Medi ambient

opinió

El nostre paisatge, el nostre país

Avui assistiré al lliurament de premis de la IX Biennal Internacional del Paisatge de Barcelona, a l'entrega dels premis de paisatgisme Rosa Barba. I des d'aquestes línies vull avançar-me a felicitar una iniciativa com aquesta. Com a màxim responsable del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya no em podria interessar més.

Vetllar pel paisatge del nostre país és una tasca molt important per al nostre departament i comptem amb la feina ingent de l'Observatori del Paisatge, del qual vull destacar la llarga labor des de la seva creació per donar una concepció nova al paisatgisme a Catalunya: tot sumant al paisatge entès com a marc natural un conjunt d'atributs lligats a la societat, a la cultura o a l'economia. Els catàlegs del paisatge expliciten documentalment aquesta tasca, aquest valor afegit, encaixant-nos en la línia dels països avançats en aquest àmbit, països com França, Suïssa o Holanda.

Aquests països van entendre al seu moment el paisatge amb una visió holística, que els va portar a realitzar estratègies nacionals del paisatge. Des del departament i de l'Observatori treballem intensament també en aquesta línia.

La llei del territori que hem començat a tramitar va en aquesta direcció. El paisatge hi serà un factor determinant, fent un tractament dels espais oberts basat en les unitats de paisatge que provenen dels catàlegs que tenim fets. I ponderant-hi sempre el vector primordial de la sostenibilitat. En el paisatgisme cal ser també sostenible i l'urbanisme ha d'incorporar aquest plantejament plenament. Ara ens toca ser més acurats amb la qualitat de les noves construccions, i impulsar el reciclatge i millora del territori urbanitzat i edificat.

Pensem que cal convertir els llocs on vivim en indrets més sostenibles, resilients, inclusius, productius, i finalment, habitables. Per això endegarem l'elaboració d'una agenda urbana catalana, que posi negre sobre blanc el camí per arribar a aquests objectius. I el paisatge formarà part sempre d'aquest plantejament.

Pensant en aquestes línies he llegit un parell d'articles que Nicolau Maria Rubió i Tudurí va escriure als anys trenta del segle XX. Rubió i Tudurí, encara dins aquella concepció intel·lectual noucentista i funcional, pensava en un concepte urbanístic i paisatgístic global de país. Defensava el “paisatge omnicomprensiu”: natural, cultivat o urbà, tot és paisatge i cal protegir-lo. Hem de travar bé com a país aquesta visió de conjunt, posant en valor la rica diversitat del nostre territori.

Aquest és també el nostre objectiu. Un paisatge no és una foto d'Instagram, no és una postal, és sobretot un marc ambiental, social i econòmic. El nostre paisatge és el nostre país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona