patrimoni arquitectònic
Aposta per Can Batlló
Colau preveu invertir-hi aquest mandat 64 dels 150 milions que falten per completar la reforma urbanística
El consistori vol traslladar-hi l'arxiu municipal, i convertirà una nau comprada a la Generalitat en un viver de cooperatives
L'Ajuntament de Barcelona vol accelerar la fins ara lenta reforma de l'àmbit del recinte fabril de Can Batlló i l'antiga estació de Magòria, pendent d'una transformació urbanística dissenyada el 2006 que després va quedar empantanegada i només es va desencallar gràcies a la perseverança dels veïns , que amb la seva autogestió van fer de palanca perquè el govern municipal, encara amb Xavier Trias, reactivés el projecte. El govern d'Ada Colau troba en aquest historial motius per considerar Can Batlló un exemple d'èxit de l'economia col·laborativa i el moviment veïnal, tan centrals en l'ideari de Barcelona en Comú, de manera que no és estrany que vulgui redoblar l'aposta. És una voluntat que es tradueix en xifres: dels 150 milions que el consistori calcula que s'haurà de gastar encara per completar la remodelació d'aquesta àrea de 139.200 metres quadrats, la previsió és invertir-n'hi 64 aquest mateix mandat.
La partida més important de les reservades fins al 2019 ja s'ha gastat. Es tracta dels 28 milions destinats a la compra a la Generalitat dels blocs 2 i 4 i de cinc solars, unes peces incloses en el conveni per fer possibles les obres de l'L10 del metro al barri de la Marina . La segona de les dues naus esdevindrà la seu de Coòpolis, el projecte d'impuls de l'economia social i cooperativa que han desenvolupat conjuntament el consistori, el veïnat i les cooperatives La Ciutat Invisible, Lacol i Impuls Cooperatiu . L'Ajuntament destinarà cinc milions més a la rehabilitació i l'adequació d'aquest bloc 4, que ahir va ser també l'escollit perquè l'alcaldessa, Ada Colau, i la regidora de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, desgranessin el conjunt d'intervencions previstes a la zona. Segons el calendari oficial, l'equipament estarà llest el 2019, però a partir del mes d'abril ja hi haurà a la mateixa nau una oficina per promocionar el viver de cooperatives i començar a oferir alguns dels serveis que tindrà. 12,9 milions més seran per a les obres que començaran al febrer al bloc 7 per convertir-lo en la nova seu de l'Escola de Mitjans Audiovisuals (Emav), que s'espera inaugurar a finals del 2018. Dels 18 milions restants que preveu destinar l'Ajuntament a Can Batlló-Magòria al llarg del mandat, 15 són per a habitatge i tres per a la urbanització d'espais públics.
El consistori també estudia traslladar a la nau central de l'antic conjunt industrial l'arxiu municipal de la ciutat, i té en fase de tramitació la modificació del pla general metropolità que actualitza el planejament aprovat ja fa una dècada de tot l'àmbit de Can Batlló-Magòria. Amb els canvis introduïts ara, consensuats amb el teixit veïnal, es reforça la permeabilitat del conjunt amb el barri de la Bordeta i també la protecció patrimonial de les velles naus i també de les masies Pelleria i can Bruixa, que es preservaran com a testimoni del passat agrícola de la zona.
El camp de futbol, també
En el nou planejament es mantenen els 60.323 m² de zona verda previstos inicialment; se'n guanyen 3.000 d'equipaments, fins a arribar als 40.747, i se'n reserven 27.871 per fer-hi 1.455 pisos, 470 dels quals amb algun tipus de protecció –d'aquests, 299 ja estaven previstos i estan en construcció o a punt de començar les obres–. Això, a banda de la reserva de sòl de 1.869 m² per a habitatges dotacionals a l'àmbit de Magòria.
L'adquisició en aquesta mateixa zona dels cinc solars comprats a la Generalitat obre la porta a la recuperació de l'antic camp de futbol que fa temps que reclamen els veïns. Queda per a més endavant la concreció dels equipaments que s'afegiran en els terrenys de la vella estació a la residència de gent gran i la de persones amb discapacitat, que ja estaven previstes.