municipal
agricultura
Mataró promou el conreu als camps erms de les Cinc Sénies
L'Ajuntament posa a concurs la concessió per a ús agrícola de les finques municipals que manté en aquest espai protegit
La proposta prioritzarà les ofertes amb una producció ecològica i de consum de proximitat
La concessió és per set anys, prorrogables a cinc més
Mataró vol potenciar l'ús agrícola de les Cinc Sénies i que aquesta gran extensió de conreus situada entre la capital del Maresme i Sant Andreu de Llavaneres continuï fent de rebost de la ciutat. Una de les amenaces que plana sobre aquest espai protegit de fins a 541 hectàrees són els camps abandonats. L'Ajuntament ha volgut donar exemple subhastant, a través d'un concurs públic, la concessió de les finques municipals que té en el sector i que actualment fan un total de més de 13.000 metres quadrats.
La regidora d'Urbanisme, Núria Calpe (CiU), explica que es vol reivindicar el sòl no urbanitzable de la ciutat però també incentivar iniciatives empresarials noves perquè l'activitat agrària no desaparegui a les Cinc Sénies. “La voluntat és que aquestes parcel·les que actualment estan ermes s'incorporin com a superfície conreada i que algú les exploti de manera privativa”, hi va afegir Calpe, que reconeix que totes provenen de cessions obligatòries derivades del desenvolupament urbanístic de diversos àmbits propers, com el Golf de Llavaneres.
Els terrenys situats al torrent de Vallgiró, de 3.420 metres quadrats i situats al costat de la variant de l'N-II, són els primers que s'adjudicaran i el termini per presentar-hi ofertes continua obert. Calpe destaca que la finalitat de la concessió és millorar mediambientalment la finca a través d'una producció agrícola sostenible, preferentment ecològica i de consum de proximitat. De fet, aquests dos aspectes representen un 60% de la puntuació. El termini de la cessió és de set anys, prorrogables fins a cinc més, i el cànon mínim anual que cal que pagui el futur productor serà de 1.100 euros.
La següent de la llista serà una altra que és a tocar de la riera de Can Gener. L'Ajuntament de Mataró confia poder obrir el procés abans d'acabar aquest anys, i igual com la del torrent de Vallgiró, l'ús que se'n faci també serà agrari i durant el mateix termini de temps. La parcel·la, en aquest cas, és més gran i gairebé té 10.000 metres quadrats.
Les explotacions
Avui per avui les Cinc Sénies tenen un total de 42 explotacions consolidades, però la regidora d'Urbanisme admet que bona part d'aquests pagesos que hi treballen són gent gran i sense relleu generacional que vulgui continuar la feina. Aquest risc, sumat amb la creixent activitat aliena a l'ús agrícola i a la forta pressió urbanística que pren més o menys força de manera cíclica, fa que aquesta reserva sigui un espai fràgil. Per aquest motiu, l'Ajuntament defensa posar en marxa propostes que, com aquesta, serveixin per millorar la competitivitat de la zona i, si més no, mantenir-hi una producció de qualitat.
Per preservar aquest rebost, amb conreus a tocar de casa, els pagesos no es cansen de reclamar una gestió i una atenció més bones per al territori. Les peticions es relacionen amb el fet que cal blindar les Cinc Sénies i, per exemple, que l'Ajuntament tingui abans que ningú l'opció de compra de terres que ja no es treballen, o que es faci pagar un impost als propietaris que no utilitzin els camps per al cultiu per tal d'evitar, així, haver de tenir erms els grans espais.
LA FRASE
LA XIFRA
Els fronts oberts de la zona agrària
El pla general d'ordenació de Mataró, aprovat definitivament el 1996, va classificar les Cinc Sénies com a sòl no urbanitzable, destinat a usos agrícoles. L'espai també està protegit pel pla director urbanístic del sistema costaner. Malgrat tot, del que no ho està és del pas d'infraestructures com ara el fet de voler-hi construir la línia del futur tren orbital. La intenció de l'Ajuntament, després de negociar amb els pagesos, és demanar que la Generalitat modifiqui el traçat perquè no afecti els camps de conreu. Aquesta no és l'única demanda del col·lectiu, ja que també exigeixen que es protegeixin més cases. Formar part d'aquest catàleg permet que els propietaris hi puguin fer obres de rehabilitació per mantenir-les en bones condicions i, sobretot, que ampliïn els usos de les finques sense que perdin el caràcter agrari.
