El paisatge de la Plana de Vic s'homogeneïtza, en 60 anys

El paisatge natural de la Plana de Vic que avui veiem ha canviat substancialment respecte al que hi havia a mitjan segle XX. La transformació viscuda els darrers seixanta anys es podria resumir en dos fenòmens: homogeneïtzació i empobriment de les comunitats pradenques. Així ho constata la tesi doctoral Evolució de la coberta vegetal i la seva influència sobre comunitats i tàxons d'interès, que el professor de la UVic-UCC Albert Palou (Vic, 1982) acaba de defensar i que s'ha reconegut amb un cum laude.

L'objectiu de la recerca, iniciada fa quatre anys, era “veure amb el màxim detall com havia evolucionat les darreres dècades un paisatge molt comú a Europa, de matriu agrícola, forestal i urbana”, explica Palou. El seu estudi es va centrar a fer mapes de vegetació molt detallats de la Plana de Vic dels anys 1957, 1986 i 2013. “Basant-me en el coneixement que teníem, volia intentar reconstruir amb precisió els canvis”, hi afegeix el professor de biologia vegetal i sistemes d'informació geogràfica.

Amb aquest estudi, Palou ha corroborat que, sobretot entre els anys cinquanta i vuitanta, “hi ha un canvi rapidíssim en què el paisatge de la Plana tendeix a homogeneïtzar-se”. “Es produeix una pèrdua de comunitat vegetal relacionada amb espais oberts, i també un canvi qualitatiu, més enllà de l'estructural, en la comunitat vegetal pradenca”, diu. En alguns llocs hi ha les mateixes pastures però qualitativament s'han empobrit. “Als anys vuitanta, estaven ben definides i ara, estan en perill per la ramaderia intensiva i extensiva”, explica el professor del centre tecnològic Beta de la UVic-UCC. El pas dels ramats de xais mantenia els prats, però, els darrers anys, molts espais s'han tancat per posar-hi vaques. Tant la intensificació ramadera com l'abandonament són els dos factors principals de transformació de les àrees de pastura. “La forma com s'ha desenvolupat l'activitat agrícola ha tingut una incidència directa sobre alguns ambients, però la situació no és irreversible”, aclareix.

Dues espècies a vigilar

La tesi de Palou analitza tres nivells: la coberta vegetal de la Plana de Vic, les comunitats vegetals pradenques i l'hàbitat de dues espècies incloses en el catàleg de flora amenaçada de Catalunya: l'Astragalus austriacus i la Spiraea creata subespècie parvifolia. La primera, representativa de la part baixa, més agrícola i urbana de la Plana de Vic, només es troba en aquesta zona de Catalunya. De la segona espècie (representativa de les zones altes i perifèriques de la Plana), n'hi ha només 137 individus, al terme municipal de l'Esquirol. Palou comenta que, a partir d'aquests dos exemples s'ha vist que “fins als anys cinquanta, a la Plana de Vic hi havia un equilibri funcional coherent, però als anys vuitanta, la zona baixa i la zona alta evolucionen de manera desacoblada i diferent, per la pèrdua de boscos i per les activitats econòmiques”.

Davant d'aquest trencament d'equilibri al paisatge, Palou planteja: “Si l'objectiu és protegir aquestes dues espècies vegetals, rares en l'àmbit europeu, convé prendre mesures”, com ara vigilar les intervencions forestals que es facin, fer un seguiment de la zona vegetal i mirar si es pot fer una intervenció per millorar l'hàbitat, si cal.