“Tinc la inquietud de viure dignament del camp”

Som una empresa agrícola situada a l'Horta de Lleida, sóc la quarta generació de pagesos que ens dediquem al cultiu de fruites, tenim càmeres de fred pròpies i durant tot l'any comercialitzem a l'engròs el producte que cultivem. Sempre m'he considerat un pagès avançat, ja que he intentat tenir tècniques de producció avançades. Fa sis anys se'ns va ocórrer la idea de fer melmelades amb l'ajuda de la mare. Vam agafar les receptes de la padrina i les dones de casa amb les quals tota la vida havien fet melmelada i vam començar a produir-les des d'un punt de vista empresarial des d'un obrador que vam muntar als baixos de la casa.

Als tres mesos dels inicis de fer les melmelades ja les estàvem venent en més d'una vintena de botigues de Lleida. Havíem recuperat la inversió inicial sense cap publicitat ni cap pla d'empresa.

Quan el meu germà, que té un estudi de publicitat a Barcelona, i jo vam veure que el producte tenia viabilitat vam tirar endavant donar-li una imatge amb un disseny atractiu. Ja amb la nova imatge de Fruita Blanch el meu germà em va convèncer per presentar-nos a concursos, el 2013 vam guanyar el premi Anuaria, i al cap d'uns mesos ens van donar tres premis Laus de bronze, i mentrestant anàvem venent.

En aquells moments principalment veníem a la província de Lleida, ara mateix servim a 400 botigues de tot Catalunya. Amb els premis ens vam situar molt bé a Google i quan la gent buscava productes artesans sortíem nosaltres. El creixement en vendes va ser ràpid, malgrat que aleshores no teníem comerciants, els clients eren els que s'adreçaven a nosaltres directament o mitjançant correu electrònic.

En el món agrícola no és ben ve així, en el món industrial sí que diuen que el padrí la crea, el pare la fa créixer i el fill l'ensorra. En el món agrícola és diferent perquè si no hi ha relleu generacional una explotació està morta, un pagès no es pot fer de zero, és molt difícil. Crec que amb la meva generació aquesta professió desapareixerà. És molt difícil subsistir tan sols fent de pagès, nosaltres tirem endavant amb les melmelades, que suposen el 50% de les nostres entrades econòmiques.

Nosaltres som una empresa petita, una empresa familiar i quan em proposen construir una nau o fer l'empresa més gran sempre dic que no és el meu projecte. Jo vull ser pagès, produir la fruita i transformar una part d'aquesta producció, vull continuar fent el que faig, i el meu camí i la meva inquietud és viure dignament del camp. Sovint m'arriben diverses propostes des de l'estranger i ni les obro.

Del Marroc, de Xile o de la Xina. Aquests països ja estan fent mal als productors d'aquí, ja que tenen la mà d'obra més barata i la normativa que fan servir és diferent de la nostra, tant sanitàriament com en qüestions de productes químics, és una llàstima però és la realitat. La petita i mitjana empresa està perdent-se per falta de viabilitat. Tan sols les grans multinacionals estan plantant grans extensions, encara que no sé com els poden sortir els números.

Ara per 1 quilo de pomes em paguen 30 cèntims, i aquest és un bon preu quan, de vegades, es paga a 20 cèntims, mentre que al mercat el consumidor final està pagant per aquestes pomes entre 2 i 3 euros. Hi ha molts intermediaris entre el pagès i el consumidor, i tots s'han de guanyar la vida i aplicar el seus marges. Ja fa tres campanyes que produïm a costos, sense cap benefici, i les multinacionals i els grans supermercats, com Mercadona, són els que ens marquen els preus.