Els ecosistemes mediterranis, amenaçats pel canvi climàtic
Un estudi centrat en el Montseny, Prades i el Garraf conclou que l’augment de temperatura ja causa substitucions d’espècies
La falta d’aigua incapacita els boscos per retenir nutrients al sòl
Un estudi del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals conclou que l’escalfament global ja està alterant els boscos i matollars mediterranis i que la tendència s’agreujarà durant les pròximes dècades. Els investigadors, liderats per Josep Peñuelas, han analitzat estudis, experiments i dades de camp obtingudes en tres ecosistemes mediterranis terrestres: alzinars a Prades, matollars semiàrids afectats recentment pel foc al Garraf i boscos temperats i humits que van des d’alzinars fins a fagedes al Montseny. Així, han constatat les alteracions que estan patint, principalment la substitució d’unes espècies per altres més resistents, o fins i tot de boscos mediterranis per matollars, com a conseqüència de l’augment de freqüència, intensitat i durada de les sequeres i també de la pujada de les temperatures.
La investigació revela que hi ha espècies menys resistents a l’aridificació que altres, i això du els investigadors a pensar que en un escenari futur la composició i distribució de les espècies canviarà al Mediterrani. “És possible que boscos actuals d’alzines passin a ser matollars en un futur, ja que són més resistents a aquestes condicions”, comenta Josep Peñuelas. “Aquests resultats es poden extrapolar a altres zones, perquè són ecosistemes típics de la conca mediterrània”, hi afegeix l’investigador del CSIC al Creaf.
També han comprovat que la sequera i l’increment de temperatura provoquen que espècies força resistents com l’alzina i l’arboç creixin menys, i fins i tot presentin pics de mortalitat en sequeres greus. Un altre efecte del canvi climàtic sobre les espècies vegetals mediterrànies és l’alteració dels períodes de floració, fructificació o dispersió i quantitat de les llavors. A més, també s’ha constatat que “la sequera fa que moltes plantes alliberin més compostos volàtils, que són inflamables i augmenten el risc d’incendi”, alerta Joan Llusià, també investigador del Creaf i autor de l’estudi.
El sòl també és un dels components que més patiran els efectes del canvi climàtic, ja que el cicle dels nutrients queda molt alterat. L’aigua i nutrients com el fòsfor, el nitrogen i el potassi estaran menys disponibles a la terra. “Una lleugera reducció en la disponibilitat d’aigua pot suposar una gran dificultat per als boscos per retenir i acumular els nutrients, que s’escapen arrossegats per les fortes pluges”, explica Jordi Sardans, un altre dels autors i investigador del Creaf.
Amb tot, no tots els resultats de la investigació són tan negatius. S’ha vist que, en general, les espècies mediterrànies han mostrat una capacitat ràpida d’aclimatació i d’adaptació als canvis, experimentant modificacions genètiques que estarien ajudant que la sequera i l’augment de temperatura els afectin amb menor severitat. Això, segons els experts, proporciona un bri d’esperança que caldria reforçar amb una adequada gestió forestal.
L’escalfament del Mediterrani fa patir la gorgònia
Les colònies de gorgònia vermella (Paramuricea clavata) també estan amenaçades per l’augment de la temperatura del Mediterrani, segons un estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona. La gorgònia és una espècie estructural (és font d’aliment i refugi de peixos juvenils i invertebrats, motiu pel qual la seva presència genera hàbitats per a molts altres organismes) que té en els 25 graus el llindar crític per a la supervivència. El treball, en què han col·laborat les universitats de Barcelona i Girona, va demostrar que les poblacions de gorgònia sotmeses a 25º mostren els primers signes de necrosi en menys d’una setmana. En canvi, quan s’exposen a temperatures superiors a 26 graus, en pocs dies mor més d’un 90% de la colònia, segons es detalla en l’estudi publicat a Scientific Reports.Els científics van prendre mostres de gorgònies a les costes de Catalunya, la Provença i Còrsega per veure si la resposta a l’escalfament variava en funció de la procedència. Els resultats, però, indiquen que no és així, ja que els exemplars de contextos més càlids no necessàriament resisteixen millor la calor que els dels entorns més freds. La bona notícia, però, és que totes les poblacions van mostrar algunes colònies que resistien la calor.
