El tractament dels purins, via impostos als ramaders
El 41% de les aigües subterrànies i les de la xarxa potable de 139 municipis tenen excés de nitrats i “falta control” de l'administració
El Síndic de Greuges recomana sancions i l'estudi de la reducció de la cabana
L'estratègia aplicada pel govern des de la declaració de zones vulnerables a la contaminació per nitrats (2009) no ha funcionat com caldria. El 41% de les aigües subterrànies i superficials catalanes –coincidents amb les zones productores de porcí– continuen contaminades. És la diagnosi d'un informe presentat ahir pel síndic de greuges, Rafael Ribó, que reclama al govern que “intensifiqui els controls” i estableixi un règim sancionador específic, entre altres mesures.
Segons un informe de l'ACA del març passat recollit pel Síndic, el 69% dels municipis catalans tenen excedents de nitrats i 139 tenen altes concentracions a la xarxa d'aigua potable, cosa que ha obligat a clausurar pous. El Síndic de Greuges reclama a l'ACA que avaluï què costa depurar aquestes aigües, per tal que els ramaders paguin “un tribut perquè sigui la indústria ramadera la que es faci càrrec dels costos de depuració”. També vol que el govern analitzi anualment el creixement de la cabana –ara xifrada en 7,7 milions de porcs– per si fos convenient “reduir-la”. Recentment, Urbanisme no és gaire favorable a autoritzar l'obertura de noves granges, i la indústria aposta per demanar ampliacions: el 70% dels expedients tramitats. El Síndic va un pas més enllà i reclama una moratòria d'obertura, a més d'un pla director urbanístic de les explotacions. L'ACA, que també ha constatat que els nitrats no han disminuït, ja va demanar que als municipis amb excedents de nitrats no s'autoritzessin activitats noves.
El mapa lleidatà de les comarques amb més contaminació per nitrats és encapçalat per quasi tota la Segarra, el nord de l'Urgell i una part del Pla d'Urgell.
L'Estat obvia, ara per ara, l'ordre del Suprem
El tancament de les sis plantes de tractament de dejeccions ramaderes, per l'eliminació de les primes a la cogeneració elèctrica, ha agreujat el problema. Entre d'altres, els ramaders treuen els excedents acordant amb pagesos usar-los com a adob. Ara bé, el Síndic constata una realitat que molta gent sap en el món rural: es lloguen camps sols per fer abocaments. El Síndic ho anomena “doblatge d'hectàrees” i ho atribueix a una “manca de control” governamental. Al juny el Tribunal Suprem va sentenciar que el govern espanyol ha d'establir un nou sistema de primes. Fa alguns dies, En Comú Podem va preguntar al ministre d'Energia quan pensa posar fil a l'agulla. “És urgent posar fi al greuge causat a inversors, ramaders, ciutadans i al medi ambient”, diu el diputat lleidatà Jaume Moya. Madrid ja ha exhaurit els quatre mesos de termini donats pel Suprem.
