Medi ambient

medi ambient

Els corallers gironins no es resignen a desaparèixer

Els pescadors professionals de corall impulsaran un estudi i proposen un pla de gestió per revertir la decisió de la Generalitat de prohibir del tot l'extracció de corall per sobreexplotació

Són pocs i conscients que tenen mala fama, perquè sovint se'ls ha assimilat –injustament, segons ells– a depredadors d'una de les riqueses del Mediterrani, el corall, però no es resignen a desaparèixer. Només hi ha deu llicències de pescadors professionals de corall a Catalunya, i exerceixen l'activitat entre el cap de Creus i el cap de Begur. Calculant que a cada embarcació treballa un bussejador i tres o quatre persones més, aquest col·lectiu professional d'entre 30 i 40 persones està condemnat a desaparèixer si tira endavant la decisió de la Generalitat anunciada aquesta setmana passada: el mes de maig (quan comenci la temporada 2017) només s'atorgaran cinc llicències i el 2018 s'iniciarà una veda total, a tot el litoral català de deu anys renovables.

“Estem totalment indefensos, ens volen treure del mig amb l'excusa de la pesca furtiva quan tots sabem que no són els professionals amb llicència els que provoquen la sobreexplotació, i també sabem que hi ha zones que no estan sobreexplotades i on s'hauria de poder pescar“, diuen Joaquim Beza i Marc Cerdà, dos d'aquests corallers afectats. Els corallers –tradicionalment un sector més aviat individualista i poc avesat a mobilitzacions gremials–, ara es reagrupen i proposen una resposta conjunta.

Pel aquest 2017, en lloc de suprimir cinc llicències han proposat a l'administració que es mantinguin les deu existents i que es reparteixin reduint les quotes permeses (actualment són de 300 kg com a màxim per any i llicència). La resposta de la Generalitat ha estat negativa; només un contraestudi científic que demostrés que hi ha llocs on la situació del corall no és irreversible i que poden suportar una extracció regulada, podria fer canviar de parer l'administració.

El col·lectiu de corallers assegura que finançaran aquest estudi, que deixaran que la Generalitat triï els llocs on s'hagi de fer i els experts que el redactin. Segons Guillem Bossacoma, l'advocat que els representa, l'estudi en què es basa la Generalitat no aporta dades noves ni es fonamenta en immersions recents, sinó que compila dades d'estudis que ja tenen uns anys. Bossacoma i els corallers també proposaran un pla de gestió, establint quotes i zones per autoregular el sector.

Pescadors vigilants

Segons ells, mantenir els professionals en actiu al mar permetrà convertir-los també en vigilants i evitar l'intrusisme dels corallers furtius. “Si desapareixen els professionals, el resultat serà pitjor perquè l'administració no disposa de mitjans per controlar els furtius”, diu l'advocat.

Els corallers admeten que en el passat hi ha hagut “algunes ovelles negres” que han creat mala imatge i han perjudicat el conjunt de la professió. Però volen ser la garantia de continuïtat d'una activitat mil·lenària que per a ells és una qüestió de supervivència per fer front a les inversions en material especialitzat, titulacions i llicències, que han anat fent per poder pescar corall legalment i que ara es poden quedar en no res.

Animal en forma de planta i esquelets per a l'ornamentació

El corall vermell, Corallium rubrum, és un animal del grup dels Antozous (animals en forma de planta). El vermell forma part de les espècies de corall preciosos sotmeses a una forta pressió pesquera per la utilització dels seus esquelets en la indústria de l'ornamentació. El 2015, el corall vermell va ser elevat a la categoria “en perill d'extinció” a la llista vermella elaborada per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura.
Un estat de conservació “crític”, segons les dades de la Generalitat
Segons l'estudi presentat per la Generalitat, el 90% de les poblacions de corall en aigües catalanes estan en un estat de conservació crític. Calculen que la recuperació del corall només és possible sense activitats extractives, i que caldran més de 30 anys per assolir un bon nivell de conservació. L'estudi recomana una moratòria de l'extracció de corall a la costa catalana de 20 anys renovables; la Generalitat ha optat per una veda de 10 anys renovables.

LA XIFRA

10
llicències
de corallers professionals hi ha avui a Catalunya, gairebé totes a la demarcació de Girona.

LA DATA

2018
Veda.
La Generalitat vol vedar durant 10 anys renovables l'extracció de corall a tot el litoral català.

Preus de venda que equivalen a “l'or del mar”

En funció de la seva qualitat, el preu del corall varia entre 400 i 1.000 euros el quilo. Un cop elaborat, d'un quilogram se'n poden extreure 150 grams de bola de corall, que pot arribar als 7.000 euros el quilo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un milió i mig d’euros per connectar Castell i Palamós

pALAMÓS

Girona va per feina amb el TAV

girona

Els empresaris garrotxins i empordanesos demanen desencallar Logis Empordà

Figueres

Tallen per obres el pas a nivell del passeig Ragull, a l’accés al centre de Ripoll

Ripoll
MEDI AMBIENT

Capturen l’os Goiat per canviar-li les bateries del GPS

Platja d’Aro fa 16.000 serveis a les platges durant aquest estiu

castell-platja d’aro
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Molts núvols i ruixats dispersos

Barcelona

El Ripollès reclama a l’ACA un permís urgent per netejar rius

Ripoll

Aborden la reforma del carrer Codolar de l’Escala

FIGUERES