La costa gironina té 260 platges i més de la meitat són naturals
El catàleg de classificació de trams de platges de la Generalitat serveix de base per a la futura llei d'ordenació litoral, que se sotmetrà a informació pública
Un total de 260 platges estan repartides entre els 21 municipis gironins que tenen costa. Representen gairebé la meitat (46,43%) de les platges que hi ha a Catalunya (560), i la majoria de les quals (142) són naturals, segons consta en el catàleg de classificació de trams de platges, elaborat pel Departament de Territori i Sostenibilitat. Aquest catàleg serveix de base per a la nova llei d'ordenació del litoral català, que el govern sotmetrà en breu a informació pública.
De les 260 platges gironines catalogades, 142 (un 54,62%) són naturals i 120 (38,39%) són urbanes. Representen un total de 271 trams de platges. La classificació entre urbana i natural, amb diversos graus de conservació, és fonamental per detallar els usos permesos en cada tram. Així, en els trams naturals es redueix l'ocupació i es restringeixen les distàncies entre les activitats autoritzades, mentre que a les platges urbanes es potencia l'activitat econòmica. Així, en les platges naturals, les activitats no poden ocupar més del 10% de la superfície, les guinguetes tenen limitada la superfície a 70 m² –inclosa la terrassa– i els establiments han de mantenir una distància de separació de 300 metres entre si. En canvi, a les platges urbanes, les instal·lacions autoritzades poden arribar a ocupar el 50% de la superfície, amb una distància de 100 metres entre establiments, i les guinguetes poden ocupar uns 120 m², terrassa inclosa. També s'hi poden autoritzar esdeveniments esportius, culturals o declarats d'interès turístic. Quan es vol fer una activitat en un tram de platja inclòs en un espai natural protegit o que es considera que té un valor ambiental a preservar, es requereix un informe ambiental previ. De fet, aquest any ja s'han tramitat en 162 platges de 21 municipis gironins fins a 2.044 activitats, tant terrestres com marítimes.
El catàleg de classificació de trams de platges catalanes serveix de base per a la llei d'ordenació del litoral, que el govern sotmetrà a informació pública i que preveu articular un model de gestió integrada de l'espai costaner seguint les recomanacions de la UE. Aquesta llei reserva al govern català el paper d'administració de referència, amb competències en l'aprovació d'instruments de planificació i atorgament de títols concessionals. Però també dotarà de més competències els ajuntaments, que seran els encarregats de les autoritzacions. Els consistoris impulsaran els plans d'ús del litoral i les platges per ordenar l'ocupació d'instal·lacions desmuntables. Així, a diferència dels plans actuals, la vigència serà de quatre anys i, per tant, inclouran la previsió d'activitats i instal·lacions per un període de quatre anys i no només les de la temporada anual de bany.
La nova llei també vol donar resposta a la inexistència en l'ordenament jurídic tant català com espanyol de figures pròpies per ordenar el domini públic marítim i terrestre. Segons el govern, les noves eines permetran gestionar aquest àmbit sensible i sotmès a nombroses pressions.
