho considera necessari” el ple municipal.
Pel que fa a les futures competències municipals, destaca la proposta d'unificar les policies locals amb els Mossos d'Esquadra. La direcció del cos continuaria en mans del govern, però es reivindica “una autoritat molt gran” pels alcaldes respecte de les prioritats d'actuació al seu territori així com del desplegament i funcionament del servei. En un pas més enllà, l'ACM també proposa la integració gradual dels serveis d'emergència: policies, bombers, ambulàncies i protecció civil.
Com no podia ser d'altra manera, el finançament dels municipis és una de les preocupacions tractada en el document. Considera el finançament una garantia d'independència dels governs locals per evitar els casos de “clientelisme i dependència” de què són objecte pels consells comarcals i diputacions –o les futures vegueries que les substituirien. Per garantir-ho, l'ACM proposa arribar com a mínim a l'objectiu que el 25% de la despesa pública de l'Estat sigui municipal. A nivell local, el 80% dels diners públics que es gasten en un municipi haurien de ser gestionats pel municipi. En aquest ampli marge d'autonomia, l'Ajuntament podria transferir part del finançament als consells comarcals quan aquests gestionin serveis municipals, però l'objectiu principal és evitar “el sobrefinançament de les institucions locals supramunicipals”.
LES XIFRES
Ajuntaments consorciats a l'òrgan tributari
El sistema de recaptació d'impostos s'hauria d'integrar en una autoritat única, l'Agència Tributària de Catalunya, en què les institucions locals estarien consorciades amb el govern. El finançament local hauria de participar dels impostos generals. Només tributs com l'IBI i IAE serien només municipals.
Dos càrrecs simultanis com a màxim
El document de futur planteja limitar a dos el nombre de càrrecs simultanis que pugui ostentar un electe. Pel que fa a la participació ciutadana, l'ACM considera que cal fer obligatòria la creació d'òrgans estables de participació, així com fomentar debats en què els ciutadans participin de l'estratègia del municipi.
L'AMB, possible vegueria de l'àrea metropolitana
El document no estableix quina hauria de ser la relació jurídica, competencial i territorial de l'actual Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb la futura configuració de tres nivells administratius: estat, vegueria i municipi. Però sí que planteja que s'ha de tenir en compte la realitat de l'AMB o altres zones.
Participació local en gestió de salut, educativa i social
L'ACM reivindica la participació dels ajuntaments en la gestió dels serveis de salut, educació i socials que es presten al municipi. No només dels equipaments, sinó que les autoritats locals també decidirien en la direcció de serveis i personal, que continuarien en mans dels professionals públics.
Les vegueries no prestarien serveis als ciutadans
La proposta de l'ACM preveu la transformació de les actuals diputacions en vegueries però amb perfil polític i no de prestació de serveis als ciutadans. La vegueria prestaria servei als municipis i tindria el paper polític dels actuals delegats del govern. El veguer seria elegit directament pels ciutadans.
Diner addicional per als municipis turístics
La reforma municipal que planteja l'entitat preveu un finançament addicional per als municipis turístics “que han de prestar serveis urbans de qualitat a una població addicional temporal que no paga impostos locals”. També es proposa ordenar les marques turístiques per evitar el minifundisme local.
