Un museu diferent

De la desgràcia se’n fa virtut. És el que es desprèn del nou Museu del Clima i la Ciència que ahir va obrir portes a Gardeny. I és que d’unes estructures deixades i a mig fer de formigó i ferros, el que havia de ser aquest museu al 2008, s’ha optat per repensar-ho tot, reaprofitar el que queda i construir un nou relat per “vendre” el resultat.

El Museu del Clima i la Ciència de Lleida es tracta, doncs, d’un espai obert de 5 hectàrees a la falda de Gardeny, on hi havia la residència de suboficials, entre el barri de la Mariola i el parc científic. El complex combina la zona verda i oberta i la que s’aprofita. Així, hi ha boscos, zones d’ombra, cobertes vegetals, un mirador i un amfiteatre a l’aire lliure, basses d’aigua i l’adequació d’accessos per diverses bandes.

Destaquen dos aspectes positius, com és la troballa i aprofitament de la pedra de riu arrodonida de milers d’anys, quan el Segre passava per Gardeny, i unes espectaculars rocalles de gran mida que han permès conformar una muralla al ja denominat “altiplà de Gardeny”.

La part trista del projecte és la imatge de formigó amb armadures, ferralles o corrugats que formen part del paisatge del que havia de ser i no serà. “Són com tòtems de formigó amb capitells de ferro”, explicava Gironès. I també es veuen massa espais tancats, a mig fer, com un soterrani enorme que ara quedarà abandonat fins que arribi una nova fase d’obres. L’arquitecte Toni Gironès es va esforçar de valent ahir explicant al detall la significació de tot plegat i deixant dues idees clares: que la crisi no va permetre fer el projecte de museu pel qual va guanyar un concurs internacional d’idees i que ens haurem d’esperar de 5 a 7 anys per valorar aquesta instal·lació en la seva plenitud.

I és que la plaça central tindrà en aquest període una coberta vegetal de glicines, una planta de fulla caduca d’aquelles que s’entortolliguen, i que permetrà crear ombra i comprovar el pas de les estacions i les variacions climàtiques.

La denominació museu, que no acaba de convèncer a molts a les xarxes socials, sobretot als experts del sector, s’allarga amb els complements del clima, per les característiques ja comentades dels diferents espais, i de la ciència, perquè incorporarà elements d’experimentació que facilita Cosmocaixa, ja que la fundació d’aquesta entitat financera s’havia de fer càrrec de la museografia que no serà, però seguirà ajudant. I també serà un espai de ciència perquè l’únic habitacle tancat està dedicat, per fi, a honorar i explicar la vida i obra del bioquímic lleidatà Joan Oró. Les més de 400 caixes de material del científic es troben a Gardeny, però en aquest museu n’hi ha una representació, la reproducció del seu escriptori, documentació i fotos originals de la NASA i un audiovisual que explica qui era i què va fer Joan Oró.

La història d’aquest complex neix a principis de segle, quan dins el pla de barris la Paeria va idear aquest museu per crear un complement lúdic i cultural per a un barri degradat socialment i de lligam amb el parc científic. Més de 7 milions de pressupost per a un projecte de gran envergadura i singular. Es va adjudicar una primera fase, la de l’obra pura i dura de l’estructura de formigó. Però després els diners es van acabar i la crisi va ajornar-ho tot, fins al punt d’haver de refer el projecte diverses vegades per acabar amb un nou concepte d’instal·lació. En total, en nou anys s’hi han invertit uns dos milions i el que quedaria per fer, si és que algun dia es fa, costaria 1,5 milions més.

L’alcalde Àngel Ros va visitar l’espai i a la tarda va inaugurar el museu. Va voler destacar el museu “com a espai per a la difusió científica, el fet de crear un nou concepte de museu obert i el nexe d’unió que crearà l’equipament entre la Mariola i el parc científic”.

El Fundació Agenda 21 gestionarà l’espai i ja ha programat una dotzena d’activitats durant l’estiu amb cinema a la fresca, observació de l’univers, tallers experimentals de ciència, jardineria o energies renovables, entre altres activitats. L’objectiu, segons l’alcalde, és que la ciutat i les seves entitats, sobretot de la Mariola, es facin seu el museu.