Medi ambient

JOAN BLANCH

PAGÈS I PRODUCTOR DE FRUITA

“Tinc la inquietud de viure dignament del camp”

“Als tres mesos dels inicis de fer les melmelades ja les estàvem venent en més d'una vintena de botigues de Lleida. Havíem recuperat la inversió inicial sense publicitat ni cap pla d'empresa”

“El meu germà em va convèncer per presentar-nos a concursos, l'any 2013 vam guanyar el premi Anuaria i després, tres Laus de bronze”

Pagès.
Joan Blanch ha viscut la pagesia des de ben petit. El seu besavi va ser l'iniciador d'una saga de pagesos que, segurament, es tancarà quan ell deixi aquesta feina cada dia menys productiva. Ell, que vol viure dignament d'aquesta professió, ha hagut d'ampliar el ventall del negoci i dedicar-se a la producció de melmelades artesanals amb una part dels fruits que donen els seus arbres. Aprofitant velles receptes i amb l'ajuda familiar va començar a elaborar melmelades que a hores d'ara es venen per tot Catalunya.
M'he considerat un pagès avançat, ja que he intentat tindre tècniques avançades

Joan Blanch és pagès i productor de fruita, és la quarta generació d'una família que frueix del camp, sap reinventar-se per continuar fent el que li agrada, treballant amb ell la seva dona, Rosa Muñoz. Ens explica que la pagesia s'acaba amb la seva generació, encara no té 50 anys. El seu besavi plantava verdures, l'avi va descobrir la fruita, el pare va continuar i ell, a més a més de continuar produint fruita, ha recollit les receptes de la padrina i ven melmelades a 400 punts de Catalunya.

Com és la seva empresa?
Som una empresa agrícola situada a l'Horta de Lleida, sóc la quarta generació de pagesos que ens dediquem al cultiu de fruites, tenim càmeres de fred pròpies i durant tot l'any comercialitzem a l'engròs el producte que cultivem. Sempre m'he considerat un pagès avançat, ja que he intentat tenir tècniques de producció avançades. Fa sis anys se'ns va ocórrer la idea de fer melmelades amb l'ajuda de la mare. Vam agafar les receptes de la padrina i les dones de casa amb les quals tota la vida havien fet melmelada i vam començar a produir-les des d'un punt de vista empresarial des d'un obrador que vam muntar als baixos de la casa.
Va anar bé?
Als tres mesos dels inicis de fer les melmelades ja les estàvem venent en més d'una vintena de botigues de Lleida. Havíem recuperat la inversió inicial sense cap publicitat ni cap pla d'empresa.
Quan va veure que les melmelades tenien futur?
Quan el meu germà, que té un estudi de publicitat a Barcelona, i jo vam veure que el producte tenia viabilitat vam tirar endavant donar-li una imatge amb un disseny atractiu. Ja amb la nova imatge de Fruita Blanch el meu germà em va convèncer per presentar-nos a concursos, el 2013 vam guanyar el premi Anuaria, i al cap d'uns mesos ens van donar tres premis Laus de bronze, i mentrestant anàvem venent.
Arran d'aquests premis van augmentar les vendes?
En aquells moments principalment veníem a la província de Lleida, ara mateix servim a 400 botigues de tot Catalunya. Amb els premis ens vam situar molt bé a Google i quan la gent buscava productes artesans sortíem nosaltres. El creixement en vendes va ser ràpid, malgrat que aleshores no teníem comerciants, els clients eren els que s'adreçaven a nosaltres directament o mitjançant correu electrònic.
Vostè és la quarta generació quan moltes empreses solen desaparèixer amb la tercera.
En el món agrícola no és ben ve així, en el món industrial sí que diuen que el padrí la crea, el pare la fa créixer i el fill l'ensorra. En el món agrícola és diferent perquè si no hi ha relleu generacional una explotació està morta, un pagès no es pot fer de zero, és molt difícil. Crec que amb la meva generació aquesta professió desapareixerà. És molt difícil subsistir tan sols fent de pagès, nosaltres tirem endavant amb les melmelades, que suposen el 50% de les nostres entrades econòmiques.
Vostè és una empresa però malgrat això diu: “Si ens fem grans perdem l'essència, per això no volem estructures empresarials.” Què vol dir amb aquesta frase?
Nosaltres som una empresa petita, una empresa familiar i quan em proposen construir una nau o fer l'empresa més gran sempre dic que no és el meu projecte. Jo vull ser pagès, produir la fruita i transformar una part d'aquesta producció, vull continuar fent el que faig, i el meu camí i la meva inquietud és viure dignament del camp. Sovint m'arriben diverses propostes des de l'estranger i ni les obro.
Si els pagesos de la fruita desapareixen, d'on arribarà la fruita als mercats?
Del Marroc, de Xile o de la Xina. Aquests països ja estan fent mal als productors d'aquí, ja que tenen la mà d'obra més barata i la normativa que fan servir és diferent de la nostra, tant sanitàriament com en qüestions de productes químics, és una llàstima però és la realitat. La petita i mitjana empresa està perdent-se per falta de viabilitat. Tan sols les grans multinacionals estan plantant grans extensions, encara que no sé com els poden sortir els números.
La gent es queixa que al mercat la fruita és cara, i els pagesos diuen que els paguen poc. Què està passant?
Ara per 1 quilo de pomes em paguen 30 cèntims, i aquest és un bon preu quan, de vegades, es paga a 20 cèntims, mentre que al mercat el consumidor final està pagant per aquestes pomes entre 2 i 3 euros. Hi ha molts intermediaris entre el pagès i el consumidor, i tots s'han de guanyar la vida i aplicar el seus marges. Ja fa tres campanyes que produïm a costos, sense cap benefici, i les multinacionals i els grans supermercats, com Mercadona, són els que ens marquen els preus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona