Pensar més en verd

La distinció urbà-rural ha saltat pels aires. Els senglars s’endinsen a Barcelona i a la Sagrada Família hi ha una nidificació de falcó pelegrí, que s’hi troba més a gust que no pas als espais verds de la ciutat, un total de 143, o a les àrees protegides del seu entorn, d’on ha desaparegut. Davant d’aquest panorama, però sobretot de l’evidència científica que el contacte amb els espais verds repercuteix positivament en la salut infantil, els investigadors de l’ Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) fan una crida a aprofundir encara més en els coneixements sobre els espais naturals metropolitans, amb la intenció d’arribar a dissenyar-los en funció dels objectius a assolir.

La ciència ha comprovat que la presència de zones verdes a l’entorn millora l’estructura cerebral dels infants. Ara bé, ho fa de manera directa o indirecta? Jugar, experimentar, córrer riscos els pot enriquir, però estar en contacte amb una diversitat microbiana major també augmenta la pròpia, un fet que s’associa a l’evolució. També té efectes positius en l’aspecte cardiovascular, de salut mental, d’activitat física i de mortalitat. “S’hauria d’estudiar l’estètica, els equipaments, la seguretat i la biodiversitat (la present i la percebuda) per saber què fa importants les zones verdes i com afecten la salut. Encara hi ha molta feina a fer en aquest sentit”, explica Pablo Knobel, investigador de l’ICTA que, juntament amb el Worldwatch Institute nord-americà, va apuntar ahir, en un acte al Palau Macaya de l’Obra Social La Caixa, cap a on hauria de derivar la recerca. “Què és millor per a una ciutat? Un gran espai verd? Dos de mitjans? Molts de petits? Un corredor? Hi ha moltes coses que encara no sabem i hem d’anar molt més enllà”, assenyala Payam Dadvand, investigador a l’ISGlobal.

Els experts demanen un canvi de mentalitat en la gestió i la concepció dels espais urbans. “Els arquitectes no haurien de dibuixar places amb uns arbres que ni existeixen. Haurien de pensar també quines espècies són més adequades en funció dels recursos hídrics o dels objectius que es persegueixin”, defensa Knobel, també conscient que els canvis necessiten temps. “Tu pots dir a l’Ajuntament que canviï tolts els plàtans perquè són al·lergògens, però no és tan fàcil. Una ciutat ha d’evolucionar de manera progressiva, cal entendre-la com un ecosistema.”