La proliferació del cabirol malmet conreus i pastures

La població de cabirol al país s’ha multiplicat per cinc en els últims deu anys, segons les dades d’Agricultura, i això ha tingut un efecte directe a la Catalunya Central: els pagesos adverteixen que la presència d’aquests animals és cada cop més gran i posa en perill les seves pastures i bestiar. Especialment aquest any, quan la seva presència “està lluny del que és habitual”, segons els pagesos, i en comencen a patir les conseqüències. Aquestes darreres setmanes han iniciat la campanya de recollida de farratge i els agricultors alerten que les pèrdues són considerables.

Per exemple, el pagès Josep Mas, de Santa Maria d’Oló, explica que, en camps on normalment es recullen entre dues i tres bales de farratge, ara només en recullen mitja, i hi ha camps on ni tan sols val la pena passar-hi amb el tractor. Els pagesos també expliquen que els cabirols fan malbé filats elèctrics, però una de les qüestions que més els preocupa, segons han explicat, és la transmissió de malalties al seu bestiar, ja que el cabirol és sensible a malalties com ara la tuberculosi i la brucel·losi, tot i que Agricultura sosté que els cabirols no tenen cap paper en la transmissió d’aquestes malalties a Catalunya. Aquest animal també causa accidents i està fent mal al sector vitivinícola. El celler Solergibert, d’Artés, ha decidit tancar amb filat elèctric gran part de les vinyes perquè, segons el seu gerent, Josep Solergibert, fa dos anys tres cabirols van destrossar la producció d’una vinya centenària.

En un intent de reconduir la situació, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat ha encarregat un estudi al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per conèixer els danys reals que provoca i quins són els conreus més afectats. L’estudi, que estarà llest a partir de la tardor, haurà de servir al departament per fixar les mesures de control necessàries per tal de buscar l’equilibri. La directora general de Forests, Montse Barniol, explica que al Departament d’Agricultura li interessa una fauna salvatge que, en la mesura del que sigui possible, estigui controlada. Tanmateix, hi afegeix que “cal ser molt prudent per tal de no prendre decisions que, al cap de 20 o 30 anys, ens en puguem penedir”.

Ara per ara, segons Barniol, la mesura més eficient a curt termini és la caça. Fruit d’aquestes actuacions, la temporada 2015-2016 a Catalunya se’n van capturar 3.531 exemplars.