Redacten el pla de gestió de la reserva dels Estanys
El 2017 es va completar la diagnosi d’aquest espai amb protecció integral dins del Parc dels Aiguamolls de l’Empordà
Es considera clau per aturar la degradació creixent a la zona
El pla de gestió proposarà la compra de 225 hectàrees privades
El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà està preparant un pla de gestió de la reserva natural integral dels Estanys (RNIE) que doni resposta a tots els problemes de l’espai, que es degrada des de fa anys, entre moltes altres raons per la sequera, però també per la mala qualitat de l’aigua dels estanys que aboquen diverses rieres de la zona. Aquest pla de gestió (PG), que prepara una empresa especialitzada per encàrrec, està a mig dissenyar i se n’ha completat la part de diagnosi i d’objectius generals. Una de les propostes que posarà sobre la taula aquest pla d’usos serà la compra de 225 hectàrees, que ara són de propietat privada, del total de 300 que conformen la reserva integral dels Estanys.
Ho justifica el director del Parc Natural dels Aiguamolls, Sergi Romero de Tejada: “És de molt mal gestionar una reserva integral, una figura que suposa la màxima protecció possible, si està en mans privades.” Romero de Tejada admet que el pla de gestió, que es completarà aquest any, és un “full de ruta necessari per ajudar a completar i detallar les línies que marca el pla especial aprovat l’any 2010”.
El pla d’usos no abasta tot el parc natural per una qüestió de prioritats i perquè, a hores d’ara, seria impensable tenir disponibilitat per detallar un pla d’usos global per a tot el parc natural. En aquest moment, després d’un any de treball, ja s’han marcat 14 objectius generals i 72 objectius operatius que el text del pla d’usos haurà d’incloure.
Romero de Tejada explica que el mal estat de la reserva integral ha estat la principal motivació de l’encàrrec: “Els indicadors fa temps que expliquen que l’estat de la reserva integral dels Estanys és crítica. Fins i tot ens ho diu l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que ens demostra que l’aigua no és de bona qualitat, hi ha cada cop menys fauna i els nivells ornitològics són alarmants.” El director afirma que el nivell qualitatiu mediambientalment decreix des de fa vint anys.
El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà va crear-se el 28 d’octubre del 1983 mitjançant la llei 23/1983, de declaració de paratges naturals d’interès nacional i de reserves integrals zoològiques i botàniques dels Aiguamolls de l’Empordà, i el pla especial és de l’any 2010. En el pla especial es descriu el valor de la zona i la normativa que el regeix. Ara cal entrar en el detall.
“El pla de gestió dirà, per exemple, quines pastures s’han de fer en un determinat lloc, quin grau d’inundació s’ha de tenir en cada espai o quina quantitat d’aigua hi ha d’haver en cada zona.” A trets generals, la RNIE necessita, diu Romero de Tejada, “més aigua i de millor qualitat”. La causa probablement és fora de la RNIE: “El rec del Molí és brut i la Mugueta, per exemple, molt tapada.”
LES XIFRES
La falta de depuradores i l’aigua dels Estanys
El director del Parc dels Aiguamolls explica que l’aigua que arriba fins a moltes de les zones humides de la reserva natural integral dels Estanys ve de rieres on s’aboquen aigües d’origen urbà que no han passat per cap depuradora. “Sembla mentida, però l’aigua que arriba a aquesta zona prové de rieres on s’aboca sense haver passat per depuradora. Pedret no té depuradora, ni Marzà, ni Garriguella, per posar alguns exemples”, lamenta.
El pla de gestió que ara s’està preparant ha de donar resposta a això. “El departament s’està posant les piles des de fa temps. Ara tinc clar que el departament s’ho creu i en aquest sentit s’està treballant. No pot ser de cap manera que s’aboquin aigües contaminades a una reserva integral”, apunta.
Romero de Tejada explica que el pla de gestió ha superat la meitat del seu recorregut al llarg d’aquest any 2017. “Ara sabem com està el malalt”, afirma. De fet, el pla de gestió dona compliment al mandat del pla especial i la seva redacció té un procés metodològic força travat. Durant la primera fase, que ara està completada, s’han fet alguns estudis amb experts, com ara botànics, especialistes en sistemes aquàtics i ornitòlegs. “Aquests estudis són extres i ajuden a reforçar la diagnosi.” Un cop es va tenir el primer esborrany de diagnosi, es va reunir una taula d’experts durant un cap de setmana –una vintena de persones– i van completar el treball. Ara resta la part redaccional, que es fa aquest 2018. L’aprovació queda pendent per al 2019.
